Mor Bahamontes, el millor escalador de la història i que va ser recordat a Girona

«Som-hi Federico, tu pots guanyar el Tour!». Fausto Coppi seguirà sent pels italians el millor ciclista de la història, molt més que Eddy Merckx, tot i que el debat podria ocupar hores. Però del que no hi ha dubte és que sense la direcció i consells del ‘Campeoníssimo’ difícilment Federico Martín Bahamontes, el més gran escalador crescut sobre les rodes d’una bici, hauria sigut el vencedor del Tour de 1959. El primer d’un espanyol. Fins ahir, dia de la seva mort amb 95 anys, Bahamontes era, a més, el guanyador de la ronda francesa més antic amb vida.

Va ser el 1994 quan aquest periodista va tenir l’honor de conèixer el gran campió de Toledo. Feia 35 anys que havia guanyat el Tour i va treure de la seva botiga la bicicleta amb què va conquerir París el 18 de juliol de 1959. «Què, Federico, tornem al Tour?», va dir-li un veí quan va veure’l passar amb la bici a l’esquena. «No hi puges?». «Des que em vaig desinflar a l’Aubisca i vaig abandonar el Tour hi he pujat poques vegades, per fer un passeig o perquè m’homenatjaven». Va ser en la ronda francesa del 1965. Es va clavar al cim pirenaic i no només va abandonar el Tour sinó que va posar fi a una carrera esportiva que el va dur a brillar principalment a França. Allí va guanyar una vegada la general i fins a cinc la muntanya. A la Vuelta només va aconseguir ser segon el 1957.

L’homenatge de Girona

L’any 2009 se celebraven 50 anys de la victòria de Bahamontes al Tour de França. L’efemèride era encara més especial perquè, en el transcurs de la prova, el mític ciclista també celebrava el seu propi aniversari. En feia 81, i, de fet, el dia coincidia amb el d’una etapa que els gironins recordaran bé, perquè sortia de la seva ciutat. Per això, l’organització no va deixar passar una ocasió d’or per a homenatjar el primer guanyador espanyol de la ronda francesa.

L’acte va fer-se a la Copa pocs minuts abans de l’inici de l’etapa, amb el de Toledo bufant les espelmes envoltat d’històrics del seu esport com Bernard Hinault, Raymond Poulidor i Bernard Thévenet. Visiblement feliç, Bahamontes va agrair el gest amb aquestes paraules: «Sento una emoció molt gran perquè m’atenen com quan vaig guanyar el Tour. Estic encantat de seguir d’alguna manera en relació amb la bicicleta. L’únic que em falta és seguir corrent. Si pogués....». Un desig que, avui, desperta més nostàlgia que mai.

Però Bahamontes era alegria i carisma, i aquell 9 de juliol va omplir amb el seu somriure d’àguila la prèvia de l’etapa a Girona. D’anècdotes, la premsa en va recollir unes quantes, com les abraçades i consells que va donar a companys que llavors havien de córrer, com Carlos Sastre, hereu espanyol del groc, Pereiro, Pozzato o un Iñigo Cuesta que corria passats els 40 anys. També les bromes que va intercanviar amb un dels grans rivals que va tenir. Poulidor va regalar-li un llibre de ciclisme on, a la portada, apareixien ell mateix i Anquetil escalant el Puy de Dôme (que, per cert, aquesta temporada va tornar al Tour, amb la memorable victòria de Woods). «Em sap greu, però no hi surts!», va etzibar el francès a Bahamontes. Però l’espanyol, com quan pedalaven, va respondre l’atac recordant que «és clar que no, si jo anava per davant, escapat!». Entre rialles, no van seguir recordant aquella 20a etapa del Tour del 64, on Bahamontes entraria 11 segons darrere Julio Jiménez i Poulidor retallaria un insuficient mig minut a Anquetil, guanyador final de la volta. Era un altre ciclisme, allunyat de l’hiperseguiment actual, però el passat, en fi, queda al record, i el nom de Federico Martín Bahamontes també, aquest com un dels més grans ciclistes de la història d’aquest esport i, sobretot, com una persona entranyable.

Palmarès de Federico Martín Bahamontes (1928-2023):

• 1r del Tour de França el 1959, podis el 1963 (2n) i 1964 (3r); cinc vegades guanyador de la muntanya
• 2n a la Volta a Espanya el 1957
• Campió d’Espanya el 1958
• Etapes al Tour, Vuelta, Giro, Volta, Midi Libre, Romandia.