Una cursa amb massa esculls (1-0)

El que mal comença mal acaba, que diu aquell. El Girona, carregat de baixes, ja no arribava bé a un partit que encara faria més pujada només començar amb les lesions de Toni Villa i Aleix Garcia. Per acabar-ho d‘adobar, Monchu avançava els locals amb un gol que feia preveure que la pel·lícula de por es podia convertir en sanguinària. Tot i això, amb un equip de circumstàncies, els gironins van poder aturar el cop a la primera part i, a la represa, fins i tot va fregar l’empat en un parell d’ocasions. La manca de precisió i, la cara de Masip que va aturar una bona ocasió de Reinier van evitar-ho. La derrota talla la bona dinàmica de l’equip, que continua amb un bon matalàs provisional de punts respecte al descens a l’espera de rebre el Madrid i visitar el Sevilla. Vénen revolts per rematar la feina, però els de Míchel tenen una xarxa de seguretat que han de saber administrar i, sobretot, no refiar-se. Ahir, el primer matx-ball va sortir creu. 

Les baixes sensibles de quatre titulars fixos com Bueno, David López, Borja García i Castellanos, van fer que Míchel recuperés la vella guàrdia per a l’eix de la defensa amb Juanpe i Bernardo, tornés a la titularitat Aleix Garcia i confiés tot el pes ofensiu en Cristhian Stuani, tres mesos després de l’última vegada. Com si hagués trepitjat una tifa a l’hora d’entrar al camp, el Girona va veure com en menys de deu minuts perdia dos jugadors per lesió. Trenta segons va durar al camp Toni Villa i, ben poc més ho va fer Aleix Garcia. Dos contratemps que obligaven a canviar el pla de partit de Míchel només començar i que a punt van estar d’agafar l’equip amb el peu canviat. Larin va fregar l’1-0 en dos cops de caps en què va guanyar la partida a Bernardo primer i Juanpe després. 

El GIrona encara s’hi havia de posar. Les lesions havien trasbalsat els de Míchel que no eren capaços de fer tres passades consecutives. A més a més, la mala sort no s’havia acabat. Un rebot de Reinier va acabar amb la pilota a l’àrea gironina i Monchu l’enviaria al fons de la xarxa. El partit anava camí de convertir-se en una pel·lícula de por. Un xut de Javi Hernández que va desviar Masip a córner va ser el primer intent d’un Girona que va haver de tornar a treure el paraigua quan el Valladolid va prémer l’accelerador. Gazzaniga va haver d’intervenir per enviar a córner un xut d’Escudero i poc després, el xut de Kike Pérez va llepar pal. 

El Girona semblava superadíssim, però abans del descans va treure el nas a l’àrea de Masip amb una mitja volta de Juanpe i un parell d’arribades de Tsygankov. A la mitja part, això sí, s’hi arribaria amb desavantatge mínim, un resultat que, tal com havia anat tot, era la millor notícia. 

Míchel tenia molta feina al vestidor durant el descans. D’armes per intentar capgirar el partit, el tècnic en tenia ben poques a la banqueta. La represa començaria amb un parell d’internades de Valery i Iván Martín sense conseqüències però que van ser la mostra que el Girona no havia abaixat els braços. L’equip havia apujat la línia de pressió però continuava incòmode i sense arribar a la porteria rival a través de la possessió. Mentrestant, el Valladolid necessitava molt menys per fer mal. Larin faria lluir Gazzaniga amb un altre cop de cap que l’argentí hauria de desviar a córner. Tot i això, la segona part començava a ser del Girona. L’equip recuperava la pilota amb facilitat i generava sensació de perill a l’àrea local. Més clara encara va ser una rematada de Reinier que va aturar Masip amb la cara. El setge gironí s‘incrementaria amb un intent de Bernardo, incorporat a l’atac.

Mancava precisió i cames, també. Míchel va refrescar l’equip per al darrer quart de partit fent entrar Couto, Artero i Riquelme. S’arribava als minuts finals amb tot obert, el Girona dominant i el Valladolid patint i començant a demanar l’hora. L’entrada de Riquelme havia dotat de desequilibri l’atac gironí, però les centrades a l’àrea cercant el cap d’Stuani no eren precises. Zorrilla començava a demanar l’hora i més que ho faria veient com Stuani no podia connectar bé la rematada en la sortida d’un córner en la darrera jugada d’un partit que no va tenir final feliç.

El descens pot acostar-se a 8 punts si el València guanya a Elx

La derrota d’ahir a Valladolid no suposa cap pas enrere greu per al Girona en la lluita per aconseguir la permanència. L’empat de l’Espanyol divendres a Cornellà contra el Cadis (0-0) ha fet que, provisionalment, la distància amb la zona de descens passi d’onze a deu punts. Tot i això, el marge podria reduir-se una mica més si el València és capaç de guanyar avui al camp de l’Elx, cuer destacat de la categoria. Sigui com sigui, en el pitjor dels casos, els vuit punts continuarien sent un coixí de punts més que considerable per encarar amb garanties les vuit darreres jornades de Lliga. 

Ahir al José Zorrilla, el conjunt de Míchel van deixar escapar l’oportunitat de deixar enllestida la salvació. La victòria del Valladolid deixa els castellans amb 35 punts i la sensació que ahir van fer un pas gairebé definitiu cap a l’objectiu. La derrota de l’Almeria contra l’Athletic Club (1-2 va beneficiar els interessos dels gironins, que avui esperaran un favor de l’Elx, per encarar el doble duel contra Madrid (dimarts a Montilivi) i Sevilla (dilluns que ve al Sánhez Pizjuán) amb garanties.  El Getafe visita aquest vespre el camp del Mallorca en un altre partit amb equips implicats a la part baixo.