La Nit de Xavi Agustí: l'homenatge a un savi del futbol

D’anècdotes amb Xavi Agustí com a protagonista se n’han escoltat moltíssimes. Però mai, fins ara, aquestes havien quedat recopilades en un llibre, situades en el temps i en el seu autèntic context, i certificades per testimonis. La presentació de Xavi Agustí: futbol d’autor, un llibre del periodista Josep Guardiola amb articles de Jordi Grau, Jordi Bosch, Jordi Xargayó, Jordi Danés, Narcís i Pere Planas, Nitus Granados, Paco Marfil, Josep Ros, Raül Agné, Míchel Sánchez, Javi Salamero, Pablo Machín, Oriol Alsina, Esteve Corominas, Pere Escobar, i la pròpia família de l’exjugador i exentrenador banyolí, serà una part de l’acte d’homenatge que li han preparat per aquest divendres (20h) a l’auditori de la Caixa de la plaça Poeta Marquina, amb l’entrada lliure. Serà La Nit de Xavi Agustí, un savi, amb majúscules, del futbol, amb el seu record encara ben viu setze mesos després de la seva mort, als 82 anys, el 8 de juny de 2022. L’acte compta amb la col·laboració del Diari de Girona.

«Tot plegat neix el 2019 amb xerrades amb Xavi Agustí per explicar les seves millor anècdotes com a entrenador, dèiem que algun dia en faríem alguna cosa», recorda Guardiola. Però va arribar la pandèmia i, més tard, el protagonista va emmalaltir, i no se li va poder fer l’homenatge en vida. Divendres, amb el suport també de la família, es retrobaran molts dels protagonistes del futbol gironí dels setanta, vuitanta i noranta que van conèixer el Xavi entrenador o director esportiu. Va passar per les banquetes del Girona (el va tenir a les portes de l’ascens a Segona A el 1992), Figueres, L’Escala, Olot, Banyoles, Andorra, Guíxols i Sant Andreu. Com a futbolista havia destacat els anys 60 al Girona, club del qual va ser el màxim golejador la temporada 1966/67, i també va defensar els colors del Banyoles, l’Espanyol (tot i no debutar a l’elit) i el Melilla (quan feia el servei militar). 

Guardiola apunta que «les anècdotes que s’expliquen d’en Xavi són verídiques, i ara han quedat per sempre». Entre els capítols més sonats hi ha el d’un partit amb boira al camp de l’Escala, on va debutar com a tècnic. «Era un L’Escala-Banyoles de Copa Catalunya, a finals dels anys setanta. Hi havia molta boira, l’Escala volia fer taquilla, i el dia del partit es va trobar que hi havia molta boira, que no es veia res, però que l’àrbitre volia jugar per cobrar el servei. En Xavi se les va empescar per fer entrar els suplents i jugar amb 15futbolistes. Al final, en un còrner, els del Banyoles se’n van adonar que hi havia dos «7» i dos «9», van comptar i se’n van adonar, però en Xavi ja havia sigut prou hàbil per aturar el partit i fer veure a l’àrbitre que no es podia jugar. Al cap d’uns dies es va acabar disputant el partit i tothom satisfet: l’Escala va fer una bona taquilla, el Banyoles va guanyar i en Xavi els va retratar a tots», subratlla l’autor del llibre. Una altra anècdota que es recull és la de l’aigua al camp del Sabadell. Era la temporada 1985/86 i els vallesans acabarien pujant a Primera. En Copa del Rei es van trobar al Banyoles. «Com que a l’anada van quedar 1-4, en Xavi va dir als veterans com Abete o Pau García Castany que no feia falta que anessin a Sabadell i va citar molts nanos joves. Però el dia del partit es va trobar que els veterans, que estaven molt implicats, també se li van presentar. Va marxar amb 18 futbolistes i un cop a Sabadell, plovia molt. A mitja part va fer canviar la samarreta a cinc jugadors que havien estat titulars, amb cinc de suplents, als qui va mullar el cap, i ningú se’n va adonar. Després va fer els dos canvis reglamentaris i va aconseguir fer jugar a tothom. El Sabadell va guanyar 4-0, però ell es va sortir amb la seva. Qui se’n va adonar va ser un jove Pere Escobar que s’iniciava en el periodisme esportiu». Ningú va acabar dient res, ni l’àrbitre, sobretot, per no fer el ridícul en no haver-ho detectat.

Les penyes del Girona, els veterans i molta gent vinculada al futbol gironí tindrà presència a l’homenatge de demà passat. És un acte obert a tothom per retre homenatge «a un dels personatges més idolatrats del nostre futbol». 

Subscriu-te per seguir llegint