D’Atenes a Belgrad passant per Quart

«Al final, el reglament és el mateix i si he de xiular una violació per passes ho faig, sigui a Atenes o a Quart». Són les reflexions de l’àrbitre argentí Leandro Lezcano, adscrit a la Federació Catalana i que, des que va travesar l’Atlàntic ara fa poc més d’un any per instal·lar-se a Castelldefels, alterna partits de l’Eurolliga i l’Eurocup amb d’altres de Lliga Femenina 2, EBA o Copa Catalunya. Xiula «encantat» on sigui i, de fet, aquestes darreres setmanes, ha passat per les pistes de l’Olympiacòs i l’Estrella Roja fent escala al Pavelló del Quart i del Vic. Dissabte passat, a més a més, va ser al Clot, a Barcelona, dirigint el Grup Barna- Castelló de LF2. A Lezcano també li ha tocat arbitrar el Sòl Gironès alguna vegada al Pavelló Vell de la Bisbal d’Empordà. L’argentí admet que la mecànica a l’hora de xiular és «diferent» perquè a l’Eurolliga hi ha tres àrbitres per partit i en les categories catalanes, dos. «La velocitat del joc és molt diferent en els partits d’Eurolliga respecte a la resta, sí. Es tracta simplement d’adaptar-s’hi», diu Lezcano que no amaga el seu gran repte a curt termini. «Xiular a l’ACB és un objectiu. Tots els àrbitres, jugadors o entrenadors volen arribar a les lligues d’elit i és quelcom pel qual treballo. Ja veurem què passa», confessa.

A Lezcano, internacional i que va ser als Jocs Olímpics de Tòquio, no li suposa res passar de xiular a l’infern del Palau de la Pau i l’Amistat d’Atenes al Pavelló Municipal de Quart o, com va fer a principis de mes, o xiular el Vic-Joventut de Badalona B després d’haver estat a Belgrad en el partit entre l’Estrella Roja i la Virtus de Bolonya. «Les normes són les mateixes, tot i que lògicament hi ha diferències en el joc, sobretot en la velocitat com es passa la pilota a l’Eurolliga», diu Lezcano que assegura que mira de ser sempre «respectuós i empàtic» xiuli el partit que xiuli. En aquest sentit, l’argentí reconeix que tot sovint quan xiula a categories FEB com va ser el Quart-Almozara del 26 de novembre o a la pista del Vic la setmana passada, el reconeixen. «Alguns jugadors i entrenadors saben qui sóc i els desperta certa curiositat de vegades», assenyala.

Fent bots d’un lloc a l’altre per la geografia catalana i europea, Lezcano de mica en mica va trobant l’estabilitat i felicitat que cercava quan va decidir fer les maletes i deixar Argentina amb la seva família. Té pendent poder fer el salt algun dia a l’ACB i, sobretot, que homologuin el títol d’odontòloga a la seva dona per arrodonir el salt a Europa. Mentrestant, Lezcano gaudeix de la professió lluny de la seva terra. Això sí, no perd de vista els compatriotes que juguen a l’ACB i recorda haver dirigit diverses ocasions tant els jugadors del Bàsquet Girona Maxi Fjellerup i Patricio Garino quan jugaven al Bahía i San Lorenzo i a la selecció sub17 i a Unión de Mar de Plata, respectivament.