El dia en què Cruyff va canviar per sempre al Barça: "Va ser una burrada, apoteòsic"

"Per als nens que érem aquí va ser una burrada, apoteòsic", sospira Jordi, fill de les Masies de Voltregà (Osona), tornant, pels camins de la memòria, a la tarda del 5 de setembre de 1973, una de les més felices de la seva infantesa. Amb 13 anys va viure el debut de Johan Cruyff amb el Barça en directe, assegut entre els seus avis en la graderia del Camp Nou. 75.000 persones van presenciar l'amistós contra el Cercle Brugge, organitzat perquè l'holandès, Pilota d'Or el 1971 i 1973, guanyador de la Lliga de Campions el 1971, 1972 i 1973 amb l'Ajax, comencés a aclimatar-se al seu nou equip davant la impossibilitat de debutar de manera oficial per les traves burocràtiques. 

El vespre del debut va admetre que la seva única preocupació era "satisfer els socis i simpatitzants del Barça". I va complir, perquè el Barça, presidit per Agustí Montal i dirigit per Rinus Michels, va guanyar per 6-0 amb doblets de Cruyff i Juanito i gols de Laredo i Rexach. "Vull puntualitzar que l'afició no ha vist encara al veritable Cruyff. No, no. Penso que només he rendit la meitat de les meves possibilitats", va afirmar després del partit: "El somni de la meva vida s'ha vist complert".

En la prèvia havia demanat "paciència" als aficionats, "que no pensin que tot serà arribar Cruyff i venir els triomfs". però efectivament va anar així. No va poder debutar fins al 28 d'octubre, amb l'equip 14è i a un punt del descens. Però llavors tot va canviar de sobte: el Barça va vèncer al Granada per 4-0 amb un altre doblet de Cruyff i ja no tornaria a perdre fins que ja s'havia coronat campió, amb cinc jornades de marge i amb un 0-5 a Madrid pel mig. Es va trencar la sequera més llarga del club a la Lliga: 14 anys.

Juan Manuel Asensi, el capità de la Recopa de Basilea (1979), l'actual president de l'Agrupació de Jugadors, remarca que la primera vegada que el va veure jugar va quedar "totalment impactat, impressionat". "Era una meravella, diferent. La seva arribada va ser com quan estàs en una habitació que ha estat molt de temps tancada i obres la finestra i entra un aire fresc que ho canvia tot. Va ser un revulsiu terrible. Ens va canviar a tots. Tots ens vam creure Cruyff", assegura Asensi.

"Nosaltres érem gent de poble i ens va venir el model número u de la casa Dior: un personatge alt, prim, guaperes, amb el seu cabell llarg. Jo pensava: ‘Aquest és la la hòstia. Ho té tot. A més de bon jugador té totes les armes per a triomfar en qualsevol àmbit’", afegeix.

Segons José María Laredo, culer de 1972 a 1974, la seva arribada va suposar un alliberament col·lectiu: "Totes les mirades es van centrar en ell, tota la responsabilitat i l'atracció. Era l'epicentre de tot i això ens va alliberar: va sortir la pressió que sempre hi ha hagut en can Barça, l'ai, ai, ai,els nervis i les inquietuds que et frenen. I van entrar les ganes de córrer, de gaudir. Jugàvem tranquils, relaxats, feliços. El Barça tenia jugadors boníssims, però va arribar ell i van explotar tots. L'equip es va convertir en una màquina de marcar i guanyar. Va tenir un efecte psicològic molt gran". Parla d'un líder carismàtic i intel·ligent, d'una persona amb aurèola.

Va donar tanta confiança a l'equip que, de camí al Camp Nou, Marcial obria la finestra de l'autocar, treia el cap i cridava: "Aquí ve la filharmònica de Londres". Ho recorda Salvador Sadurní, el porter de la història amb més anys en el Barça: "Anàvem amb una moral increïble". També explica que Cruyff baixava fins a la seva àrea per a recollir la pilota i començar la jugada. Que li deien "urbà" perquè dirigia als seus companys gesticulant i assenyalant amb els braços. "Tenia lleons en la butxaca: no pagava mai res".

Caixes de llumins

Prossegueix Laredo, entre riures: "Recordo que Fosforera Espanyola va treure unes caixes de llumins amb el nostre nom i la nostra foto i no vam veure ni un duro. Era l'habitual, però tot això també va canviar amb ell. Passem de rebre un clauer a rebre diners". Apunta que Cruyff cobrava per cada entrevista, encara que en el seu moment, segons l'hemeroteca, el llavors secretari del Barça va desmentir "la notícia que assegurava que el jugador holandès cobrava 40.000 pessetes per cada entrevista que realitzés". "Amb ell va canviar tot. Va revolucionar el futbol. Tant dins del camp com fora. En el camp veia les coses abans que passessin. Era un jugador excepcional. Sensacional", diu Laredo.

Asensi conclou: "El que vivim amb el Flaco va quedar impregnat a la memòria per a tota la vida. Hem estat els seus companys i amics i a sobre hem estat campions al seu costat. Era el millor futbolista del món d'aquell moment. Ens va fer campions i ens va obrir els ulls en moltes coses". Té una foto al costat d'ell a casa, en un marc damunt d'una taula: "És del dia que guanyem el títol de Lliga a El Molinón (Gijón). Surto abraçat a ell. Crec que tots els jugadors que hem estat amb Johan tenim una foto amb ell, segur. Encara que quan em pregunten si vaig jugar amb Cruyff sempre dic que no, que Cruyff va jugar amb mi, perquè jo ja era aquí quan ell va arribar". I riu.