Raül Pelicano: De canviar bolquers a despenjar els patins per salvar el Girona

En molt poc temps, a Raül Pelicano li ha canviat la vida. «Fa dos mesos i mig vaig tenir la meva primera filla, la Gala. Estic molt feliç, em passo el temps contemplant-la, no necessito res més. Veure com respira, tot el que observa... És una passada». El jugador lloretenc s'havia retirat al final de la temporada passada per segon cop, en una trajectòria plena de misteris i camins inesperats, però ha tornat a posar-se els patins per intentar mantenir el Garatge Plana Girona a l'OK Lliga. Aquest dissabte al vespre, a les 20 hores, afrontarà el segon partit del play-out contra l'Arenys de Munt, sabent que en fa prou amb una victòria, després del triomf de diumenge passat a Palau, per aconseguir-ho.

«És evident que venint a entrenar et perds algunes cosetes, com poder-la banyar o totes les novetats que hi ha al nostre voltant. De fet, em pregunto, 'ostres, ara haig de marxar i deixar-la, saps?'. És una decisió consensuada, esclar. No m'esperava tornar a les pistes; l'any passat, entre cometes, ja vaig fer l'esforç. Ara estava desconnectat, amb la família i jugar no entrava als meus plans. Però el club em va trucar, la nena és molt bona i vaig parlar amb la dona. I endavant, perquè vull ajudar el Girona», confessa Pelicano, inscrit dins del límit que permet el reglament, i que va redebutar fa una mica més d'un mes.

Podia haver-se quedat a casa, però és un jugador diferent. «Sempre et queda el cuquet de la competició, de marcar gols, de celebrar victòries i patir derrotes... No mentiré, estava molt bé sense l'hoquei, tot i que a la vegada també el trobava una mica a faltar. I aquí m'han tractat com a casa, així que tampoc m'ho vaig haver de rumiar gaire». Aquesta és la seva tercera etapa al club, després dels trajectes entre el 2015 i el 2019 i la salvació del curs passat, on va ser un dels artífexs amb vint-i-un gols. «Vaig estar aquí a Nacional Catalana, això no s'oblida, i hem anat escalant com una família unida fins a l'OK Lliga».

El Girona s'apunta als penals el primer triomf al play-out (2(2)-2(1))

Pors i dubtes

«Els patins no els havia tocat en un any», assegura, entre rialles. Ho dissimula prou bé, a la pista, perquè en el primer duel de l'eliminatòria va marcar el primer gol dels de Ramon Benito. «Em feia certa por, eh; perquè calia descobrir si era capaç de contribuir de veritat», opina, en una mostra de sinceritat. «És evident que t'entren dubtes, perquè estàs fora de competició, sense tocar l'estic i el nivell és el més alt que hi ha. A la Lliga hi ha molta qualitat i jo pensava 'podré arribar a allò que se'm demana?'. Li vaig donar voltes i si hagués arribat a la conclusió que no sumava, no hauria vingut. Però crec que tinc una virtut i aquesta és la immensa confiança en mi mateix. Sabia que alguna cosa donaria, ho sentia».

Trencat el gel, l'adaptació ha estat fantàstica. «Conèixer el grup i saber què vol de mi l'entrenador, acompanya a fer-ho més fàcil. I el vestidor m'ha rebut amb els braços oberts, són molt humils i tenen fam per tirar-ho endavant», descriu, amb la satisfacció d'haver obtingut una victòria en el primer partit d'una eliminatòria carregada de tensió per tot el que està en joc. «Podem millorar, per qualitat podem fer-ho més bé. Hem treballat durant la setmana per corregir els errors que vam tenir, i som conscients que ens espera un segon partit complicat. Volem tancar, com sigui, l'eliminatòria a la pista de l'Arenys. És un equip jove i amb energia, però nosaltres hem de ser sòlids i fer valer l'experiència». A aquestes altures de la pel·lícula, Pelicano les ha vist de tots els colors. «La pressió no s'entrena, hem de tenir el cap fred i estar concentrats els cinquanta minuts. Tots sentim la pressió, perquè sabem que són tres partits que o els guanyes o estàs fora. A mi em motiva, la veritat. I que hi hagi xivarri i el pavelló estigui ple, encara més».

Definitivament, quan acabi el curs, es retirarà del tot. «No vull seguir; si em fessin posar la mà al foc, no em cremaria. Hauria de passar-ne alguna de molt grossa», finalitza. Qualsevol se'l creu.

Subscriu-te per seguir llegint