Pedalant i somiant des de Llofriu

Corrents per aquí i per allà, enfilant-se a tot arreu, jugant amb una pilota, però, sobretot, amunt i avall amb la bicicleta pels voltants de la granja de la seva família. Així va créixer Joel Nicolau, ciclista professional del Caja Rural que diumenge passat va acabar 14è al Campionat d’Espanya. «Estava bé i m’esperava fer un més bon resultat. La calor em va jugar una mala passada», es plany des de Llofriu on viu i entrena mentre es prepara per les curses de Torres Vedras a Portugal i les tres clàssiques basques, que li serviran per posar-se a punt per la Vuelta a Espanya, la seva primera gran prova. Amb 25 anys, i mentre progressa adequadament al professionalisme, Nicolau recorda com amb 7 anys i rere les passes del seu germà gran va començar a pedalar. El petit també ho va provar però tots dos se’n van cansar. A ell, per contra, li provava. Encara més, li encantava. Els seus pares el van apuntar al Club Ciclista Palafrugell i van començar a arribar els resultats fins que en edat juvenil tot es va precipitar. El Castell d’Onda el va fitxar i després va passar al Team MP Group de Tarragona abans que el Caja Rural el captés. Amb els valencians va entrar al circuit professional al 2019.

«Durant tots aquests anys, he vist grans ciclistes que s’han quedat pel camí. A part de ser bo, cal ser al lloc adequat al moment oportú», explica Nicolau que va veure com al 2019, el Caja Rural, arran d’un seguit de lesions, havia de recórrer al segon equip on ell despuntava, per completar algunes proves. I a partir d’aquí, Nicolau ja no ha deixat de competir i col·leccionar petits grans èxits. Per exemple, els mallots de la muntanya a les voltes a Noruega i Liechestein i també amb notables actuacions a Eslovènia i a Burgos, entre altres. Com tot ciclista, el gran somni de Nicolau és, no cal dir-ho, disputar un Tour de França. «Haurà de ser a llarg termini, perquè per córrer el Tour hauria de ser en un equip que corri World Tour». De moment, amb el Caja Rural (Pro Team) podrà ser a la Vuelta amb l’objectiu «d’acabar».

Nicolau té un grau mitjà d’administració d’empreses. I és que el ciclisme, com qualsevol esport, no és per tota la vida i cal estar preparat pel futur. Nicolau té clar que espremerà al màxim la seva carrera esportiva i després es dedicarà al negoci familiar de reproducció de truges a la granja. «Ara costa, però de petit ho feia més. Sempre que puc faig un cop de mà a casa i tinc clar que, quan plegui, em dedicarà al negoci familiar», diu. Tot i això, el gironí revela que en ciclisme «no es cobra com al futbol» però que es pot viure «bé». 

Abans de pensar en el futur li queden encara molts reptes a un Nicolau que mai ha tingut cap referent ciclista com a ídol. Ni quan era petit. «M’agrada molt anar amb bici, però gairebé no en mirava mai a la televisió. Tampoc ara», diu el baix-empordanès que confessa que ha trigat a posar noms a les cares d’alguns dels seus rivals. «Ara sí, però fa poc competia contra alguns dels més bons i no els coneixia», diu tot recordant que David de la Cruz sí que és un bon mirall per a ell. «L’he tingut de company al Caja Rural i entrenem junts alguna vegada», explica Nicolau que també manté una «molt bona amistat» amb Alex Aramburu. 

Tot i la fal·lera pel ciclisme que hi ha a la demarcació, Nicolau és juntament amb Àlex Jaime i Alex Molenaar, un dels tres únics professionals gironins. «En l’àmbit català cada cop en pugen més, però sí que a Girona la cosa va fluixa. Per mi falten més equips. S’ha de tenir més cura del planter», considera el de Llofriu que se’n fa creus de la diferència passional amb què es viu el ciclisme a Catalunya i al País Basc. «La meva parella és basca i allà cada cap de setmana hi ha ben ple de curses a tot arreu. És una bogeria».