L’assassí silenciós que esperava el moment oportú per aparèixer

Markel Brown va arribar a Fontajau per ser una de les referències ofensives de l’equip, però fins el partit del Múrcia de dissabte el seu rendiment havia generat més dubtes que certeses. El club havia dipositat un vot de confiança en ell, tenint en compte que li va costar recuperar-se de la lesió que va patir en pretemporada, i en un dels moments de més dificultat pels gironins en el que portem de curs -sobretot anímicament- ell va respondre.

Fins i tot sense l’exhibició de l’últim quart ja hagués completat el millor partit amb la samarreta del Bàsquet Girona. De fet, ell era el màxim anotador de l’equip al descans amb 10 punts, i de les seves mans també va sortir la primera i última cistella de l’equip a la primera part. Però els seus últims 16 punts no valien el mateix que els primers 13. Quan la pilota cremava a les mans d’alguns jugadors del conjunt gironí i la remuntada sobtada del Múrcia havia posat el partit molt costa amunt, Brown va fer aixecar els ànims del públic de Fontajau, els de la resta de l’equip i possiblement, també, serà un abans i un després en el seu nivell de confiança. «És un gran triomf després de tres derrotes seguides, realment hem jugat dur. Estic feliç per haver pogut ajudar l’equip a assegurar aquesta victòria», assegurava Brown al acabar al matx.

El seu encert (amb un 6/10 en triples) va ser decisiu, però per sobre de tot s’ha de valorar la capacitat per assumir la responsabilitat en un moment delicat, el que justament es va trobar a faltar d’ell en els compromisos anteriors. Tot plegat, el seu entrenador, Salva Camps, ho emmarca en el procés d’adaptació que encara està duent a terme. «Ve d’un altre lloc, amb uns altres hàbits i costums, i es troba aquí amb un entrenador que demana molta exigència en el dia a dia», va recordar Camps. 

A l’espera de punts, el tècnic badaloní va assegurar després del duel contra els murcians estar encantat amb l’actitud del nord-americà en els entrenaments de les últimes setmanes, i confia que podrà aportar en molts altres aspectes del joc si continua en aquesta línia. De fet, després de la sessió del passat dimecres, Camps va felicitar l’escorta de Louisiana i li va expressar tota la confiança amb que dissabte faria un gran partit. I Brown no li va fallar. 30 punts i un 2+1 en l’últim minut que valien una victòria molt meritòria, per l’entitat del rival però sobretot per la capacitat de l’equip de sobreposar-se al parcial tant negatiu del tercer quart. «El Múrcia és un equip molt dur. Sempre és bo guanyar i aprendre lliçons», va declarar el nord-americà, que en un dia en que Iroegbu va tenir una versió més discreta i una altra de les grans referències, Quino Colom, estava lesionat, va assumir tot el lideratge i permet al Bàsquet Girona tornar a mirar cap amunt en la classificació.

Debut amb dues cares

Al marge de Brown, l’altre jugador que ahir va ser protagonista és el debutant Corey Davis. El de Lafayette va acabar anotant sis punts decisius en l’últim quart, però també se li van veure algunes carències en el tercer període en ple parcial de l’UCAM, quan va perdre cinc pilotes. Salva Camps va afirmar que «estava content amb la seva actuació però sí que va reconèixer que li falta «ritme competitiu».