Mar Ibern i Berta Ribas, energia i moltes ganes per a l'Uni

Mentre la direcció esportiva de l’Uni continua pentinant el mercat per intentar trobar algun reforç que minimitzi l’impacte de les lesions de Etxarri, Araújo, Bankolé i Drammeh, dues joves del Tordera, l’equip vinculat de Copa Catalunya, s’obren camí tant a la pista com al vestidor. Ho fan sense fer soroll, amb discreció, però també amb un somriure i molta fam. Mar Ibern (Sant Celoni, pivot de 24 anys) i Berta Ribas (Girona, aler de 18 anys), van incorporar-se a l’estiu al projecte del club del Maresme, a Copa Catalunya, amb la proposta de fer la pretemporada i entrenar amb el primer equip de l’Uni. Jugar-hi, aleshores, els semblava una altra història. I uns mesos després ho han aconseguit. 

Són l’energia positiva per a un equip trinxat per la plaga de lesions que, tot sigui dit, «no ha tirat la tovallola». «Som l’Uni i ho volem demostrar, no volem deixar-nos endur per la pena del què ens ha passat», diu Ribas, que ja ha tingut minuts tant en Lliga com a l’Eurolliga i que amb 16 anys ja s’havia estrenat a Lliga Femenina 2 amb el GEiEG. Filla de l’exjugador del Valvi Sito Ribas, i de l’exjugadora del GEiEG campió d’Espanya júnior el 1990, Nuri Bosch, ara combina el bàsquet (Tordera i Uni) amb les primeres passes a la universitat, on estudia Enginyeria Mecànica. Mar Ibern, per la seva banda, treu hores d’on faci falta per fer-ho seguir tot. Treballa com a dissenyadora gràfica i també juga i entrena amb els dos equips. «A més, estic en tot, soc molt activa, i al poble col·laboro amb moltes entitats i associacions», assegura. «És un sacrifici que faig a plaer, i si un dia he de dormir menys, és el que hi ha», rebla, abans d’assegurar que aprofitarà l’estiu per activar una vida social ara desactivada. Ribas es va unir al projecte procedent del GEiEG Uni (combinava júnior i primer equip), mentre que Ibern, formada al Sant Celoni, també ha passat pel Sant Adrià i el Granollers i, a més, va estudiar tres anys als EUA, on va graduar-se en una universitat especialitzada en disseny gràfic, i també va aprendre anglès i va créixer com a jugadora. «Poder estar vinculada a l’Uni era un caramel», assegura.

Les rookies de l’equip s’han guanyat l‘estima i el respecte del vestidor. També, per descomptat, el de les seves companyes al Tordera, que les tenen com a referents. Ibern explica que el primer dia que va treballar amb l’Uni «em feia molt de respecte, estava amb jugadores professionals que veia per la tele o des de la grada, però descobreixes de seguida que també són persones, que també s’encostipen, i que també tenen una mala nit o un mal dia. I les humanitzes». També li va ser un xoc conéixer Laia Palau, la seva ídol. «No em podia creure que estigués parlant amb ella», recorda, i Berta Ribas afageix: «i ara ho fas gairebé cada dia, li envies whatsapp i te la trobes als entrenaments». L’aler gironina explica que «jo des de petita que he anat a veure l’Uni i costa pair que passes de la grada a la pista, a jugar amb elles. Al principi ens feia més vergonya, ara ja estem més soltes». Contra el Tenerife, Ibern va tenir vuit minuts i Ribas, cinc. No van anotar. Sí que ho va fer la gironina el dia del seu debut contra l’Schio (2).

Mar Ibern: Quan a l’estiu em van proposar anar al Tordera i entrenar amb l’Uni no m’ho creia, era una gran ocasió»

Ara que han trepitjat un vestidor professional, volen aprofitar l’oportunitat sent conscients que arribar a consolidar-s’hi exigeix moltíssim. Mar Ibern confessa que «m’agradaria molt poder viure de jugar a bàsquet, però jo no em veig sent una María Araújo, ella és la María Araújo. Potser és per falta de confiança o potser perquè soc realista, no em veig com ella. Ara he de veure això, de si tinc les capacitats per poder arribar a això». Ribas ho viu de manera similar. Recorda que s’obliga a anar a la universitat perquè per a ella els estudis són molt importants i toca de peus a terra: «als entrenaments juguem cinc contra cinc i som un equip, compartim vestidor... però no és el mateix, nosaltres hem d’anar pas a pas i fer camí».  

Berta Ribas: En Bernat (Canut) ens demana que donem el 100%, que anem a totes. Exigeix més en defensa que en atac, i és molt normal

Aquesta temporada d’aprenentatge i maduresa ha estat marcada per la plaga de lesions que ha patit l’Uni. Elles també han quedat tocades. «És la part més dura de l’esport. Poses el cos al límit i aquestes coses poden passar», admet Mar Ibern. Berta Ribas recorda el drama que es va viure a Salamanca quan Araújo es va trencar el dia que es jugaven ser a quarts de final de l’Eurolliga. «Al final del partit ens era igual haver quedat fora, ningú se’n recordava del partit, l’únic que ens preocupava era com estava la María», recorda. Davant de tantes baixes, Bernat Canut només els demana «actitud i energia, estar sempre al 100% en el que fem» i, sobretot, segons l’aler gironina, exigeix més «en defensa que en atac». Però res de defallir. «Som conscients de les baixes, però aquell moment negre ja l’hem oblidat. Ningú ha tirat la tovallola. Som l’Uni i hem de demostrar-ho», insisteixen. Primer a la Copa, i unes setmanes més tard, lluitant a totes pel títol de Lliga.

Subscriu-te per seguir llegint