L’Intercity fa tremolar el Barça

Cada cop que el Barça colpejava, l’Intercity responia. Va ser una lluita sense igual, en què el suposat gran va semblar petit i el suposat petit es va fer immens, empès per una afició que va creure que tombar un dels equips més poderosos del món era possible. Va necessitar l’equip de Xavi, dolgut per la imatge mostrada en el derbi contra l’Espanyol, marcar quatre vegades i arribar a la pròrroga per eliminar a un equip que mai es va donar per vençut.

I això que el partit feia pinta que podia decidir-se ben aviat. L’uruguaià Araujo va marcar al minut quatre, rematant de cap una centrada de Pablo Torre. Si el Barça era millor, ho estava demostrant de la manera adequada. Però res més lluny de la realitat, els blaugranes van deixar oberta la batalla i l’Intercity, a la segona part, s’ho va creure. Va tremolar tothom.

L’heroi va ser Oriol Soldevila Puig, autor d’un hat-trick increïble i insòlit. El primer dels tres empats que va haver-hi va ser prop de l’hora de partit, aprofitant la parsimònia col·lectiva catalana. Set minuts després, però, cop de realitat amb una acció de geni de Dembélé, que continua sent capaç del millor i del pitjor. Ahir, a la Copa, va tocar la bona versió: assistència de Gavi i rematada sense interrogants.

Tornem a Soldevila, el nom del qual va donar pas a un quart d’hora vertiginós d’electricitat i canvis de rols que haurien pogut fer guanyador als seus, que al·lucinaven i treien energia d’on no n’hi havia per fer-la més grossa que mai. Soldevila va posar el 2-2, en una rematada de cap des de l’interior de l’àrea, però va durar poc. Raphinha, tres minuts més tard, va aprofitar una assistència de Jordi Alba per, a priori, deixar tancada una eliminatòria que havia costat més del compte.

El futbol, però, no deixarà mai de sorprendre. Aquesta és una de les coses per les quals és tan especial. Al minut 86, quan molts aficionats ja començaven a rumiar per quina part del camp intentarien demanar les samarretes als seus ídols, Soldevila, que segur que emmarcarà la seva pels segles dels segles, va retratar una pèrdua de Marcos Alonso, que acabava d’entrar, per fer que els paladars de tots els presents tinguessin trenta minuts addicionals de futbol.

Va ser massa per a l’Intercity, físicament fos però amb l’orgull pels núvols. Ansu Fati va enviar a la xarxa una pilota perillosa, traient-li un problema del damunt a Xavi, que segurament no sabia on posar-se i maleïa un format de Copa apassionant.