Pedro Acosta (KTM) es va proclamar ahir campió del món de Moto3 després de guanyar el Gran Premi d’Algarve, el penúltim de l’any, en el circuit portuguès de Portimao. El pilot murcià va aixecar la corona de la cilindrada petita del campionat de motociclisme en el seu primer any i, d’aquesta manera, iguala el rècord que tenia fins ara l’italià Loris Capirossi, que el 1990 també havia guanyat el Mundial en la temporada del seu debut. Portimao s’ha convertit en el circuit que ha vist triomfar els dos últims campions de Moto3. L’any passat, el gironí Albert Arenas també es va proclamar campió al circuit portuguès i ahir ho va fer Pedro Acosta. A més, ho va fer com ho han de fer els grans campions, remuntant des de la catorzena posició des d’on sortia en l’inici de la cursa i lluitant pel triomf fins a l’última volta, en la qual una carambola del sud-africà Darryn Binder (Honda) va escombrar les aspiracions de l’italià Dennis Foggia (Honda) de retardar la resolució del títol d’aquí a set dies en l’últim Gran Premi, el de la Comunitat Valenciana.

Pedro Acosta, de 17 anys, ha guanyat un total de sis curses al llarg del Mundial. Ha pujat al lloc més alt del podi en els Grans Premis de Doha, Portugal, Espanya, Alemanya, Estiria i ahir a Algarve, a més de fer dos podis més, en la primera cursa a Qatar, segon i en el Gran Premi d’Emilia Romagna fa dues setmanes. Tot i així, el murcià va reconèixer que «la segona part de la temporada, ja quan vaig fer l’estirada a l’estiu, em va costar bastant. Més que res per l’estatura, perquè em costava molt acabar les carreres. Ha estat dur, però sempre hem estat allà».

Bagnaia guanya en MotoGP

Amb el Mundial ja sentenciat, la cursa de MotoGP va ser més descafeïnada. De fet, el mateix guanyador del títol, Fabio Quartararo (Yamaha), se’n va anar per terra quan faltaven cinc voltes per acabar. I la cursa la va guanyar el qui ha estat el principal rival del francès en la lluita pel campionat, Francesco Bagnaia (Ducati), que va aprofitar la condició de sortir des de la primera posició per acabar guanyant la prova amb solvència. Darrere d’ell, i completant el podi, van entrar Joan Mir (Suzuki) i Jack Miller (Ducati). Mentrestant, Maverick Viñales (Aprilia) no va poder acabar en posicions de punts. El rosinc, que sortia divuitè va ser finalment setzè, lluny del ritme dels millors.

Bagnaia va guanyar la seva tercera cursa de l’any, i ho va fer amb gran solvència, ja que va dominar des de la primera volta una prova que no va completar totes les voltes previstes. I és que quan faltaven dues voltes la Direcció de Carrera va mostrar la bandera vermella. En aquell moment, Miguel Oliveira (KTM) i Iker Lecuona (KTM), que es va disculpar després amb el portuguès, se’n van anar per terra en el revolt número 13 del circuit, el que va obligar a aturar la cursa perquè els dos pilots fossin atesos, i com que ja s’havia completat el 75 per cent de la carrera, es va decidir donar-la per finalitzada. Abans que passés tot això, Bagnaia caminava còmodament cap a la victòria, el mateix que feia Joan Mir per ser segon. Alhora, hi havia més lluita per la tercera posició, amb un Àlex Márquez (Repsol Honda) que finalment no va poder aguantar la tercera plaça davant l’agressivitat de Jack Miller. El de Cervera va ser finalment quart.

Arenas abandona en Moto2

Albert Arenas (Boscoscuro) no va tenir sort en el circuit on l’any passat es va proclamar campió del món de Moto3. El pilot gironí, que sortia divuitè, va patir una caiguda quan encara faltaven 22 voltes pel final que el van fer abandonar. A més, a causa de l’impacte, es va fer una fissura de metatars en el seu peu esquerre després del fort impacte en la caiguda. La cursa de Moto2 va ser per Remy Gardner (Kalex) i d’aquesta manera s’encamina cap al títol de la cilindrada mitjana. El britànic va superar al seu rival pel títol, Raúl Fernández (Kalex), que sortia primer i en l’últim Gran Premi de la Comunitat Valenciana en té prou amb ser dotzè o que l’espanyol no guanyi.