«Estic molt a gust a Girona i si es dona l’oportunitat, seguiré»

L’aturada per la finestra FIBA arriba en un bon moment? 

A nivell de resultats podríem pensar que no, perquè estem en un bon moment, l’equip se sent còmode i amb confiança. Però físicament, com ja vaig dir fa uns dies, estàvem en un moment delicat, amb les jugadores fent un sobresforç. Tothom, per tant, agraeix el descans, tot i que també tenim quatre jugadores a les seleccions.

El que ve a partir d’ara és duríssim: València, Mersin i Avenida, rivals al febrer.

Sí. Però tot l’any, per un motiu o altre, hem tingut uns calendaris que més val no analitzar. Per això dic que ens va bé aquesta aturada, per descansar. La Binta ha estat aturada, la Tolo necessitava parar, la Giedre va tenir el problema a l’espatlla... mirarem de recuperar la gent per afrontar aquests partits que diu amb les màximes opcions.

Líders i amb clares opcions de passar a quarts a l’Eurolliga. Té l’equip allà on volia?

Sí. Seguim depenent de nosaltres i estem en una posició que ens garanteix poder lluitar per tot. I a això li donem valor, tant l’equip com l’staff, perquè hem arribat fins aquí a pesar d’alguns alts i baixos físics i emocionals, amb altes i baixes a l’equip, o amb sortides com la de la Laura (Cornelius) que va ser un cop dur pel vestidor.

Tan important era?

Estem en un equip professional i tot va ser molt precipitat, però sí, aquella sortida va afectar l’equip. I n’hem sortit reforçats en unitat. Em feien respecte aquests darrers cinc partits perquè jugàvem contra quart, cinquè, setè i vuitè classificat amb tres partits a fora i viatges d’Eurolliga pel mig, i no hem ensopegat en cap. Tornant al que em deia, sí, estem satisfets de ser on som. A l’inici del final (riu).

Quina victòria ha celebrat més?

Ostres, realment quan vens a Girona no te n’adones i acabes celebrant molt poc les victòries perquè tens moltíssimes partits seguits...

Li diré d’una altra manera. Han guanyat a Fontajau al Sopron i a l’Schio, van remuntar l’eliminatòria prèvia per ser a l’Eurolliga, van apallissar l’Avenida... dona a algun d’aquests triomfs un valor més alt que a d’altres?

La victòria contra Salamanca a l’Eurolliga (74-48) va ser, moralment, una empenta a l’equip molt forta. Ja ho va ser el triomf contra elles a la lliga, o la victòria contra el València aquí, o contra el Villeneuve. Però aquell partit contra l’Avenida el vam treure amb solvència tot i que ens esperàvem que vindrien molt fortes després que les haguéssim guanyat uns dies abans en lliga. Va ser una nit especial. Ara bé, tot allò no anticipa res del que vindrà.

A Sopron i a Schio es van quedar a les portes del triomf. Com s’explica que determinats partits, com el de l’Avenida o a Miskolc, es guanyés amb solvència, i en d’altres, s’acabés la benzina?

Afortunadament el bàsquet no són matemàtiques. Durant un partit passen moltes coses diferents. Per això la gent s’ho mira, si sempre fos igual no interessaria a ningú. Dins dels partits hi ha diferents estats físics, emocionals, personals de les jugadores, i també un rival, que t’estudia i que per tocar-te la moral intenta canviar-te coses del joc. A vegades ho pots solucionar i en d’altres, no. La Eurolliga està igualadíssima. Hi ha molta igualtat més enllà que un dia, com aquell de l’Avenida, guanyis la moral del rival i l’acabis guanyant de més de vint. Si l’endemà haguéssim tornat a jugar, hauria sigut una altra història.

Hi pensa en on seria l’equip si haguéssin guanyat aquells partits, a Sopron, Schio o Mechelen?

Sobretot el que em sap greu és el mal partit que vam fer aquí a casa contra DVTK. A l’Eurolliga els partits a fora són molt complicats. A Bèlgica (Mechelen) hi vam anar en un moment físic molt complicat i va ser una derrota dura. Però a la vegada, 48 hores més tard, estàvem jugant a Canàries un partit duríssim, amb vuit jugadores només, i ens el vam endur a la pròrroga. Vam demostrar una mentalitat brutal per guanyar. Miri, abans que em preguntava per victòries importants, aquella del Gran Canària n’és una. L’equip hi anava molt tocat i tot i això va voler guanyar-lo. I ho va fer.

Quin escenari veu ara a l’Eurolliga. Una victòria serà suficient per passar a quarts?

Jo crec que no, perquè si Avenida guanya a Hongria gairebé és indiferent si nosaltres tombem a Mersin. Però ja he dit que no cal fer números, que hi pot haver sorpreses. Avenida és capaç de guanyar a Hongria, però DVTK també pot superar l’Avenida. Nosaltres hem de preparar bé el partit contra Mersin.

Què li falta a l’equip per afrontar l’inici del final?

Ens falta alguna peça però en això el club és intel·ligent de no fitxar per fitxar. És complicat. Tal i com tenim l’equip buscaria un tres que pogués jugar de quatre. Això seria l’ideal, després no sabem en quina posició sortirà alguna oportunitat ni si sortirà l’oportunitat. A vegades a l’equip li trobo a faltar gasolina, amb tants partits i tants viatges. L’altre dia vam jugar a Hongria i no vam arribar a Girona fins l’endemà a les dotze de la nit, per connexions de vol o el que sigui.

Mai havien defensat tant bé els seus equips?

Jo crec que havíem defensat millor. Segurament no havia tingut mai al Cadí jugadores amb aquesta capacitat física, i allà havíem fet bones pretemporades i podíem entrenar tota la setmana. Ara a l’Uni comencem a defensar com voldríem però som una mica irregulars. Amb Cadí i amb les seleccions sempre havia aconseguit fer bones defenses. Normalment quan l’equip treu bons resultats és que estàs bé al davant i bé al darrere.

L’Uni pot guanyar partits a més de 70 punts?

Sí, sí, tenim jugadores amb anotació suficient per fer-ho... però per si de cas, ens hem de salvaguardar amb la defensa.

Contra Saragossa, per exemple, la defensa va ser clau.

Al descans vam dir que havíem de millorar en certs aspectes del joc com el rebot ofensiu, on ens havíem fet mal. A la segona part vam ser més sòlids, contra un equip que demana a crits que vol correr. Flores, Sykes o Gardner també són jugadores que volen rebotejar i jugar en transició.

Quin encert esperar que arribes el trànsfer de Sykes.

Des que vam conèixer el problema, amb la Laia (Palau) i en Pere (Puig) vam parlar que ens havíem de donar un marge. Si la cosa a finals de febrer no hagués tirat endavant, hauríem buscat una altra jugadora. Però ens vam donar com a mínim un mes o un mes i mig perquè enteníem que era una jugadora que ens podia ajudar molt, i en diverses posicions del joc. Té caràcter, estem molt satisfets amb ella.

Com s’explica que aquesta temporada la lliga tingui més competència, i que l’Avenida aquest any estigui dos triomfs per darrere?

L’Avenida hi serà, al final, mai se’l pot donar per mort. En els darrers partits ja està demostrant que milloren emocionalment. El fico al mateix sac que València i nosaltes. La Lliga cada cop és més atractiva. Porto 11 anys aquí i no recordo que al principi veiés partits com els que veig les últimes dues o tres temporades. Hi ha espectacle, a nivell físic, tècnic i tàctic tot també ha pujat. Per això la gent s’anima a invertir-hi i els equips masculins volen tenir la seva branca en femení. Aquest és un valor que hem de destacar a Girona: a vegades en 24 hores omplim dos cops Fontajau per veure l’ACB o la Lliga Femenina. Això és un diamant, un projecte preciós.

Què sent l’entrenador local a Fontajau, amb l’ambient que es genera a la grada?

És una passada. Recordo haver vingut com a espectador o com a rival i només veure plena una part de la grada, darrere les banquetes. I la cosa ha anat creixent, i veus l’ambient d’ara, i ens hem de sentir privilegiats. Tenim una ciutat amb caliu i amb un diamant a preservar, que és aquest boom de bàsquet. L’ACB l’he anat a veure sempre que he pogut, vaig veure l’UCAM Múrcia, el Bilbao i el Joventut.

A principi de temporada em deia que no es veia entrenant d’aquí a cinc anys. Ja s’hi veu?

No m’hi veia perquè no m’agrada avançar el futur. Ara estic entrenant i l’any que ve probablement també. Però no miro més enllà. Tinc altres inquietuds. Potser sí, però ja ho veurem.

Va firmar per un any. Es veu a Girona la temporada que ve?

Li asseguro que no ens ho hem plantejat. S’acosta el tram final i hem de pensar què farem l’any que ve, però no hi ha res. L’únic que puc dir és que estic molt a gust aquí i que si es dona l’oportunitat seguiré, i si no, buscaré una altra cosa. Em trobo a gust a la ciutat i amb la gent del club amb qui treballo.

Tal i com veu l’equip, es pot guanyar algun títol?

Jo penso que sí. Però amb tantes coses que passen a diari, guanyar un títol, si és, serà una conseqüència. Hem de fer coses per tenir opcions a la Copa, que arribem en un bon moment emocional i tàcticament preparat. Allà a un partit qualsevol se’t pot ennuegar. A la lliga mirarem d’arribar al play-off en la millor posició.

Subscriu-te per seguir llegint