"Estar amb grans estrelles als 18 anys va fer que em confongués"

Per assolir l'èxit i convertir un somni en realitat hi ha futbolistes que toquen fons. És el cas d'Aleix García, referent de l'equip revelació del curs, un Girona líder després de tretze jornades, que va debutar amb 17 anys al Vila-real, el va fitxar Pep Guardiola per al Manchester City i, en veure's envoltat de "grans estrelles", va sentir que ho tenia tot fet.

De l'estrellat a veure's cedit, 'desterrat' al Royal Excel belga i al Dinamo de Bucarest romanès, va ser la clau del canvi d'Aleix. Va recórrer a l'ajuda d'un psicòleg, va madurar i des de la tornada al Girona, tot ha anat de manera ascendent fins a arribar a la selecció. En una entrevista amb EFE agraeix el paper clau del seu tècnic, Míchel Sánchez, mira el passat amb orgull i gaudeix del moment sense pensar en el futur.

S'ha convertit en el primer futbolista del Girona convocat per la selecció espanyola.

Molt content, orgullós perquè aquesta temporada el club i l'equip es mereixia un premi així. Amb moltes ganes de gaudir d'aquesta experiència que pot ser única i aprofitar els minuts que em doni l'entrenador per demostrar que puc venir més vegades.

Ho sentia proper o pensava que era un somni inabastable?

Sincerament, sí. Ser ja a la prellista em va fer pensar que tenia oportunitats. Em vaig focalitzar en aquests partits posteriors per fer-ho bé, a veure si sonava la flauta i em convocava Luis. Així ha estat i estic vivint un somni.

Què significa per vostè fer aquest salt?

Significa molt, he passat per èpoques més complicades i ara m'està tocant viure la cara bona de la moneda. Vull gaudir-ho perquè vinc de fer molts esforços i ara, per fi, està arribant el premi.

Aquests esforços van començar sent un nen i eren compartits amb els seus pares amb molts quilòmetres de viatges...

Eren cent d'anada i cent de tornada més tres dies per setmana. Em tocava sortir una hora abans de l'escola i després recuperar-ho a casa. Moments complicats que ara recordem amb alegria. En aquella època l'esforç ho feien més ells que jo, que al final em posava al darrere, si tenia somni m'adormia i si tenia ganes d'estar despert ho estava, però era més dur per a ells que havien de conduir. Són esforços que sempre els hi agrairé. Tot el que estic aconseguint ara és gràcies al que ells van fer aquests anys. Després vaig estar molts anys a Vila-real, vaig viure fora d'Espanya amb la meva família, se'm va fer molt més fàcil i ara a Girona valoro tot a prop dels meus, gaudint del dia a dia.

La seva arribada a l'elit va ser molt precoç, què en va aprendre?

Vaig cremar etapes molt ràpid i potser em va fer confondre una mica. Experiències que mai oblidaré, com el meu debut amb Marcelino a San Mamés, després, quan me'n vaig anar a la Premier, debutar amb el Pep i gaudir un any sencer amb grans estrelles, sempre el portaré en el record. A partir d'aquí vam fer uns moviments que no estaven d'acord amb allò que esperava, però al final, si estic a aquest nivell ara, és per aquells moviments que pensava no em beneficiaven. Em va fer madurar.

Què va provocar que sentís que tocava fons?

Em va arribar tot molt ràpid, estar amb grans estrelles amb 18 anys va fer que em confongués, pensava que ja ho tenia tot fet i em va tocar viure aquesta cara de la moneda on no estàs tan content, fora del focus. Em va servir per madurar fora del camp i des d'allà traslladar-lo al camp. Les experiències a Bèlgica i Romania van ser complicades a nivell personal i futbolístic. Ho vaig superar amb la meva parella i la meva família. Crec que molta part de l'èxit d'ara és gràcies a aquells anys on ho vaig passar tan malament i em van fer recapacitar.

En quin moment va sentir que havia de canviar?

Era més mentalment que no pas futbolístic. El futbol ho tens o no, i jo sempre ho he tingut, però a nivell mental havia de ser més madur. Vaig ser conscient que o em treballava les coses o no m'arribarien. Aquests moments em van fer veure-ho definitivament i, a partir d'aquí, la tornada a Girona a Segona, vam aconseguir l'ascens i ja tot cap amunt sense mirar si hi ha sostre o no. Tinc ganes de continuar gaudint i veure fins on podem arribar.

Va haver de recórrer a un especialista que l'ajudés?

Quan vaig estar al Vila-real molts anys vaig treballar força amb psicòlegs. A Romania, sobretot, vaig haver de trucar-lo perquè m'ajudés una mica. Em va fer veure que havia de canviar hàbits molt senzills, que potser no els hi donem importància i és, al final, el començament de tot. Des d'aquí, vaig anar canviant-los de mica en mica fins a arribar dins del camp, madurar perquè al final quan ets tan jove i t'arriba tot tan aviat et pots creure més del que ets. Ara, amb 26 anys, em veig en un moment mental súper madur, amb ganes de gaudir-ne.

Què canviaria amb la seva experiència actual i les vivències d'aquell Aleix?

Si hagués de canviar alguna cosa seria donar el canvi mental abans, però encara sóc molt jove i estic al meu millor moment. Tinc molta carrera per davant, molt per fer i tinc ganes d'anar superant-me cada dia. La decisió clau va ser tornar al Girona. Mai em plantejava baixar una categoria i jugar a Segona divisió, però quan se'm va presentar l'oportunitat de tornar a un lloc on fora del camp sempre havia estat molt a gust, vaig pensar que amb l'arribada de Míchel m'ajudaria molt. Estic orgullós de la decisió que vaig prendre, van ser moments complicats dels quals no me'n penedeixo perquè m'han portat aquí també gràcies al Girona, a Míchel i al meu canvi.

Què representa Míchel per a Aleix?

Per mi és un entrenador especial, des del primer dia em va donar aquesta confiança que un jugador necessita per deixar-se anar, gaudir, demostrar el seu millor nivell. Amb la seva confiança m'he desenvolupat com a jugador per fer grans coses. Vam aconseguir l'ascens la primera temporada i no ha canviat res. Li agraeixo tot el que ha fet per mi perquè gràcies a ell n'he tret la millor versió.

Per què sol dir que mantenen una relació amor-odi?

Perquè sé que m'estima molt i jo a ell, però tenim sempre aquestes baralles per part seva que sempre m'intenta corregir, m'apreta perquè sigui millor cada dia, en cada entrenament. Tenim una relació molt bona, molt especial.

Ja va tenir Pep Guardiola i ara Míchel, dos tècnics la filosofia dels quals parteix des de la possessió i la cura de la pilota.

Pep Guardiola sabem tots qui és, el gran entrenador que és i tot el que ha guanyat. Míchel està intentant amb el City Group, amb força contacte amb Pep, aprendre'n. Té uns conceptes futbolístics brutals. I quan estàs a gust en un club com el Girona, on les coses t'estan sortint bé, li permet mostrar la seva personalitat amb la tranquil·litat que l'acompanya fora.

Se sent un líder amb més galons sense Oriol Romeu?

Sí, l'Oriol va ser una baixa molt important, però l'equip s'ha sabut recompondre. Som molts jugadors que ja hi érem la temporada passada, ens coneixem molt i els que han vingut s'han adaptat a la perfecció. Jo he intentat agafar un rol més important, ja tinc una edat, porto uns anys a l'equip i ho he de demostrar amb els més joves exercint més lideratge. N'estic orgullós de portar el braçalet, però tot i així, trobem a faltar l'Oriol.

S'ha convertit en el futbolista de les grans lligues que menys pilotes perd després de la pressió rival.

Tenim un estil de joc amb què volem enfonsar el rival i tenir-lo a la seva àrea el màxim temps possible. És veritat que intento estar en contacte amb la pilota perquè ajuda l'equip a fluir. Aquestes dades diuen molt a nivell personal, però també parlen del col·lectiu. Estic content, em donen moltes ganes de seguir així en veure'm en estadístiques a l'alçada de Kroos i altres llegendes.

Deixa de ser casualitat els triomfs del Girona amb un estil que sembla que està per sobre del resultat. Es pot somiar aguantar a dalt fins al final?

Ja no és casualitat, ja no és la sort del principiant després d'onze victòries. Cal començar a valorar allò que estem fent. Ens és igual que ens fiquin gol primer i hàgim de remuntar, tenim una confiança increïble i ens és igual contra qui juguem. L'objectiu de l'equip és mantenir la porteria a zero, però quan no pot ser no ens ensorrem i cal reconèixer que gairebé se'ns dóna millor quan anem per darrere al marcador. Míchel no ens diu res, però ben segur vol porteria a zero.

Com ha estat la seva arribada a la selecció i entrar en un vestidor amb els jugadors actuals?

És especial, competeixes contra ells cada cap de setmana, però tenir-los al mateix vestidor és increïble. Parlo amb els meus amics i la meva família i els dic que encara no m'ho crec. M'han acollit molt bé, la gent és molt amable, gaudiré de l'experiència amb ells i espero deixar un bon record del meu pas per aquí, ajudar el màxim possible i veure si sona la flauta i em fan debutar.

Quins records té de la selecció?

El meu primer record és molt bonic, amb la selecció quan era sub-15, en un torneig a Mèxic on em vaig sortir. Va ser espectacular marcant gols de 30 metres. Quan penso en aquells moments fins a l'absoluta, em venen al cap molts moments molt bonics amb la selecció.

A qui va admirar de la 'generació d'or'?

No sé si es repetirà perquè era un espectacle. A tots els que jugaven a la meva posició. Eren uns cracs. Gaudia veient a tothom i, pel seu perfil, m'identificava més amb el Xavi. Amb el pas del temps amb Silva, amb qui he tingut bona relació. Era espectacular veure'l jugar

Un cop aquí, ja només li queda debutar davant de Xipre o Geòrgia.

Seria especial, tant de bo arribi, que els partits vagin bé i Luis pugui donar-me l'oportunitat, però ja ser aquí per a mi és un èxit i ho gaudiré fins i tot no jugant.

Us imagineu mantenir el nivell i veure's en un torneig com l'Eurocopa?

Hi ha jugadors que han de venir com Pedri, que està sortint d'una lesió, però ho donaré tot en el dia a dia amb ek Girona, que és on he de gaudir, i després si la trucada arriba bé, i si n,o recolzarem a l'equip des de casa.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona