L’atletisme, competició reina de qualsevols Jocs Olímpics, ha engegat els seus motors aquesta mateixa matinada. Un munt de modalitats, miler de favorits i també accent gironí, amb la presència de la banyolina Esther Guerrero i el palamosí Adel Mechaal. Al mateix temps, no massa opcions de medalles per a la delegació espanyola, que tot i així compta amb alguns candidats a intentar pujar al podi.
Per a Guerrero seran els seus segons Jocs. A Río, fa ara cinc anys, només va poder córrer una cursa. Llavors encara competint en els 800 metres, modalitat amb la qual havia sigut dues vegades campiona d’Espanya, el 2:01.85 amb el qual va aturar el cronòmetre no li va servir més que per a viure l’experiència un cop. A la primera ronda, cap a casa. Va canviar de modalitat i ara correrà els 1.500. Ho farà en un bon moment i en un dels seus millors anys. Fa poques setmanes, a Estocolm i en una Golden League, va fer la seva millor marca personal (4:02.41). Entrarà a escena el proper 2 d’agost tot esperant superar la primera ronda i córrer, d’aquesta manera, les semifinals dos dies després (4 d’agost).
Adel Mechaal també va volar fins a Río el 2016. La seva primera experiència olímpicava comptar amb dues proves diferents: els 1.500 i els 5.000. Aquesta vegada es queda amb només una. La seva especialitat. Hi arriba sent el vigent campió d’Espanya, on va superar Ignacio Fontes amb un temps de 3:46.53. S’hi posarà el 3 d’agost, tot esperant superar la primera ronda. Que guanyi un metall no entra a les travesses, però tampoc es descarta algun diploma olímpic.
Opcions de medalla
Per enumerar els pocs candidats al podi de la delegació espanyola cal començar amb Orlando Ortega. No viu el seu millor any atlètic però és un gran competidor i ha anat de menys a més. Com a vigent subcampió olímpic a les tanques altes en els Jocs de Rio, caldrà seguir amb atenció la seva participació des del primer dia fins a la final del proper 5 d’agost, per veure si és capaç de reeditar el seu èxit de fa cinc anys després d’una llarga lesió de la qual sembla recuperat. Per la seva banda, Mohamed Katir (5.000) és la sensació atlètica de l’any, no només a Espanya. Els seus tres rècords nacionals en 5.000, 1.500 i 3.000, per aquest ordre i aconseguits en 33 dies, just abans dels Jocs, el col·loquen entre els favorits per a l’or a la final programada per al proper 6 d’agost. El corredor de Mula, fill d’un immigrant marroquí que va arribar a la península en pastera, ha donat mostres de gaudir d’una manera extraordinària abans d’acudir a Tòquio. Capaç de canviar a ritmes elevats en una cursa que presumiblement serà molt tàctica, apunta a estar entre els favorits al podi.
Torn per al veterà Jesús Ángel García Bragado. La marxa és l’especialitat de l’atletisme espanyol més premiada, i un baby-boomer dels seixanta, la seva figura més representativa: García Bragado, l’Home de Marbre, el marxador que superats els 50 s’atreveix per vuitena vegada en uns Jocs Olímpics amb els 50 quilòmetres, una prova tan dura que està a punt de desaparèixer. Tota una llegenda esportiva disposada a finalitzar la seva marxa olímpica a Sapporo, on es disputen la marxa i la marató, fora de perill de la calor i la humitat a la badia de Tòquio. I per acabar, Ana Peleteiro. La gallega, amb 14,61 metres, és desena en el rànquing de l’any de triple salt, a molta distància de la veneçolana Yulimar Rojas (15,43), líder de la temporada i màxima favorita a l’or. Les possibilitats de medalla per a l’atleta espanyola que comparteix entrenament amb l’americana, a Guadalajara, i tècnic, el cubà Iván Pedroso, són escasses, però Peleteiro ja ha donat mostres de posseir geni i qualitat, és una gran competidora en les cites importants i posseeix recursos per, si pot, fer podi. Aquest migdia (12.05 h) començarà a competir.
