06 de novembre de 2018
06.11.2018
ÈRIC MONTES · Defensa del Peralada

«Tant de bo algun dia em pugui arribar el debut a Primera Divisió amb el Girona»

Va marcar a Vitòria el 2-2 del Girona a la Copa en el seu debut amb el primer equip i diumenge va salvar un punt per al Peralada contra el Cornellà (2-2) · Amb 20 anys, aquest defensa de Manresa, format durant una dècada a la base del Barça, ha viscut una setmana gran que vol seguir allargant · Té contracte fins al 2020 i confessa que, de petit, el seu ídol blaugrana era Mascherano

06.11.2018 | 00:42
Èric Montes, en un entrenament del Girona a Montilivi, la setmana passada.

Amb quin gol es queda, el de l'empat a Vitòria amb el Girona o el del Peralada-Cornellà?

No ho sé, els dos són dos gols molt importants. Em quedaria amb tots dos, no em faci triar. El Peralada necessita punts i per al Girona el 2-2 de Vitòria ens deixa amb un bon resultat a la Copa per afrontar la tornada a Montilivi. Aquell dia, a més, era el del meu debut amb el primer equip i això sempre ho recordaré. El gol de diumenge amb el Peralada també és molt important per poder sumar, que és el que ens fa falta.

Com el van rebre al vestidor de Mendizorrotza?

Tots els companys em van felicitar pel gol i pel debut i no em vaig escapar de les seves bromes. Tots estàvem molt contents per l'empat a dos. Em vaig sentir afortunat per l'oportunitat que em va donar Eusebio de debutar a Vitòria amb el Girona, i supercontent per fer-ho amb un gol important.

Després d'anar a Manchester i a l'Índia en la pretemporada, li faltava estrenar-se en un partit oficial amb el Girona?

Sí, vaig fer tota la pretemporada amb el primer equip i vaig estar, com diu, a Manchester i a l'Índia amb el Girona, jugant partits amistosos. Aquesta temporada he anat convocat en quatre partits de lliga amb el primer equip, però el meu debut oficial no va arribar fins dimecres a la Copa. Quan vas convocat sempre penses que tindràs la possibilitat d'entrar, i potser el dia que ho vaig veure més a prop va ser el del partit contra el Celta a Montilivi. Guanyàvem 3-1 i l'equip jugava bé, amb el partit controlat. Sí que pensava que potser podria debutar, però al tram final ens van fer el 3-2 i la cosa es va complicar.

Per què li ha de servir el debut amb el primer equip?

Jo m'ho prenc com que he de seguir treballant a totes durant el dia a dia. Que tant si vaig a entrenar amb el primer equip, com si ho faig amb el Peralada, ho haig de donar tot cop si fos l'últim. A veure si em pot arribar una altra oportunitat. Tant de bo algun dia em pugui arribar el debut a Primera Divisió amb el Girona.

Què li falta al Peralada?

En realitat, no ens falta res. Potser saber matar els partits. No ens falta res concret, en la majoria de jornades hem sigut millors que el rival però no ho hem sabut concretar. Segurament també ens falta encadenar dos o tres resultats positius, dues o tres victòries seguides, per sortir de baix.

Chicho va començar plantejant una defensa al Peralada, una defensa amb tres centrals, però des de fa uns partits aposta pel 4-4-2. On se sent més còmode?

Jo jugo allà on em digui el míster. Segurament amb una línia de tres centrals tens més seguretat defensiva i amb línia de quatre assumeixes algun risc més, però totes dues formacions són molt bones per a l'equip. Al Peralada vaig començar de central i ara, últimament, en Chicho m'ha posat al mig del camp, com a doble pivot més defensiu. I a la pretemporada Eusebio, amb el Girona, em va posar de central per la dreta però també vaig ocupar el lateral en moments determinats per l'acumulació de lesions.

Està satisfet d'haver triat el Girona/Peralada després de sortir del Barça?

Molt. L'any passat em va costar entrar, els 4 o 5 primers partits de lliga no vaig ser titular, però des que vaig començar a jugar sempre he comptat. I a l'estiu vaig poder fer la pretemporada amb el Girona després de renovar fins al 2020. Estic superfeliç. Tot i que les coses ara no ens acabin de sortir bé amb el Peralada estic convençut que ens en sortirem.

El Girona pot repetir una temporada com la passada?

Veig molt bé el Girona, molt sòlid darrere i jugant bé. Espero que segueixin guanyant partits. Vaig patir molt a Mestalla, jo era a la banqueta, el València ens atacava molt. Però a la segona part vam tenir la sort del gol de Pere Pons i vam sortir amb els tres punts d'allà.

Costa sortir del Barça?

Al Barça hi vaig estar 10 anys. No és fàcil jugar-hi. En el meu últim any al juvenil ja tenia clar que no continuaria perquè cada vegada és més complicat. Per això quan em van dir que el Girona estava interessat en mi em vaig mirar de seguida la proposta, em va agradar molt i vaig venir cap aquí.

Costa canviar el xip de jugar la Youth League contra els grans d'Europa a fer-ho a Segona B?

No, jo vaig venir aquí perquè fitxava per un equip de Primera Divisió amb un filial a Segona B. El que necessitava i necessito és jugar, i a Segona B es competeix molt i tens marge de millora. Quan vaig marxar del Barça el filial havia pujat a Segona A, potser si s'haguessin quedat a Segona B hauria tingut alguna possibilitat més de quedar-me allà.

Com veia el Girona un manresà que jugava al Barça?

Jo no era seguidor del Girona, però sempre he seguit els equips catalans. El Girona va estar dos anys seguits quedant-se a les portes de pujar a Primera i jo volia que ascendissin per tenir un altre representant català a l'elit. Quan va pujar el Girona me'n vaig alegrar. Com a visitant havia jugat contra el Girona a Torres de Palau i a Vilablareix.

El Barça aposta pel planter?

Ara, a la Copa del Rei, van donar oportunitats a la gent del filial, però és veritat que arribar al primer equip costa. No soc allà, però penso que cada vegada és més difícil arribar-hi.

A Girona es confia en el planter?

Sí, penso que sí, un tècnic com Eusebio hi confia molt, en els jugadors joves, i això per a nosaltres representa una oportunitat molt gran per arribar a l'elit.

Quin era el seu ídol al Barça?

Mascherano, perquè és un jugador que, com jo, podia fer de central o de mig. És un futbolista de caràcter, m'hi sento bastant representat.

Què demanaria pel que resta de temporada?

Amb el Peralada, primer sortir de la zona de descens i, després, mirar de poder anar amunt. I a nivell personal seguir en aquesta línia, espero tenir alguna oportunitat més amb el primer equip però sempre amb els peus a terra, treballant molt i gaudint de tots aquests moments.

Com són Chicho i Eusebio com a tècnics?

A en Chicho, ell ja ho sap, li estic agraït per tot. Des del primer dia que va arribar a mitja temporada passada m'ha donat confiança, que és el que necessita un jugador. A Eusebio també li he de donar les gràcies per haver confiat en mi i, al cap i a la fi, és qui m'ha fet debutar amb el primer equip.

Amb Eusebio hi comparteix allò de l'ADN Barça?

Quan jo era juvenil B ell era el tècnic del Barça B i a vegades l'havia vist pels camps d'entrenament. Segurament podia haver vist algun partit del meu equip.

Quan va començar a creure que podria ser futbolista professional?

Jo vaig viure el meu primer any al Barça quan era aleví. I quan ets tan petit jugues per diversió i si et ve a buscar el Barça tampoc saps què és, en realitat. Te'n comences a adonar quan ets cadet, perquè ets al Barça, tens pressió i tothom et mira, i, sobretot, quan puges a juvenil, allò és un altre món, ben professional. Allà em vaig adonar que podria arribar a ser professional i que era pel que volia lluitar.

Recorda quan el va venir a buscar el Barça?

Jo jugava al Gimnàstic de Manresa benjamí i després del primer partit de lliga, a Castelldefels, el meu entrenador em va dir «dimecres te'n vas a entrenar amb el Barça». Com que era molt de la broma, no m'ho vaig creure. I sí, era veritat. Aquell dimecres vaig anar a entrenar i Albert Puig em va dir si volia fitxar. I vaig dir que sí. El primer any va ser rar perquè com a benjamí A era del Barça, hi entrenava i competia en tornejos, però a la lliga seguia jugant amb el Gimnàstic de Manresa. A La Masia hi vaig anar com a cadet A, quan tenia 15 anys.

Què li deien a casa? Ho veien clar això del futbol?

A casa sempre m'han transmès que el primer són els estudis i els valors com a persona. Pots ser molt bon futbolista, però si no ets bona persona no pots anar per enlloc. Aquest curs volia fer un cicle superior de Radiologia a Salt però vaig fer tard perquè vaig trucar-hi tornant de l'Índia i les places ja estaven assignades. De moment el que faré serà estudiar i potenciar el meu anglès.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes