Bàsquet Girona-Fuenlabrada: Resurrecció a fe de Taylor i Jenkins (85-60)

Ressorgir el diumenge de Pascua a fe de Kameron Taylor (20 punts) -qui sino?- i John Jenkins (17 punts). L’escorta nord-americà ha debutat de la millor manera possible amb una victòria contra el Fuenlabrada (85-60), que ha permès posar fi a la mala ratxa de resultats del Bàsquet Girona i, així, fer un passet més cap a la permanència. Un objectiu que continua sense estar encarrilat. El partit tenia tots els al·licients per aconseguir-ho: la necessitat de reaccionar, la visita del cuer de l’ACB -després de la d’ahir els madrilenys ja encadenen 18 derrotes consecutives-, el factor Fontajau -tot i que amb menys gent de l’habitual per l’horari-, etc. La celebració hauria estat completa si el Betis no s’hagués imposat al Tenerife (80-76) en un duel que s'ha decidit a la pròrroga.

L’equip d’Aíto, sense Hanzlik, baixa per lumbàlgia, estava avisat que si no treia immediatament la seva millor versió es podria complicar el tram final de la competició. I com val més prevenir, ràpidament ha agafat el control. El primer triple de Taylor per encetar el marcador ha sigut la prova del que s’esdevindria encara que el Fuenlabrada faria un intent de disputar pel triomf amb un primer parcial molt igualat (20-19). Ara bé, llançaria la tovallola ràpidament i al segon ja no competiria pels seus interessos. Els 20 punts que han anotat els gironins respecte als pobres 6 dels d’Óscar Quintana ho deixaven tot més que clar.

El partit estava trencat quan no s’havia ni arribat al descans. Així que els jugadors del Bàsquet Girona han aprofitat per redimir-se i treure’s del damunt tota la pressió que tenien acumulada. També per passar-s’ho bé durant una estona. Pato Garino ha fet aixecar el públic de la grada amb una esmaixada i després ho ha fet Quino Colom des dels 6,75 metres en rebre una assistència de l’aler argentí arran d’una bona jugada de Marc Gasol dins la pintura. Sense obviar el lideratge de Taylor, molt encertat de tres (4/5), ni de Gasol, que ha tornat a ser el més ben valorat (21) dels dos equips. Amb tot, el rival ni existia.

L’avantatge de 15 punts a la mitja part ha donat tranquil·litat per afrontar el segon temps. Els d’Aíto respiraven, recuperant la confiança de mica en mica. A diferència de les darreres jornades, la victòria no se’ls escaparia al tercer quart. Al contrari. Fins i tot Jenkins, que havia fallat en tres intents, ha fet un triple, n’acabaria fent tres, per començar a demostrar de què és capaç. Aleshores, el màxim avantatge era de 18 punts i arribaria a ser-ho de 22. Precisament, ha sigut Jenkins qui, tot sol solta la cistella, ha posat el 59-37.

Com que el partit estava dat i beneït des de feia estona, el Bàsquet Girona ha afluixat una mica. Sense complicar-se, tot i que sí animant al Fuenlabrada que se n'ha beneficiat. Malgrat l’oportunitat de retallar distàncies, ha evidenciar perquè és l’últim classificat de la lliga. Les cistelles no li entraven de cap manera, amb un 8/35 de triple. El conjunt madrileny ha intentat que la diferència de marcadors no fos tan exagerada, però el resultat final ha sigut igual de contundent amb un 85-60.

Les cares d’alegria i felicitat que es veien a la plantilla quan l’àrbitre ha indicat el final eren immenses. Més pel fet de tornar al camí de la victòria que no pas pel joc de l’equip.