El colomenc Cristian Herrera patenta el gol directe des del mig del camp

El davanter del Sabadell va batre diumenge el porter de la UD Logronyès des del punt del cercle central pocs segons després que l’àrbitre xiulés el començament de la segona part

Herrera celebra el seu espectacular gol de des del mig del camp contra la UD Logronyès.

Herrera celebra el seu espectacular gol de des del mig del camp contra la UD Logronyès. / CE Sabadell

Marc Brugués

Marc Brugués

Aviat farà cinquanta anys, que a Antonin Panenka se li va acudir xutar el llançament decisiu de la tanda de penals de la final de l’Eurocopa del 1976 picant la pilota suaument per sota. L’esfèrica va superar el porter alemany Sepp Maier i va valer el primer i únic títol continental per a l’antiga Txecoslovàquia. L’exfutbolista txec té actualment 74 anys i fa temps que està jubilat, però gràcies a aquell gol serà etern. Des de llavors i encara ara, 47 anys després, quan un jugador llança un penal d’aquella manera es diu que ho fa a l’estil Panenka. En aquest sentit, tot sovint es diu que en futbol està tot inventat, però potser encara no. Qui sap si diumenge passat a la Nova Creu Alta de Sabadell, el davanter de Santa Coloma de Farners, Cristian Herrera, va posar la llavor d’un nou concepte futbolístic: el gol des del mig del camp només servir de centre. 

Segons després que l’àrbitre xiulés l’inici de la segona part, Herrera va veure el porter de la UD Logronyès avançat i va xutar directament per mirar de sorprendre’l. «Veia que el porter caminava endavant cap a la frontal de l’àrea i li vaig dir a Pau Víctor ‘deixa, deixa, aparta’t i no la toquis, que xuto’». I va xutar.  I la pilota va entrar. Herrera va córrer cap al córner a celebrar-ho fent l’avió per la gespa xopa de l’estadi vallesà. «Seria bo que d’un gol així se’n digués fer un Cristian Herrera a partir d’ara», reconeix el colomenc que, tanmateix, és conscient que la repercussió d’un gol a 1a RFEF «no és la mateixa que en categories superiors». 

El canvi de normativa instaurat fa set anys permet ara que a l’hora de servir de centre no s’hagi d’endarrerir la pilota cap a camp propi i això va propiciar l’atreviment del gironí. Fins al 2016, doncs, el gol hauria estat invalidat. El gol d’Herrera, de 28 anys, és molt semblant al que el romanès Gica Hagi va fer amb el Barça en el 1994 a Balaídos contra el Celta en un partit marcat per la boira espessíssima. En aquell temps, el reglament obligava que un jugador toqués primer la pilota enrere i aquell dia, l’assistent va ser Romàrio. «M’han parlat d’aquell gol de Hagi, però no l’he vist encara», reconeix Herrera que recorda haver-ne marcat algun des del mig del camp amb el juvenil del Barça, però sempre «amb la pilota en joc». Diumenge a Sabadell, l’instint golejador va fer que ho provés directament. «Va ser una decisió no premeditada. Amb la pluja, tal com estava la gespa, jugar en curt era perdre el temps», diu.  

Precisament el fort aiguat que va caure a Sabadell va fer que l’àrbitre suspengués el partit amb 1-0 només dos minuts després del gol d’Herrera. Encara no hi ha data per a la represa del partit, però ben segur que quan arribi el dia, el porter de la UD Logronyès, Álex Daza -que tot just jugava el seu segon partit de la temporada-, ho farà uns quants metres més endarrerit. No fos cas que li tornessin a intentar fer un Cristian Herrera.  

Subscriu-te per seguir llegint