«No veurà mai ningú del públic cridant contra el judoka rival»

Mireia Lapuerta, del Masnou, 24 anys, ja és la Judoka espanyola amb més medalles en Copes d’Europa de tota la història, i és també 13a en Rànquing mundial i 11a en l’olímpic. És a Girona exercint de suport tècnic al XV Congrés Internacional de Judo Ciutat de Girona, que té lloc des d’avui fins diumenge al pavelló de Fontajau

Lapuerta: té alguna cosa a veure amb el president del Barça?

Absolutament res.

Suposo que li deu agradar el futbol, almenys.

La veritat és que no gaire.

Als mitjans surt fins al més petit detall del futbol, i del judo ho ignorem tot.

S’ho mengen tot ells, per a nosaltres no queda lloc.

En altres països els campions de judo són famosos i reconeguts, aquí ni se’ls coneix.

Per què passa això, malgrat els grans judokes que tenim?

La resposta és molt fàcil: perquè no ens sabem vendre. La federació no fa tot el que hauria de fer per vendre millor aquest esport. Això crec jo, almenys. No se’ns coneix. Tenim campions del món que van pel carrer i ningú no sap qui són. En altres països els campions de judo són famosos i reconeguts, aquí ni se’ls coneix.

Un cinturó negre com vostè, és una arma en potència?

Em penso que abans es considerava que algú amb cinturó negre equivalia a una arma. Em penso que ja no.

A quants homes ha tombat?

Competeixo amb noies, però entrenant sí que m’enfronto amb homes. No sé quants n’he tombat, són tants anys entrenant que no ho comptes.

Quasi tothom ha fet judo alguna vegada a la vida, ni que sigui a l’escola, quan eren petits

Ha hagut de fer servir el judo alguna vegada fora del tatami?

Això no, mai.

Com comença una nena a interessar-se per un esport tan minoritari? 

No tan minoritari, eh? Fa un parell d’anys, el judo era el tercer esport amb més llicències. Ara potser ha baixat una miqueta al rànquing, perquè tots els que juguen a golf compten com a federats, però hi ha moltes llicències de judo. Quasi tothom ha fet judo alguna vegada a la vida, ni que sigui a l’escola, quan eren petits.

M’acaba de fer una seoi-nage. Però insisteixo: com va iniciar-se?

Com tants nens, amb 5-6 anys, com a activitat extraescolar. I encara continuo al mateix club i amb el mateix entrenador.

Què la va enganxar?

Em vaig afegir a un grup de tres o quatre nenes que hi eren de feia temps. I em va encantar des del primer dia. Jo era una nena molt moguda, però moltíssim, i el judo m’agradava tant que era de les poques coses que em deixava exhausta.

Jo era una nena molt moguda, però moltíssim, i el judo m’agradava tant que era de les poques coses que em deixava exhausta

Quantes vegades s’ha sentit a dir que no és una activitat per a noies?

Moltes vegades. A dins del món del judo he vist sempre el màxim d’igualtat, no hi ha diferència entre homes i dones: competim al mateix lloc, amb la mateixa repercussió, amb els mateixos premis... Ara bé, a fora sí que hi ha perjudicis sexistes. I la veritat és que les dones omplim pavellons igual que els homes.

Què li ha ensenyat el judo de la vida? 

Molts valors fonamentals. Com per exemple el respecte per un mateix i també a l’adversari. També disciplina i autocontrol. Quan ets jove costa més controlar-te i ets més procliu a la frustració, el judo ensenya a asserenar-te.

Quan ets jove costa més controlar-te i ets més procliu a la frustració, el judo ensenya a asserenar-te.

És gaire dur, el tatami?

No, el primer que aprens en començar, és a caure.

I és dur, saludar amb correcció a qui t’acaba d’apallissar?

(Riu) A diferència del futbol, un valor fonamental del judo és el respecte al rival. I a l’àrbitre, a qui no se li discuteix mai res. Els espectadors igual, no en veurà mai ningú del públic cridant contra el judoka rival.

Subscriu-te per seguir llegint