Reivindicació, orgull i lluita. Una Medalla d’Honor d’Or que és molt més que una estàtua o una condecoració. Significa la revolució que elles lideren, dins i fora de la gespa, l’inconformisme davant l’establert i la decisió de canviar el món. De fet, ja ho han fet. Han continuat posant grans de sorra en una muntanya que no s’ensorrarà, que és ferma, valenta i sòlida. El Barça femení ha aixecat un altre títol més, un reconeixement als valors que han demostrat durant tants anys. «Som aquí per quedar-nos, per ajudar les que vindran, perquè encara falta molt camí per recórrer», va clamar Alèxia Putellas en un discurs que va posar la pell de gallina a tots els presents.

I, com no podia ser de cap altra manera, les futbolistes blaugrana van utilitzar la seva veu per reclamar el que es mereixen en un discurs reivindicatiu al Pati dels Tarongers del Parlament de Catalunya. «Necessitem consens, valor i lideratge per part de les institucions perquè no ens pararem aquí. S’ho mereixen les que van lluitar abans que nosaltres, ens ho mereixem nosaltres per l’esforç que fem cada dia, i s’ho mereixen totes les nenes i nens que avui somien ser com nosaltres. No us fallarem», va proclamar Alèxia Putellas, acompanyada de tota la plantilla a l’estrada.

Alèxia, referent, líder i capitana, no va defugir la responsabilitat i va voler ser clara davant la situació crítica que està vivint l’esport femení amb el conflicte obert amb la Federació Espanyola. «Aquests dies ho veieu amb la greu situació que estem afrontant amb la Federació i els canvis que totes demanem perquè cap dona, dins o fora del futbol, hagi de viure situacions de menyspreu, falta de respecte o abusos», va clamar abans de rebre l’ovació dels assistents.

Revolució irreversible

Han canviat la història, han creat un nou camí per a les noves generacions i s’han compromès a liderar la revolució necessària perquè les que vindran es trobin moltes menys traves i prejudicis. Per això, són les guardonades amb la Medalla d’Honor d’Or del Parlament de Catalunya. Per primera vegada un equip esportiu rep aquesta distinció, que reconeix la feina de les esportistes i el club blaugrana per la seva contribució en el creixement, el reconeixement i la professionalització, així com la generació d’igualtat d’oportunitats en el futbol femení.

Han fet de l’excepcionalitat, norma. Temporada rere temporada, i sobretot des dels últims cinc anys, el Barça s’ha erigit en el dominador incontestable del futbol femení. No només per haver aixecat la Champions en dues ocasions, o per haver-se plantat a quatre finals en cinc anys, sinó per haver aconseguit crear referents que han conquistat el món. Els noms d’Alèxia Putellas, Aitana Bonmatí o Mapi León són reconeguts al voltant del globus, fet impensable si fem la vista enrere tan sols un lustre.

Imatge internacional de marques, líders socials i futbolistes de primer nivell. Tot això són cadascuna de les futbolistes d’aquesta plantilla. La reivindicació ha anat sempre lligada al futbol femení i, com a emblemes d’aquest esport, les jugadores del Barça, jornada sí, jornada també, han alçat la veu contra les injustícies encara vigents: el ridícul salari mínim, la desigualtat respecte als seus homòlegs masculins, la falta de respecte per part de les institucions cap a la seva feina... Per això i molt més, el Parlament de Catalunya els ha atorgat la Medalla d’Honor després d’una temporada històrica: dins i fora dels terrenys de joc.

Han trencat barreres i sostres de vidre. Ara, elles demanen pas. I no acceptaran un no per resposta. Si fa falta, tal com ha passat amb la negociació del conveni entre les jugadores i la Lliga F, són capaces de plantar-se pel futur que mereixen.