El Bàsquet Girona pot igualar diumenge, si no guanya a la pista del Betis, l’inici amb un balanç de 0-5 que va registrar a la Lliga ACB, la temporada 1998/99, l’aleshores denominat Girona Gavis. Aquell equip, entrenat per Trifón Poch, va caure de manera consecutiva contra el TDK Manresa, Fórum, Fuenlabrada, R. Madrid i Càceres, però va reaccionar a casa contra el Múrcia (89-82) i va acabar vuitè i jugant el play-off pel títol contra el Barça. El factor que va fer girar la truita va ser l’arribada de Tim Kempton com a substitut d’Steve Goodrich. De passar a jugar amb un rookie jove i molt tendre, a apostar per un valor segur, amb àmplia experiència a la NBA (Clippers, Hornets, Nuggets, Spurs, Raptors...), i que coneixia el club d’etapes anteriors.

Kempton va fer millorar les prestacions d’un equip on hi havia Danya Abrams, Larry Stewart, Rafa Jofresa, Gerard Darnés, Francesc Solana, Toni Espinosa i Xavi Vallmajó, entre d’altres. Es va tancar la primera volta ja en 13è lloc, fora del descens, i 7/10 de balanç, i a la segona volta el creixement va ser millor i es va acabar atrapant el play-off. Una victòria en la penúltima jornada contra el Barça (94-83), dirigit precisament per Aíto García Reneses, l’actual preparador del Bàsquet Girona, va certificar l’èxit. En les eliminatòries de quarts de final pel títol, però, els blaugranes ja no es van deixar sorprendre i van passar a semifinals amb un 3-0 concloent.

Aquell exemple del Girona Gavis pot servir de mirall per al Bàsquet Girona, en el sentit que un mal inici no té perquè condicionar tota la temporada, tot i que la reacció no es pot demorar. A més, si en aquell moment l’arribada de Kempton va ser determinant, també té ara Aíto un jugador capaç de marcar diferències que pot ajudar a propulsar l’equip com és Pierre Oriola. L’exblaugrana surt d’una lesió i el tècnic ja ha advertit que la seva entrada a l’equip requerirà temps i paciència, però la qualitat hi és. El 0-5 d’aquell any és el pitjor inici a l’ACB de l’antic CB Girona des de la inauguració de Fontajau el 1993.