Diari de Girona

Diari de Girona

Oriol Alsina: de les banquetes al mercat després de 30 anys de futbol

El mític tècnic gironí, que va dur el Llagostera a Segona A, es dedica més al negoci familiar Synera Tèxtil fent mercats després de no renovar com a preparador del Badalona Futur 

Oriol Alsina, avui a la seva parada del mercat de Palamós. ANIOL RESCLOSA

Sona el despertador. Són les cinc del matí i Oriol Alsina es lleva per començar a preparar un nou dia al mercat. Per més dur que pugui semblar, treballar al negoci familiar especialitzat en la distribució de tovalloles (Synera Tèxtil) no té ni punt de comparació amb la vida que portava fa uns mesos enrere quan era entrenador. Han estat gairebé 30 anys dedicats al futbol, tant a les banquetes com de director esportiu, i compaginant-ho com podia fent feina a l’empresa, els quals l’han privat de molts moments importants al costat dels seus éssers estimats. Per entendre-ho millor: no va poder assistir al casament de cap dels germans. Tot i que aquest és només un exemple. Per això, era necessari parar.

Alsina va poder anar a l’aniversari de la seva neta que complia un any, encara que la festa va tenir lloc un diumenge. Va ser un fet tan extraordinari per a la família, que fins i tot el seu pare, el besavi de la nena que té 85 anys, va emocionar-se per poder celebrar la vida plegats.

El mític tècnic gironí va decidir no renovar amb el Badalona Futur -club al qual havia estat molt vinculat anteriorment quan tenia les nomenclatures de Llagostera i Costa Brava- aquesta temporada 2023/24, malgrat fer «una segona volta de play-off», per «motius personals». Alsina volia gaudir al costat de la família i recuperar la il·lusió per acceptar nous reptes futbolístics en un futur no molt llunyà.

«Aquest temps m’està anant bé per desconnectar i esborrar, centrant-me i ajudant en la feina de la meva família (Synera Tèxtil). Han estat 30 anys seguits sense parar, pensant només en futbol. Tenia la possibilitat de continuar entrenant el Badalona Futur, però necessitava prendre’m un temps de no fer res relacionat amb tot això. La meva intenció és allargar aquesta pausa fins després de Nadal», explica Alsina. Entre els seus plans, hi ha una escapada per Europa amb la seva dona Isabel Tarragó, qui fou presidenta del Llagostera durant molts anys i també del Costa Brava, una excursió a Montserrat, anar a veure el nebot que viu a Barcelona a jugar a bàsquet, fer una barbacoa amb els amics o simplement passar-se una tarda al sofà de casa sense cap tipus de preocupació que pugui treure-li la son. En definitiva, gaudir dels petits detalls.

«Mai es pot dir De esta agua no beberé, però ara mateix la meva intenció és relaxar-me aquests pròxims mesos i si a partir del gener surt alguna cosa interessant a nivell esportiu, econòmic o social doncs ja serà el moment de plantejar-m’ho», afegeix. Alsina es trobava aquest matí, dimarts dia 5 de setembre, al mercat de Palamós, on, casualitats de la vida, fa dues temporades hi entrenava al costat amb el ja desaparegut Costa Brava de Segona RFEF que jugava de local al Municipal Palamós-Costa Brava. Ell i la seva dona, Isabel, van canviar el nom al club, inicialment Llagostera i que va arribar a fer-se un lloc a Segona Divisió A, quan aquest va haver de traslladar-se de la localitat del Gironès l’any 2021. Posteriorment, el 2022, van traspassar-lo a un grup d’empresaris de Badalona. Abans, també havia sigut director esportiu del Girona. Ell va fitxar Pablo Machín. Ara, però, tot això ja és història.

«Fa un any i mig vam tenir un alliberament. L’única cosa que vaig fer la temporada passada va ser entrenar. Només m’havia de preocupar per preparar els jugadors el millor possible i plantejar els partits per treure el màxim rendiment de l’equip. Em va anar molt bé perquè vaig deixar de tenir tres milions de problemes a solucionar», diu. Alsina insisteix que ser el màxim responsable d’un club d’un poble de 8.000 habitants implica «un desgast enorme»: «A poca gent li ha passat i crec que és difícil que ens entenguin a mi i la meva família. Al Llagostera eren moltíssimes coses constantment. Quelcom tan senzill com que un dia de partit algú et vingui a preguntar que ‘com pot ser que els lavabos estiguessin bruts’. A priori jo era l’entrenador de l’equip... A part d’haver d’aconseguir ingressos perquè tothom pogués arribar a final de mes. Era una feina que t’ocupava un espai a temps complet».

El valor dels caps de setmana

Durant tots aquests anys els ha desestimat perquè la seva prioritat era el futbol, però en l’actualitat Alsina valora la possibilitat de «tenir caps de setmana» lliures. «A l’aniversari de la meva neta tothom em deia ‘què hi fas aquí?’. Estan tots acostumats que em perdi celebracions dels nebots, germans, pares, avis... En el 95% dels casos no hi podia anar ja que estava viatjant amb l’equip o concentrat perquè teníem partit el cap de setmana», lamenta. «He guanyat molta qualitat de vida, tranquil·litat i poder disfrutar de coses que per la gent són normals però que per mi són noves. No parlem d’un any ni de dos, sinó de 30... Tenia uns hàbits i un ritme de vida totalment diferents», apunta.

«Sempre els he dit als meus futbolistes que per competir al màxim nivell cal tenir La mirada del tigre com el Rocky Balboa. Jo últimament l’havia perdut. L’aturada m’està anant molt bé per recuperar-la. És un procés», comenta. Tenint en compte que el futbol ha estat el motor de la seva vida durant 30 anys, Alsina no l’ha arraconat del tot. «Intento veure partits de Segona, Primera RFEF i Segona RFEF perquè no vull perdre el fil. M’agrada perquè puc seguir jugadors que vaig entrenar quan eren joves i ara estan a l’elit, jugant fins i tot a la Champions. Abans no tenia temps i em dona molta satisfacció», conclou.

Compartir l'article

stats