Va deixar passar la pilota. Massa forta, aquesta va sortir més enllà de la línia. De cop, tots dos braços ja tocaven el cel. Ulls tancats, punys enlaire. Senyal inequívoc de la victòria. La fortalesa física i sobretot mental li havia donat a Marina Bassols la capacitat d’endur-se un partit maratonià, que va acabar més enllà de la mitjanit. Triomf contra la francesa Jessika Ponchet, de 25 anys i classificada en el lloc 222 del món, segons el rànquing de la WTA. Alegria amb remuntada inclosa, a l’Open Generali Ciudad Palma del Río. Allà on Bassols guanyava el seu segon torneig en només dues setmanes de diferència. El setè de la seva encara curta carrera. L’atrapa amb només 22 anys, amb corda per estona i un llarg recorregut. I ho fa, possiblement, en el moment més dolç des que és professional. Pels resultats i per les sensacions.

Era el mes de maig, a prop de casa, quan la blanenca atrapava els quarts de final del torneig de La Bisbal, el de més entitat i categoria (W100+H). La jove Vicky Jiménez va ser un obstacle impossible de superar i fins allà, un esglaó per sota de les semifinals, va arribar la seva aventura a l’Empordà. No va ser pas un mal resultat, però li va servir com a punt d’inflexió, perquè setmanes després ha millorat el seu rendiment i els èxits comencen a repetir-se. Des que el 2016, de ben jove, Bassols es va apuntar al circuit ITF, havia aconseguit guanyar cinc campionats abans del passat mes de juny. Dos anys després del seu debut se’n va sortir i prou bé a Haren, Rotterdam i Manacor. Tres victòries per començar, els tres primers èxits. Era el 2018 quan s’havia enfilat fins al lloc 383 del món. I per aquí va navegar, posició amunt, posició avall, també el 2019 i 2020. Tornaria a guanyar a Manacor, llavors ja considerat un W15 i allà mateix hi tornaria a triomfar el 2021, quan va batre per fi el seu sostre i entrava entre les 300 millors del planeta.

Conscient de què vol i de fins a on pot arribar, almenys de moment, Bassols no es posa límits i prefereix anar picant pedra. Mica en mica, sense fer soroll. Així li ha arribat l’èxit, sobretot en aquestes dues darreres setmanes, les més prolífiques de la seva carrera. El passat mes de juny, a tocar de l’entrada de l’estiu, va participar en el VIII Open Arcadis Brezo Osuna, de categoria W60. No pas un torneig menor. Va arribar fins a la final i allà es va desfer de la jove filipina Alexandra Eala per 6-4 i 7-5. Un nou títol, el de més categoria que fins ara ocupa el seu palmarès. El salt fins a la posició 263 del món, el seu millor rànquing fins ara, però que quedarà enrere en la propera actualització. Perquè la tenista va tornar a brillar amb llum pròpia aquest darrer cap de setmana. Participava en l’Open Generali Ciudad Palma del Río. Un W25+H en el que va anar avançant rondes oferint un bon joc i una solidesa mental evident. Ivana Loncar, Sohyun Park, Nigina Abduraimova i Gergana Topalova no van poder fer-li ni pessigolles. Cap set perdut en els quatre primers partits.

Molt més exigent va ser la final, davant la francesa Ponchet. Gerra d’aigua freda només començar, perquè l’intercanvi de cops se li va girar en contra a Bassols. 7-5, mànega perduda. I la segona, que començava encara pitjor, deixant escapar els primers jocs. La final semblava decidida, però no era així. La remuntada va ser un fet. 4-6 en el segon set per a la blanenca, que va rematar la feina en el tercer: 3-6. I llavors, superada la mitjanit, amb el caliu del nombrós públic que li feia costat, va aixecar els braços i ho va fer amb tot el mereixement del món. Segon títol en només dues setmanes. Un W60 i un W25+H a la butxaca. Algunes posicions més al rànquing. Més reconeixement. I el que és més important: una dosi extra de confiança, tot demostrant que tota la feina que està fent serveix per alguna cosa.