Gazzaniga i Miguel per alegrar una grisa tarda de novembre a Girona

Són vora les sis de la tarda, queda poc perquè Espanya comenci el seu passeig per Xipre, amb l’al·licient (segurament l’únic) de veure si hi debuta Aleix Garcia, però al centre de Girona l’interès futbolístic no passa per la Roja. A la Rambla, al bell mig de la ciutat, una cua de no menys de 200 persones espera pacientment l’arribada de Gazzaniga i Miguel, dues de les peces indispensables al Girona de Míchel, en una multitudinària firma d’autògrafs programada a la botiga oficial del club. Hi ha unes ganes boges de futbol i del Girona. Del líder. I més en setmanes com aquestes on les avorrides finestres de seleccions deixen orfe de lliga el cap de setmana.  

Els primers de la cua són Jan Ortiz i la seva mare, Xènia, abonats de gol a Montilivi. Prop, aviat és dit, d’una hora i mitja d’espera, però l’ocasió s’ho val. «Potser soc molt ambiciosa, però tinc l’esperança que podem ser campions de lliga. Tal i com juga ara com ara el Girona, tinc l’esperança». El seu fill rebaixa una mica aquestes expectatives i es conforma, almenys, amb classificar-se per a Europa. «Si és a la Champions, millor», diu. Juga de porter amb l’infantil del Sant Ponç i sortirà disparat de la firma d’autògrafs cap a l’entrenament. Això sí, més cofoi que mai per haver pogut saludar el seu ídol Gazzaniga.

El bon futbol dels de Míchel enlluerna dins i fora de la ciutat i engreixa a marxes forçades la nòmina de l’Orgull gironí. És el cas de David Rubal Izquierdo, barceloní, afincat a la ciutat de fa quatre anys, rendit a les excel·lències dels blanc-i-vermells. «M’agrada el futbol i no era de cap equip en especial, vaig començar a seguir l’equip quan vaig venir a Girona encara amb l’equip a Segona divisió i la veritat és que la progressió és molt bona. L’any passat va anar molt bé, i aquest, és impressionant. El suport de l’afició és i ha de ser incondicional», assegura. Li agradaria ser abonat, tot i que ara mateix és impossible perquè hi ha llista d’espera. David Franco, al seu costat, fa més temps que segueix el Girona. «Fa més de vint anys», assegura. «Vam viure moments dolents a Segona B, però ara estem en un gran moment. Han passat molts entrenadors per aquí i la clau de tot ha sigut trobar Míchel», afegeix. Amb un Girona «que ho remunta tot, que si li fan un gol és capaç de refer-se, podem plantar cara al Barça, al Madrid i a qualsevol. Potser al final no podrem entrar a Champions, però a la Lliga Europa, segur».

També forma pacientment a la cua la Cati, que dona per bona la tesi de David Franco: «a vegades tenim la mala sort de començar perdent però tens la seguretat que ho podrem remuntar». Destaca «l’esperit de lluita» del Girona, al costat de la Natàlia Bosch, una jove aficionada que idolatra Portu i Gazzaniga. «Hem començat la lliga molt bé i espero que seguim igual. Ens estem guanyant el dret de poder anar a Europa, i tan de bo fos a la Champions», emfatitza.

De cop apareixen els dos protagonistes de la tarda. Gazzaniga i Miguel. Porter i lateral. Esbossen un somriure i pugen al primer pis de la botiga de la Rambla. Tot seguit, en grups de deu persones, els seguidors tenen l’ocasió de saludar, fotografiar-se i obtenir autògrafs de dos dels seus ídols, de dos dels integrants del líder en solitari de la Primera divisió. Mentretant a Xipre Espanya goleja ja per 0-3 i al descans Aleix Garcia ha debutat amb la Roja rellevant Mikel Merino. Però al cor de Girona el que passa a 3.000 quilòmetres de distància no interessa tant com un cara a cara amb els seus ídols. Que l’espera fins el dilluns 27, quan tornarà el futbol a Montilivi contra l’Athletic, potser així serà menys llarga.

Subscriu-te per seguir llegint