«El club creix i cada cop té menys dependència econòmica de mi»

El jugador més ben valorat de l’ACB és, a la vegada, el president i líder del club que va fundar el 2014. La temporada no ha començat bé però Gasol considera que hi ha marge de millora i que Aíto és el tècnic ideal. En l’entrevista també parla d’aspectes socials i del futur de l’entitat.

Dissabte va fer un any del seu retorn a Girona. Li ha passat ràpid?

Ho visc com una contradicció: ja fa un any, però només fa un any. Sembla que hagi passat molt més temps, i penso que és positiu perquè vol dir que he viscut les coses de manera molt intensa i amb il·lusió. El club està en creixement, anem sumant noves peces al projecte i la resposta per part de la ciutat és admirable, estic molt agraït. Anem creixent a nivell d’empreses que es van sumar a col·laborar. La gent ho gaudeix, tot i que no arriben les victòries. I a la base també creixem. Tot i els entrebancs, està sent molt maco. Estic content i orgullós del club que estem fent.

Com ha crescut el club? Quants treballadors tenen, quin és el pressupost?

Ara estem a la vora de les 20 persones a l’oficina. Un dia l’hi ensenyaré, hi ha molt caliu allà dins. I el club, entre entrenadors, entrenadores, preparadors físics, etcètera, deu superar el centenar de persones. L’any passat teníem 25 equips i ara ja són més de 40. Tot s’ha multiplicat. Teníem 1.000 abonats i ara freguem els 4.000 hi vam haver d’aturar-nos i posar llista d’espera. I a la gent li has de donar un servei. No només volem gent que sumi, sinó que la gent hi trobi un valor afegit a l’hora d’abonar-se o de col·laborar econòmicament. Als abonats els hem d’oferir més coses, més enllà d’un partit cada dues setmanes a Fontajau. I a nivell de pressupost és d’uns 4 o 4’5 milions.

Ara que parla de Fontajau, és el pavelló ideal per al projecte que té entre mans?

És el que tenim, no en tenim cap més. Ara mateix hem de seguir millorant Fontajau, hi ha coses tècniques que hem d’arreglar (els videomarcadors serien un exemple), i amb l’esforç de tothom ho aconseguirem. Som molt proactius. És casa nostra i aquí donem servei als abonats, a les empreses, als jugadors de la base, als mitjans que veniu...

Aíto és intocable tot i la mala ratxa de resultats?

Totalment. Les reflexions que fem no passen per buscar un responsable, sinó per buscar solucions. Aíto a la seva llibreta les té totes, les solucions. Aquest procés de millora que busquem és a llarg termini, però fa millor el jugador. T’ensenya a pensar, no només a fer allò que saps fer bé durant cinc mesos. T’ensenya coses que et valdran la resta de la teva vida com a jugador. Potser això ara no ens porta la victòria, que és l’èxit immediat, i a mi com a president i jugador m’agrada molt guanyar. El que fem ens farà més forts de cara a final de temporada, i per a la que ve...

Com valora la situació de l’equip després del balanç de 2/10?

Hem tingut partits amb la victòria a tocar i això genera frustració i et situa en una situació no desitjada però veus que l’equip va intentant evolucionar, i els jugadors l’endemà d’una derrota tenen ganes d’aprendre i fer autocrítica. Hem de seguir creixent com a grup i també a nivell individual. Ens agradaria tenir dues o tres victòries més, però estic segur que arribaran els triomfs.

«Tot s‘ha multiplicat. El pressupost és d’entre 4 i 4,5 milions i de 1.000 abonats hem passat a gairebé 4.000»

Li falta alguna cosa a l’equip? Un tirador, per exemple, que millori l’aportació exterior?

Nosaltres sempre estem atents buscant jugadors que ens puguin aportar a l’equip. Confiem en el que tenim, però també estem atents a fora.

Hi ha marge de millora?

Sens dubte. És un equip nou a la categoria, amb molta gent jove, jugadors nous, staff nou. És normal que costi guanyar. L’ACB té un nivell molt alt i cada victòria s’ha de treballar moltíssim. Hem de tenir paciència.

Com es nota jugant amb pivots ACB, de nou?

Vaig fent (riu). I a més amb defenses molt centrades, perquè sovint veus que l’equip rival se centra molt sobre tu. Intento jugar a bàsquet el millor possible, sent més agressiu o generant pels meus companys. Són defenses i atacs que feia temps que no practicava i m’agraden aquests reptes a la meva edat, fer coses que no m’havia trobat darrerament.

Li preocupa el calendari?

Sempre miro el proper partit. I aquest és diumenge a València. Són un equip d’Eurolliga, amb jugadors i tècnic nou, i amb més rodatge que nosaltres perquè han disputat més partits. Aquesta experiència es nota. Nosaltres preparem el partit per millorar el que no vam fer bé contra el Breogan. Hem d’entendre que cal millorar per tal que als últims minuts puguem donar seguretat a l’equip i allò que necessita. Guanyar és una conseqüència de millorar. Els jugadors hem d’entendre què cal fer per millorar. Aquest procés és una mica diferent, potser no el veus immediatament però et permet veure el creixement dels jugadors. Encara hi ha recorregut. Ni Aíto ni jo analitzem la situació només pel resultat, ho fem per saber què cal millorar 

Aquesta temporada han iniciat la col·laboració amb l’Uni amb els equips base. Aquest festeig ha d’acabar en unió a mig termini?

Tenim molt bona relació amb l’Uni. Amb en Cayetano, i amb la Laia (Palau) i en Pere (Puig) que treballen el dia a dia amb nosaltres. Tenen tota la informació interna de com funcionem, de com prenem decisions. Ho hem de fer bé i fer-ho de veritat. Les nenes han de poder jugar a bàsquet i fer-ho el millor possible, i tant de bo n’hi hagi que arribin al primer equip de l’Uni. Es tracta de fer bé el que estem fent ara, i això ens permetrà fer altres coses.

El 2023 ha de ser l’any de la conversió del club en SAE?

És una cosa que estem valorant. És una possibilitat, donar entrada a la societat, i que transformem el club en SAE perquè hi hagi més gent. Si no és ara, serà en el futur.

Haurà de quedar clar que vostè no pot assumir el paper de mecenes i que caldran d’altres implicacions?

Cada cop el club depèn econòmicament menys de mi. Potser en l’aspecte de lideratge, visió i execució sí, però en l’econòmic, cada cop menys. A mida que el club es fa gran tinc més coses per decidir i orientar, però en la part econòmica el percentatge cada cop és menor. Si a EBA era el percentatge era del 90% ara cada cop és menor, potser menor del 10%. El club està agafant múscul, s’està fent adolescent, i ja no és el projecte de Marc Gasol, hi ha moltes més persones aquí, i empreses que s’ho senten seu. Això em fa molta il·lusió, que la dependència cap a mi sigui cada vegada menor, i que l’ADN de la visió que jo tinc i cap on vull anar cada cop ho comparteixi més gent i ho millori.

Subscriu-te per seguir llegint