Plantant cara i gaudint fins al final (70-75)

El Bàsquet Girona perd l’últim partit de la temporada però li aguanta el pols tot el partit i es posa 63-64 i, a 30 segons, 70-74

El Bàsquet Girona no va poder donar una alegria a l’afició en l’última jornada contra el Cazoo Baskonia a Fontajau (70-75), però tot i així el comiat de la temporada va ser una festa. I de les grosses. L’objectiu principal, i el més important, que no era cap altre que la permanència, ja s’havia aconseguit feia dies a Saragossa. «L’any que ve, Girona a l’ACB», cridava la grada. El partit era intranscendent. Tothom n’era conscient. Per això, ahir es va tractar de gaudir al costat de l’equip, i té mèrit competir tan bé contra un rival d’Eurolliga. A més a més, estava clar que els de Joan Peñarroya anirien a per la victòria perquè els interessava acabar la lliga regular en la segona posició a la classificació de cara als play-off malgrat que a l’hora de la veritat els gironins van plantar cara conscients que podia ser un dia de comiats començant pel de Marc Gasol. El futur del pivot i president encara ara continua sent una incògnita. Per això, va ser el més aclamat. Tampoc està resolt el d’Aíto García Reneses. L’entrenador, de 76 anys, va negar-se a dir res al respecte.

Sense Jenkins, que amb molèsties des de Saragossa va quedar fora de la convocatòria aprofitant que no hi havia res en joc, el Girona va perdre un dels seus referents des de la distància i contra el Baskonia, precisament, tot el contrari, ple de franctiradors des de més enllà de 6,75. Contra tot pronòstic, qui va brillar de tres va ser Hill.

L’amenaça del millor triplista de l’ACB a Fontajau feia temor. El Baskonia sempre va anar per davant en el marcador, encara que els gironins tampoc van renunciar a despenjar-se. Al descans tot just perdien de sis (34-40), tot i la diferència en el rebot defensiu. Els d’Aíto van traure el seu orgull, malgrat la gran diferència que hi ha entre les dues plantilles. I a la segona part mai van abaixar els braços, com si havien fet els gironins en altres moments clau d’aquesta temporada.

El més interessant es va viure al tram final. La concentració i l’energia que tant ha demanat Aíto al llarg del curs, va ser clau per no perdre les opcions de perdre el partit i fer un pas endavant a la represa. L’equip va competir i, en conseqüència, va tenir-ho a tocar en dues ocasions. Primer al tercer quart (52-55) gràcies a un inspiradíssim Hill des dels 6,75 metres. El base americà va fer embogir Fontajau a còpia de triples. 5/9 en va posar. També va ajudar-lo Taylor, el millor amb diferència com sempre (23 de valoració). Després al quart quan Miletic va anotar una cistella per situar-se a només un punt: 63-64. Un 0-5 del Baskonia ho va tornar a complicar (63-69). Un triple de Howard podia haver sentenciat (65-72) per molt que Hill seguís amb el canell calent (68-74). Taylor va anotar dos tirs lliures (70-74) però a 30 segons en va errar dos més. Allà es va escapar el partit.

Abans, a la primera part, hi havia hagut més distància al marcador. El Baskonia va arribar a posar-se 14 punts per damunt sense tenir el millor dia. Els locals van aguantar prou bé la primera part (34-40) tot i els problemes en el rebot defensiu i el desencert en el triple. El Baskonia, amb dos triples seguits de Heidegger i Marinkovic marxava per sobre els 10 punts a l’inici del segon quart (16-27) i a cinc minuts del descans dominava de 14 (22-36). Una antiesportiva de Costello sobre Colom va permetre tornar a entrar al partit amb dos tirs lliures convertits i un triple de Hill (32-38). Allò va ser clau per seguir vius i no desenganxar-se mai, en una demostració d’orgull.

En directo