L’exgolejador que ara dribla el bestiar

L’olotí Sergi Arimany Pruenca va tenir l’ocasió de tastar la Segona Divisió B com a davanter del Llagostera i del Leioa basc quan anava cap a la trentena. Ara, en té 33, però el futbol el va aparcar definitivament el febrer de 2020 quan en tenia 30 i vestia la samarreta de la Muntanyesa, a Tercera Divisió. Ja no en vol saber gairebé res del futbol. La seva vida ha fet, a priori, un canvi radical. Era un jugador corpulent, un tanc, que se les tenia amb les defenses rivals. Ara, té com a companys de joc una vuitantena d’animals, entre vaques, cavalls, cabres, ovelles, porcs i gallines. Arimany s’ha establert a Begudà, a tocar d’Olot, a la masia familiar La Canova del Puig, on el seu pare ja tenia ramats de cabres i d’ovelles des de fa 25 anys. 

El garrotxí és molt polifacètic: des de fa tres anys es guanya la vida com a bomber, al parc de Vic. Va ser el motiu pel qual va deixar el futbol. Però també és llicenciat en Mestre d’Educació Primària. «Tinc tres vides diferents i separades», confessa.

Arimany no és un urbanita que ara s’hagi il·luminat per anar a viure a pagès, ja que els seus avis, tant paterns com materns, d’Amer i de Les Planes d’Hostoles, també treballaven la terra i el bestiar i ell s’hi passava els estius. «Molta gent del futbol no ho sap, però hi he remenat tota la vida, de petit ja anava amb el tractor. Estic tornant a la meva infància i als orígens». No li sobren les hores. Sense anar més lluny, el dissabte passat, després de treballar tota la nit en l’extinció de l’incendi de Portbou, va treure el ramat quan sortia el sol. «Totes les hores que no estic de bomber o faig alguna sortida, estic a casa liat. Soc una persona molt productiva i sempre estic remenant. M’aixeco molt aviat, vaig a dormir molt tard i no paro». Arimany mostra part les seves aventures a pagès a les xarxes socials, que es poden seguir a Twitter i a Instagram.

Recuperar la cabra catalana

A poc a poc està agafant el relleu del seu pare. Des que es va instal·lar a Begudà ha ampliat la família, amb la incorporació de vaques. «No t’imagines una masia sense bestiar, portar ramats es duu a dins. A casa, soc molt feliç. No és que sigui una persona solitària, però estic molt bé amb mi mateix i treballant al meu aire». El següent pas és treure-hi rendiment. «Faig jornades molt llargues a casa, però si perdem diners no té sentit. Els números mai surten i volem donar un valor al què fem». Actualment, venen els vedells a tercers, però la intenció és, properament, fer venda directa de carn de vedella i de cabrit a través de la marca La Canova del Puig, el nom de la masia. «Intentem tornar a lo tradicional. Estem recuperant la cabra catalana, que és una raça autòctona. És una feina de formiga, tenim poca quantitat, però ho fem amb molt carinyo». 

Per a portar-ho a terme, Arimany té l’ajuda del seu pare i de la seva parella, molt vinculada en el sector. És Imma Puigcorbé, veterinària, ramadera i corredora de muntanya que també s’ha fet popular a les xarxes socials (16.200 seguidors a Twitter) per mostrar, normalitzar i fer pedagogia de la seva feina. «Conèixer-la va ser un punt d’inflexió, ja que en lloc de frenar, em diu que tiri més», confessa. La família de Puigcorbé té, a Les Llosses, a 50 km de Begudà, la ramaderia Mas El Lladré, que elabora làctics amb les seves vaques i també ven carn de vedella, de porc i de cabrit. Sobre si es planteja una fusió o una vinculació entre les dues marques, Arimany ho veu «complicat» per motius logístics.

Trajectòria «de llums i ombres»

Puigcorbé sol ser la companya d’aventures d’Arimany. Seguint amb la seva passió per la muntanya, l’olotí practica esports com l’esquí de muntanya, escalada, bicicleta de muntanya, ràpel o trekking. L’única gespa que vol notar és la dels camps de la natura. La dels terrenys de futbol la té totalment aparcada. «No m’he tornat a calçar les botes ni per patxangues i no ho trobo a faltar gens». Està apuntat a una lliga de veterans d’Olot amb amics de la infància, però «no he anat a cap partit». A casa, encara conserva alguna pilota, signada per companys, de quan havia marcat algun hat-trick. 

Al llarg de la seva carrera -entre Segona Divisió B, Tercera Divisió i Primera Catalana- també va jugar a l’Olot, Formentera, Palamós i La Jonquera i va viure tres experiències a l’estranger: a Finlàndia (Seinäjoki), a Alemanya (Energie Cottbus) i a Àustria (Kapfenberg). A on va ser més feliç? «Hi va haver diferents etapes, però les de més continuïtat van ser a Àustria, al Palamós i al Girona a Divisió d’Honor (juvenil)». No obstant això, considera que va viure una trajectòria «amb llums i amb ombres. El futbol m’ha donat i m’ha tret molt. Era un jugador especial, no era un fanàtic ni mirava partits. Però el vaig esprémer al màxim», explica Arimany, que va deixar la Muntanyesa a mig curs quan encara li quedaven dos anys de contracte per treballar de bomber. 

«Amb el futbol em vaig forjar com a persona, vaig conèixer molta gent, vaig viatjar i aprendre noves cultures i idiomes. Però també recordo viatjar sol, tenir contractes curts i precaris. I si vols rendir a un bon nivell, et demana molta esclavitud i dedicació i jo sempre he estat una persona molt autoexigent», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint