Fatima Gharbi, la futbolista del CE Europa que fa història amb el Marroc: "Sé que la meva mare estaria molt orgullosa. Ella m'acompanya des del cel"

Hi ha proeses que s'escriuen als llibres d'història. el Marroc ha aconseguit una fita inimaginable per molts: colar-se en els vuitens de final després de debutar en el Mundial. Fatima Gharbi (Tànger-Assilah, el Marroc, 2001) milita en el CE Europa i no esperava la crida del seleccionador per a reclutar-la per a la cita mundialitsa. Mentre espera el seu debut, relata a "El Periódico" com estan sent aquests dies màgics.

Com estan sent aquests dies al Mundial?

Molt bonics però també molt intensos. Està sent una experiència molt emocionant i desafiadora. Estem concentrades en el nostre rendiment en el camp i a donar el millor de nosaltres a cada partit. Cada dia implica entrenament intens, anàlisi dels nostres rivals i preparació tàctica. El primer dia va haver-hi una mica de pressió i expectatives no esperades, però hem sabut corregir-lo i ser molt fortes per als següents partits, i això s'ha demostrat en els resultats. Estem gaudint de cada moment i l'energia i el suport dels aficionats ens motiven al màxim per a representar al nostre país com a orgull en aquest escenari mundial.

La seva convocatòria va ser tota una sorpresa. Com va viure que li cridessin per a fer la preparació prèvia al Mundial?

Va ser simplement inoblidable. Un somni fet realitat. Vaig sentir un orgull i una satisfacció molt gran per tot el treball dur i la dedicació que havia posat al llarg d'aquests anys. Mai m'hauria imaginat estar en l'escenari més gran del futbol per a representar al meu país. Va ser una barreja d'emoció, alegria i orgull que gairebé no puc descriure amb paraules.

I quan va saber que anava al Mundial?

Després de jugar l'amistós contra Suïssa, es van descartar a dues jugadores i llavors viatgem 26 a Austràlia. Però a la llista només anaven a ser 23, per la qual cosa s'havia de descartar a tres jugadores. Quan arribem totes, l'entrenador ens va convocar a una reunió i ens va dir els noms de les que entraven. Quan vaig escoltar el meu nom vaig començar a plorar per dins. No podia expressar-ho, ja que hi havia tres jugadores que estaven fora. Sentia pena per elles perquè també van estar esforçant-se des del primer dia. En sortir de la reunió, vaig anar ràpid a l'habitació i vaig trucar a la meva família, a les meves amigues i al meu equip (CE Europa) i els vaig dir que estava convocada. Llavors, tots ens vam posar molt feliços i contents. És un dels moments més especials de la meva vida.

La seva família sempre ha format part d'aquest procés. Com ho van rebre ells?

Ho van viure al màxim. Va ser un moment de gran emoció i orgull per a tots. Veure les expressions d'alegria en els rostres dels meus germans va ser molt commovedor. Veia que estaven molt orgullosos de mi i això em va omplir moltíssim. El suport dels meus germans i els meus amics ha estat fonamental a la meva trajectòria com a jugadora i en aquest assoliment tan significatiu. Els agraeixo haver estat sempre acompanyant-me i animant-me a no rendir-me per més dur que fora el camí.

Què era el que més il·lusió li feia de l'aventura del Mundial?

Sens dubte, l'oportunitat de viure un somni, competir al més alt nivell i deixar una marca en la història del futbol mundial. El fet de competir a aquest nivell i enfrontar-nos als millors equips i jugadores del món és increïblement emocionant. Escoltar els himnes nacionals abans de cada partit i l'energia dels estadis plens de seguidors apassionats és realment inspirador i únic. El desafiament esportiu i l'oportunitat de mesurar-me contra els millors em motiven a esforçar-me al màxim i superar els meus límits.

Com van fer la preparació prèvia a la cita?

La preparació prèvia, personalment, va ser molt dura. Les dues primeres setmanes pensava que no podria continuar a causa de l'alt rendiment físic que s'exigia. Per a mi va ser molt dur, però amb molt d'esforç vaig poder superar-lo i estar entre les 23 millors jugadores del Marroc. El primer mes va ser una preparació en la qual es treballava molt físicament. Vam córrer molts quilòmetres per a arribar bé. Després, vam començar a treballar tàcticament. Avui puc dir que estic molt contenta amb tot el treball que he fet i que pensava que no superaria.

Tinc moltes ganes de demostrar perquè m'han selecionat

Fatima Gharbi

Es fa llarga l'espera per al debut?

Sí, però per a mi és emocionant. Representar al Marroc en el Mundial és un honor i una oportunitat única a la vida, per la qual cosa espero ansiosament el moment de trepitjar el camp en el meu primer partit. Tinc moltes ganes de demostrar perquè vaig ser seleccionada, però soc molt conscient que estic entre les 23 millors jugadores i que hi ha molta competència. Hi ha jugadores que porten molt temps amb l'equip i són molt bones.

Com va viure la classificació per a vuitens?

Des de fora es va veure com un moment màgic. Va ser un moment crucial i emocionant per a tot el nostre país. Per primera vegada el Marroc participava a un Mundial, sabíem al que ens enfrontàvem i sabíem el complicat que seria. El primer partit contra Alemanya no ens va anar com esperàvem, contra Corea vam poder guanyar i va ser la nostra primera victòria a la Copa del Món. Contra Colòmbia ho vam tornar a fer i en vam poder sumar tres. Depeníem del resultat d'Alemanya i ens vam ajuntar al centre del camp per a veure des del mòbil el seu partit. Quan van quedar eliminades, vam començar a córrer totes. Cadascuna se'n va anar per a un costat, cap sabia on anava, però totes sabíem que passàvem a vuitens de final. Va ser inoblidable. Hi havia molts aficionats i també se'ls sentia cridar d'alegria. Va ser una cosa molt bonica. Em vaig emocionar molt, vaig començar a plorar i li vaig dedicar aquest triomf a la meva mare que m'acompanya des del cel. Sé que estaria molt orgullosa de veure'm complir el meu somni.

En quin moment es troba el futbol femení al Marroc?

És respectat i ha guanyat un major reconeixement en els últims anys. El Marroc ha experimentat avanços significatius en els últims anys, si bé encara enfronta desafiaments en termes de reconeixement, recursos econòmics i suport en comparació amb el futbol masculí. Cada vegada hi ha més equips, més competició i més lligues. La participació de l'equip nacional a tornejos internacionals ha ajudat molt a visibilitzar i promoure l'esport. I cada vegada són més els mitjans de comunicació i el públic en general que mostren interès.

Gràcies a la nostra companya moltes dones normalitzaran jugar amb el vel

Fatima Gharbi

S'està notant l'evolució, encara que sigui lenta?

Malgrat que hi ha hagut avanços, el futbol femení encara té limitacions en quant a recursos econòmics i suport financer en comparació amb el futbol masculí. Els recursos destinats al desenvolupament del futbol femení, com infraestructures, instal·lacions i programes de formació, són menors i això pot afectar la qualitat de l'entrenament i les oportunitats per a les jugadores. El Marroc està treballant en el desenvolupament de les categories de base en el futbol femení, donant-li importància a la formació de jugadores joves. Crec que això és essencial per a garantir que les jugadores puguin representar al país en el futur.

Vostès són fonamentals perquè aquest creixement vagi a més.

La selecció femenina del Marroc té un paper fonamental al Marroc. Ha estat competint a tornejos internacionals, com les eliminatòries per a la Copa Africana de Nacions Femenina i les classificatòries per a la Copa Mundial Femenina de la FIFA. La participació de la selecció en aquests tornejos és una oportunitat per a mostrar el talent i l'habilitat de les jugadores marroquines. Penso que pot inspirar a més nenes i dones a involucrar-se en el futbol. Pot servir com a model a seguir per a totes aquestes que somien amb jugar a futbol.

És clau, no sols per al paper de la dona en el futbol, sinó també en la societat.

A més, l'existència i l'èxit de la selecció femenina promou la igualtat de gènere en l'àmbit esportiu i en la societat en general. Ajuda a desafiar estereotips i a demostrar que les dones poden ser igual competents en el futbol que els homes. Al nostre equip, ha fet història Nouhaila Benzina, per ser la primera jugadora a utilitzar el vel. Penso que això també pot obrir moltes ments i ensenyar que la cultura no ha de ser un impediment per a practicar esport. Gràcies a la nostra companya moltes dones normalitzaran jugar amb el vel.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona