El motiu pel qual la RFEF no pot fer fora Rubiales encara que vulgui

El comunicat emès dilluns per la Comissió de Presidents Territorials de la RFEF cridava l'atenció la crida realitzada a Luis Rubiales perquè presentés la dimissió . I ho feia per dos motius: el primer, perquè era un pronunciament unànime d'un grup de dirigents que fins i tot la suspensió del president per part de FIFA hi eren majoritàriament favorables; el segon, perquè, sobre el paper com a membres de l'assemblea, poden iniciar un procés per forçar-ne el cessament, en forma de moció de censura. La realitat és que, reglamentàriament, no ho poden fer.

Perquè passen els dies i, malgrat el clam en contra, Rubiales continua sent el president de la RFEF . Suspès, sí, però president al capdavall. De fet, a Pedro Rocha, el seu successor, se'n diu president interí, però no passa de ser una menció col·loquial, ja que formalment és el "vicepresident adjunt a la Presidència" que, en compliment dels articles 31.7 i 32.4 dels Estatuts de la RFEF, està substituint-lo per un "supòsit d'absència, malaltia o qualsevol altra causa que impedeixi transitòriament exercir les seves funcions". La suspensió provisional n'és una.

Però cal recalcar una vegada més que Rubiales segueix sent el president de la RFEF, encara que estigui temporalment incapacitat per exercir les funcions pròpies del càrrec. I això implica, per exemple, que una eventual dimissió de Rocha no implicaria el cessament de la junta directiva i la conformació automàtica d'una Comissió Gestora, com sí que passaria si fos Rubiales el dimissionari. Si Rocha marxés, seria un altre directiu qui ocuparia l'anomenada presidència interina.

Rubiales no pot patir una moció de censura

I si hi hagués una moció de censura? De nou, el que és ressenyable aquí és que aquesta seria sempre contra Rubiales i no contra Rocha. L'únic problema que tenen a la RFEF és que la normativa que regeix les federacions esportives espanyoles impedeix promoure una moció de censura a aquestes alçades de l'any a les federacions amb presència als Jocs Olímpics de París 2024. I la de futbol respon a aquesta casuística , doncs la selecció masculina ja té el bitllet garantit.

L'Ordre ECD/2764/2015, de 18 de desembre, és la normativa que regula els processos electorals a les federacions esportives espanyoles. A l'article 19 a), recull que una moció de censura "no podrà presentar-se durant els sis primers mesos de mandat, ni quan restin entre sis mesos i un any fins a la data a partir de la qual es pugui realitzar la convocatòria d'eleccions , circumstància a determinar per les normes federatives".

I quan es poden convocar les eleccions? Per a aquest cal que a l'article 2.3 d'aquest mateix text legal: "els processos electorals per a l'elecció dels òrgans esmentats [assemblees generals, presidents i comissions delegades] es realitzaran coincidint amb l'any de celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu, i s'han d'iniciar dintre del primer quadrimestre d'aquest any.No obstant, les Federacions esportives espanyoles que participin en els Jocs Olímpics d'Estiu iniciaran els seus processos electorals dins dels dos mesos següents a la finalització dels mateixos ”.

La moció de censura ja és fora de termini

Els Jocs Olímpics de París tenen previst finalitzar l'11 d'agost de 2024, per la qual cosa els processos electorals de federacions com la de futbol s'han d'iniciar abans de l' 11 d'octubre de 2024 i, el que és rellevant en aquest cas, a partir del 12 d'agost del 2024 . Com que el text legal recull que la moció no es pot presentar quan reste "un any fins a la data a partir de la qual es pugui realitzar la convocatòria d'eleccions", ja no és legal que es faci.

/

RFEF

La conclusió és que els òrgans de la RFEF (junta directiva, assemblea general, comissió de presidents territorials...) no tenen cap eina interna per forçar el cessament del seu suspès president . I segurament allà resideixi el motiu pel qual Rubiales va decidir no dimitir a l'assemblea de divendres , malgrat haver anunciat al seu nucli dur que ho faria tot just unes hores abans.

Només hi ha dues vies perquè Rubiales cessi definitivament i sense marxa enrere com a president. Una és que presenti voluntàriament la seva dimissió i l'altra és que sigui inhabilitat per la FIFA o pel TAD , un organisme que ni tan sols ha admès a tràmit la denúncia del CSD per incoar-li un expedient.

El precedent de Villar

Els temps impedeixen, en definitiva, que la RFEF pugui fer amb Rubiales el mateix que el mateix Rubiales va fer amb Ángel María Villar . El dirigent andalús va presentar una moció de censura contra el basc quan ja estava suspès provisionalment pel CSD, la situació a què ara ell s'exposa. Villar, de fet, va intentar evitar-la arguint que no podia ser subjecte passiu d'una moció de censura en estar suspès. La Comissió Electoral no li va donar la raó, si bé la moció no es va fer perquè la inhabilitació del TAD va arribar abans.