Caterina Albert escrivia molt bé. «Solitud» és una de les grans novel·les de la literatura catalana. Però l'escriptora catalana la va haver de publicar amb pseudònim fent-se passar per home (Víctor Català). En aquella època, els primers del segle XX, la societat no estava preparada per entendre que una dona podia escriure tant o més que un home i guanyar-se la vida amb la literatura. Laia Palau juga molt bé a bàsquet. Fa més de dues dècades que s'hi dedica professionalment i les seves jugades, com el triple que posava la primera gran diferència en el marcador (32-13), són admirades per gent com, per exemple, les que aquest diumenge a la tarda van omplir Fontajau en la victòria de l'Spar Girona contra el Tenerife (73-50). Un partit que es va convertir en un homenatge públic a totes aquelles dones que en el passat van lluitar per aconseguir tenir més drets. Sense elles, sense la seva lluita, ni Laia Palau s'hauria guanyat la vida amb el bàsquet jugant a bàsquet ni els centenars de nenes molt joves que hi havia a Fontajau mai haurien marxat cap a casa somiant que un dia, potser, elles també jugaran davant 4.000 espectadors a Fontajau.

Giedre Labuckiene és mare i jugadora professional. Una combinació gairebé impossible no massa anys. Però real. A la pivot lituana se la pot veure passejant el seu fill pels carrers i, també, donant una bona assistència a Burke (14-7). Una interpretació del bàsquet entre les dues pivots, una al pal alt i l'altre al baix, que exemplifica el bàsquet atractiu que juga l'Spar Girona. Encara que ni el partit, ni el rival, acabés sent el millor exemple del que són capaces de fer sobre una pista les jugadores que entrena Alfred Julbe. Un tècnic prou veterà per haver vist jugar la figuerenca Roser Llop, guanyadora de lligues després de formar-se amb Rafel Mora a La Casera, i que també jugava molt bé a bàsquet. Però que, tot i que va arribar a dedicar-s'hi professionalment, no va poder gaudir de diumenges amb més de 4.000 persones a Fontajau en la demostració que, gràcies a dones com les que el club va homenatjar en el partit contra el Tenerife, el bàsquet és un espectacle esportiu que no entén de gèneres. Un esport que és un espectacle, capaç de reunir la gentada d'aquest diumenge a Fontajau, i que és competició amb un Spar Girona que, a tres dies d'un partit clau contra el Perfumerías Avenida en el primer partit dels quarts de final de l'Eurolliga, no va deixar cap marge per a la sorpresa davant del Tenerife.

La proximitat de la cita contra el Perfumerías Avenida i els problemes del Tenerife, cuers i amb un munt d'estrangeres que han arribat i marxat al llarg de la temporada, ja feien preveure que seria així. Però, almenys per un dia, que la reivindicació tapés el joc no era una distorsió excessivament criticable. Sense Magali Mendy, amb molèsties a l'esquena, Alfred Julbe va repartir els minuts i va treballar pensant en el partit, però, també amb un març que no serà fàcil. Un parell de bones accions de Binta Drameh, sumada a l'activitat de Giedre Labuckiene, van permetre que al final del primer quart ja quedés clar per a on aniria el partit (19-11). Flores, Reisingerova, Onyenwere o Burke, màxima anotadora del partit amb 16 punts, van anar apareixent en diferents moments dels partits que, després del 61-33 del final del tercer quart, podria haver acabat sent un autèntic suplici per al Tenerife si l'Uni no hagués aixecat el peu en els minuts finals (12-15 de parcial en el darrer quart).

Al final, 73-50 i la sensació que ahir, a banda de guanyar, el més important era continuar engrescant a la gent que es va acostar a Fontajau i recordar les lluites d'Isabel Vila (sindicalista), Cristina Cervià (actora i directora de teatre), Núria Terés (biòloga), Muriel Casals (economista), Antònia Adroher (mestra), Caterina Albert (escriptora), Maria Oliveras (metgessa), Roser Llop (jugadora de bàsquet), Salvadora Catà (bugadera), Francina Boris (locutora de ràdio) i Neus Català (supervivent al camp nazi de Ravensbrück).