A enganxar-se a un tren més atractiu

El Bàsquet Girona afronta aquest migdia un duel de màxima exigència a Lugo que pot determinar quines seran les aspiracions del conjunt d’Aíto en el que resta de temporada.

La derrota contra el Barça de la setmana passada no hauria de suposar un sotrac important per un equip que va mostrar bones sensacions malgrat l’evident diferència de talent amb els blaugranes i la d’avui és una gran oportunitat per demostrar que l’equip continua creixent i que vol optar a cotes major que la lluita per la permanència.

És en aquest sentit que l’enfrontament davant els gallecs recobreix una especial importància. Els gironins tenen dues victòries menys i estan obligats a guanyar si no volen que els de Lugo s’escapin definitivament. Una derrota, doncs, seria gairebé definitiva ja que el Breogán obriria una escletxa de tres triomfs i amb el bàsquet average guanyat.

L’objectiu del play-off sembla ara mateix lluny per un Bàsquet Girona que té clarament pitjor plantilla que els vuit primers classificats -els mateixos que seran a la Copa del Rei-, però en canvi acabar la temporada en places europees -l’onzè lloc és l’últim que permetria jugar la Basketball Champions League- sembla més factible. Dels equips que ara es troben en aquesta zona el Breogán és el millor classificat i també el conjunt que ha mantingut una línia més regular durant el curs.

Els gallecs, que juguen en un dels pavellons amb més ambient de la competició, han tingut un calendari complicat a casa durant la primera volta, amb cinc duels davant rivals superiors. Si bé no han aconseguit treure cap triomf en aquests partits, van posar en seriosos problemes al Barça, València i Baskonia, tots tres equips d’Eurolliga. En canvi, han guanyat els altres quatre contra conjunts que estan per sota seu, l’últim per 32 punts de diferència davant el Granada, que venia de caure contra els gironins.

Poques travesses pronosticaven la gran temporada dels de Lugo, que més aviat eren un dels candidats a perdre la categoria per la inexpertesa de diversos jugadors de la plantilla a l’ACB.

Però el tècnic serbi, Velkjo Mrsic, que havia jugat en l’aleshores Casademont Girona, ha sabut formar un equip competitiu i que té dos focus d’anotació i generació molt clars.

Un és Scott Bamforth, el veterà escorta canoner que ha tornat aquesta any a l’ACB després de passar per diversos equips europeus les últimes cinc temporades. L’altre és Ethan Happ, un pívot americà proivinent del Ludwisburg alemany, semifinalista de l’última Champions. Amb 7,8 captures, és el màxim rebotejador de la competició, i també aporta més de 12 punts per partit. Els gallecs, de fet, són el cinquè equip que ataca millor el rebot a la cistella contrària, mentre que el Bàsquet Girona destaca en les captures defensives.

Serà una faceta, doncs, que els d’Aíto hauran de controlar per no donar segones opcions al rival i, al mateix temps, poder anotar fàcil en contraatac.