El ciclista de Santa Coloma de Farners, Jofre Cullell, va acabar quinzè a la prova de circuit de bicicleta de muntanya (BTT) a Tòquio, en què el gran protagonista va ser l’espanyol David Valero, gràcies a una espectacular remuntada: del lloc 35 al tercer esglaó del podi.

Valero, un gegant d’1,90 d’alçada i 32 anys, va regalar a l’equip olímpic espanyol la seva segona medalla a Tòquio, després de la plata obtinguda per la taekwondista madrilenya Adriana Cerezo. Ningú comptava amb ell com a possible medallista a Tòquio, com tampoc estava en els pronòstics el seu ara mentor, Carlos Coloma, a Rio 2016 −i després va ser bronze−, però el gran cop del granadí es va coure a foc lent, com a cirereta d’una llarga i coratjosa recuperació. Per moments, sobre el dur i tècnic circuit japonès, Valero va arribar a tenir el millor ritme de tots, d’aquí ve que anés caçant els seus rivals, un darrere l’altre. L’últim, el suís Nino Schurter, una llegenda viva de la bici de muntanya (una vegada campió olímpic i vuit mundial), al qual va prendre la medalla de bronze per només vuit segons. En el quilòmetre 25 el títol ja estava assegurat per al multifacètic britànic Thomas Pidcock, que es va escapar en el cinquè gir, però va ser en aquest punt on Valero va arribar a l’altura del reduït grup que es jugava les altres dues medalles. Malgrat l’enorme desgast de la remuntada, encara va tenir forces per deixar enrere Schurter, el francès Victor Koretzky, el neozelandès Anton Cooper i el romanès Vlad Dascalu, evitant un atzarós esprint. Per davant del granadí, només Pidcock i Flueckiger.

Espanya se li havia quedat petita, després de conquistar cinc títols nacionals en els últims anys. A Tòquio es va consagrar entre els grans, aprofitant la plaça vacant que va deixar l’aparatosa caiguda del gran favorit, el belga Mathieu Van der Poel, quatre vegades campió mundial de ciclocròs.