El Peralada torna de Castelldefels sense gols però amb un punt que el manté a la part alta

Els xampanyers van sumar el primer empat del curs en un partit ple d’ocasions que cap equip va materialitzar

L’onze inicial de Miquel Àngel Muñoz a Els Canyars | CF PERALADA

L’onze inicial de Miquel Àngel Muñoz a Els Canyars | CF PERALADA / LL.P.P. GIRONA/ CASTELLDEFELS

LL.P.P. GIRONA/ CASTELLDEFELS

El tretze sempre ha estat un número lligat a les supersticions, i ahir, a Castelldefels, va tornar a fer de les seves. La tretzena jornada de lliga va aconseguir el que les dotze anteriors no havien pogut: el primer empat del Peralada aquest curs. Va ser a zero, però gens insípid. Els Canyars, estadi complicat, va acollir un matx intens i ple d’ocasions pels dos equips, i el mèrit de l’empat, més que en la màgia del 13, potser va raure en l’1 que duien a l’esquena els dos porters.

Després d’un inici calmat de partit, on ni locals ni visitants acabaven d’arribar amb perill a les àrees, els darrers minuts de la primera part ja van deixar intuir la tempesta que havia d’arribar en la represa. En part al cel, des d’on van caure algunes gotes, però sobretot a la gespa, amb un intercanvi de cops que va posar a prova Antonelli i Aroca, que van salvar els seus en més d’una ocasió.

Pels locals, Orellana, Padilla i Eslava (amb un xut al pal en la més clara del partit) van amenaçar la porteria xampanyera, mentre Solans, Moha (que va substituir el lesionat Méndez) o Micaló també van tenir-ne de clares.

Fos com fos, però, ni Castelldefels ni Perlada van poder celebrar cap gol, i el marcador, en un dia d’oficina plàcid, no es va haver de moure. Així les coses, els de Miquel Àngel Muñoz es mantenen a la part alta de la taula: 22 punts, cinquens i empatats amb el tercer. Una altra nota positiva: El retorn de Marc Medina després gairebé tres mesos.