Mor Josep Xargay, una «persona clau» en la creació de l'Spar Girona

Dia de dol a l'Uni Girona: Josep Xargay, cofundador del club i membre de la junta directiva durant moltes temporades, va morir aquest dijous. Xargay, pare de la Marta, una de les jugadores més determinants dels darrers anys, va ser una persona molt important en el creixement i l'evolució de l'equip gironí.

Pere Puig, amb qui va tenir una gran relació, compartint aventures al pavelló de Fontajau, explica algunes de les vivències al costat de Josep Xargay. «Crec recordar que el vaig conèixer l'any 2002. La seva filla jugava al Vedruna de bàsquet i nosaltres, l'Anna Caula i jo, estàvem al CESET, el Club Esportiu Santa Eugènia de Ter. Vam fitxar la Marta Xargay i arran d'aquest fitxatge coneixem els seus pares, en Josep i la Montse», rememora, donant una ullada al passat. «Aquell any va ser una mica traumàtic: van venir força jugadores del Vedruna i el CESET va començar les Preferents allà. Al llarg de la temporada, parlant-ho amb en Xargay, que haviem d'unir clubs i treballar plegats, ell va ser clau en la creació de l'Uni Girona. Va fer de pont parlant amb el Vedruna i creant aquella entesa que va haver-hi entre el Vedruna, presidit llavors per Joan Solé, i el Santa Eugènia, presidit per l'Eduard Herrero».

Tresorer en anys difícils

El paper que va jugar Josep Xargay en la construcció d'un club que acabaria guanyant lligues al màxim nivell i que actualment és un dels motius principals pels quals els gironins i gironines poden presumir de gaudir de l'esport d'elit sentint-se part d'una identitat molt especial, va ser fonamental, com destaca Puig. «Ell venia del Vedruna i tenia una bona amistat amb ells. Va ser clau, va ser clau. I des del primer moment va formar part de la junta directiva. Sempre des d'un paper de tresorer, de comptable de club. Eren anys difícils. No és com ara, vam haver de lidiar, ell especialment, respecte al tema dels números. Va ser-ho fins que va plegar».

Més enllà del seu reconeixement per la llavor que va implantar en la fundació de l'Spar Girona, Josep Xargay serà recordat per la seva qualitat humana. «Era una persona afable i molt treballadora. Al club, tothom se l'ha estimat molt. Fins i tot, quan la Marta va marxar a Salamanca ell va continuar en el paper de tresorer, perquè ho estàvem passant malament. Va continuar fins que va ser el moment de fer un relleu generacional, amb l'arribada de Cayetano Pérez i altra gent a la junta directiva. Feia anys que ho deia, però va plegar allà», confirma Puig.

Els orígens

Avui costa de creure, però Josep Xargay no venia del món del bàsquet. «Venia del món del motor», detalla Puig, que continua. «La seva passió eren els ral·lis, els cotxes, la fórmula u. El fet que les seves dues filles, tant la Marta com la Txell, juguessin a bàsquet, el va anar aficionant».

Els viatges també formen part del record que Puig té respecte a Josep Xargay, treballador de banca que s'havia prejubilat feia bastants anys. «Acompanyant a la Marta, els estius, vam viatjar per tota Europa. La Marta, cada estiu, jugava un o dos campionats amb la selecció espanyola i ell sempre hi anava. I nosaltres, des del club, sempre que podíem algú l'acompanyava. Va deixar empremta a tots nosaltres», finalitza. Descansi en pau.

Subscriu-te per seguir llegint