"Vaig marxar del Barça pensant que el bàsquet era una merda i a Girona me n’he tornat a enamorar"

El pivot de Tortosa pot debutar aquesta nit, als 26 anys, amb la selecció espanyola contra Islàndia (20.45). És, segons ell, el fruit de la progressió que ha fet a Girona.

Li va sorprendre la convocatòria amb la selecció?

Va ser una sorpresa, que al final em va produir una satisfacció molt gran, i és gratificant. Això és el fruit del treball que he fet a Girona, estic creixent molt a nivell individual i col·lectiu. M’ho prenc com un regal. M’ho van dir dimarts passat, estava fent senderisme pels Ports de Tortosa i tot baixant, en un moment en què tenia cobertura, em van trucar i m’ho van dir.

Què li ha demanat Scariolo i el cos tècnic? Què li va dir Aíto?

Aíto em va felicitar i em va dir que anar amb la selecció no era el final, sinó que calia que seguís treballant. El meu sostre no és aquí. Scariolo em va dir que era important estar a la selecció i que el més important era defensar. I defensar penso que és el meu punt fort, i que puc aportar. Estic content per la meva progressió. Aíto, després de la victòria contra l’Obradoiro, ens va elogiar a Miletic i a mi pel pas endavant que hem fet. Amb la confiança que ell ens dona hem respost a la pista.  

El partit contra Islàndia és un tràmit, però per a vostè tindrà tot el sentit? 

Per a la selecció no és cap tràmit, amb una derrota perds punts del rànquing FIBA i hem de guanyar sí o sí. Potser podem pensar que som superiors però tenen un bon equip, on destaca Hlinason del Saragossa, i jugant a casa haurem de treballar per guanyar. 

Què vol dir que hi hagi tants catalans a la selecció (6)?

Vol dir que el bàsquet català també viu un bon moment. A la selecció espanyola es parla castellà i també català, i a l’staff també hi ha gent que el parla. Tot és molt familiar i m’hi estic trobant molt a gust.

I que hi hagi dos jugadors del Girona, Vila i vostè? 

És una molt bona notícia, i pensi que al final som vuit jugadors que hem marxat amb les seleccions. Només se n’han quedat quatre, i dos són en Quino (Colom) i en Marc (Gasol) que hi podrien ser perfectament.

Per a què li ha servit Girona? Ha passat de la LEB Plata a debutar a l’ACB i a la selecció.  

Quan deixo el Barça B perquè em diuen que no hi ha diners per afrontar l’ascens a la LEB Or em vaig fotre una hòstia. Havia tornat dels EUA i em passava això en la meva primera experiència professional, i més en un club com el Barça, on semblava impensable. Em vaig desenganyar del bàsquet. I de cop apareix el projecte de Girona, que no coneixia gaire, només que darrere hi era en Marc Gasol. Som una família i de seguida vaig notar el feedback. Vaig marxar del Barça pensant que el bàsquet era una merda i a Girona me n’he tornat a enamorar. És un projecte molt bonic que hem de mirar de consolidar a l’ACB. Sembla que fora del Barça faci molta fred i no és així, també es pot estar bé i jo a Girona hi estic de puta mare. 

Què ha après de Marc i Aíto? En què ha de millorar?

Em pensava que en defensa era bo i amb en Marc me n’he adonat que he de millora moltíssim. I Aíto em dona una confiança en atac que no tenia. Em diu que m’agafi uns segons per pensar que faig quan soc a la zona, que estigui tranquil, i aquesta confiança em fa millorar.

 Aíto va dir que l’equip aniria progressant amb la millora individual. 

La clau ha sigut la millora individual i que a l’equip ens hem anat coneixent més. Si l’equip que som ara el poses a jugar a principi de temporada, partits igualats com els del Gran Canària o el Breogán a casa els hauríem guanyat.

A què aspira ara l’equip amb la salvació ben encarrilada?

Estem a mitja taula, no sé si ens trobem a una o dues victòries del València, i els propers partits ens marcaran cap on podem mirar. Hem d’anar a la pista de l’Unicaja, que ve de guanyar la Copa i ja té el pavelló ple, i ens ve el València. Som un equip de tot cor. Si perdem l’energia podem perdre de 20, però si la mantenim podem guanyar a qualsevol.

Com se sent a Fontajau? 

Estic encantat a Girona, hi ha una afició molt bona. A Fontajau mai se senten xiulets pel rival, la gent ens anima, i fins i tot quan perdíem venia l’afició igual a donar-nos suport. Ara la gent està encantada. Vaig pel carrer i la gent m’atura, m’hi faig fotos i hi parlo. L’afició de Girona és de 10.

Subscriu-te per seguir llegint