A la tercera ha de ser la vençuda pel Bàsquet Girona

Passats els últims dos compromisos de gran dificultat per les finestres FIBA, avui el Bàsquet Girona té una nova oportunitat -més propícia- davant el Bilbao per retrobar-se amb el joc i les sensacions de les primeres setmanes de l’any i millorar les seves aspiracions en el que resta de temporada.

Les derrotes contra l’Unicaja i el València, per bé que eren partits que ja es presumien complicats, han frenat la dinàmica positiva d’abans de l’aturada per les finestres i, tal com ha reconegut en diverses ocasions el mateix tècnic dels gironins, Aíto García Reneses, l’equip està tornant a assimilar alguns automatismes que havien quedat a la nevera durant les tres setmanes sense ACB.

Tot plegat, però, no hauria de fer encendre les alarmes, ja que en la segona part contra els valencians l’equip va mostrar una versió clarament millorada que ara cal consolidar i mantenir durant més minuts. Caldrà, això sí, que jugadors importants com Gasol, Colom i Fjellerup recuperin la seva millor versió. Aíto tindrà tots els jugadors disponibles per aconseguir la novena victòria de la temporada.

A nivell classificatori, la situació continua sent favorable pel que fa a poder certificar el principal objectiu de la temporada, la permanència. Però no val a badar, perquè amb la victòria d'aquesta tarda del BAXI Manresa la diferència s’ha reduït a tres partits. De fet, el pas gairebé definitiu es podria fer la setmana vinent a Fontajau en la visita de l’equip del Bages.  

El que si que sembla ja una quimera és poder lluitar per entrar al play-off -si es que mai ha estat una aspiració realista- però no tant optar per les places europees, ja que la diferència amb l’onzè lloc és només d’una victòria. I qui ocupa aquesta posició és justament el rival d'aquest diumenge. 

Els bilbaïns, que van patir la millor versió del Bàsquet Girona a Fontajau fa un parell de mesos, estan passant pel pitjor moment de la temporada i estan perdent la condició d’equip revelació que s’havien guanyat -juntament amb el Breogán- al llarg de la primera volta. Els de Jaume Ponsarnau només han sumat una victòria en els últims set partits -contra el Granada abans de la Copa- i, en general, estan tenint molts problemes per competir. 

Els problemes bilbaïns es poden explicar principalment per la davallada en el rendiment de Ludde Hakanson. El base suec, provinent de les categories inferiors del Barça, estava signant unes xifres estratosfèriques just abans de la visita a Fontajau, amb 15,2 punts de mitjana, i en alguns compromisos fins i tot havia fregat la trentena de punts.

Com si la gran defensa que li va plantejar el Bàsquet Girona en aquell partit l’hagués paralitzat, el nòrdic ha passat a tenir uns números molt discrets. En les cinc derrotes tan sols ha sumat 5,8 punts, i només en el triomf contra el Granada va arribar als 15 punts que acumula ara de mitjana en la competició. 

Davant la poca aportació de Hakanson, qui ha hagut de carregar-se l’equip a les espatlles és Adam Smith, l’altre peça exterior clau per l’engranatge de Ponsarnau. De fet, la dependència del Bilbao d’aquests dos jugadors és notable, ja que anoten un 35% dels punts de tot l’equip. 

No obstant, les estadístiques en que més brillen els bascos són, per naturalesa, responsables dels jugadors interiors, els taps i les esmaixades. En aquest sentit, destaca la contundència a sota els cèrcols d’homes com Kyser o Withey, una peça amb la qual no pot comptar avui Ponsarnau per lesió.