És un dels assistents de Roger Grimau a la banqueta del Barça. Quina és, en concret, la seva funció?

Tenim una estructura bastant similar a la del curs passat al júnior i al Barça Atlètic, a l’EBA. No teníem segon entrenador. I ara seguim sent tots ajudants d’en Roger, Xavi Beltran, Carles Marco, Òscar Orellana, Rafa Martínez i jo. Tothom ajuda i no hi ha ningú per sobre de ningú, cadascú amb les seves tasques. Hi ha com dos grups de treball, Beltran i Orellana s’encarreguen de la part ofensiva del rival, i en Carles i jo, de la defensiva. En Rafa en ajuda en temes de jugadors. Fem un grup de treball molt bo, amb 50.000 coses a fer, perquè també hi ha el lligam amb el Barça Atlètic, el seguiment, quan viatgem...

Com arriben al derbi?

Potser el partit que ens ha fet més mal va ser la derrota de diumenge passat a Múrcia. Tot i no jugar bé, semblava que ho teníem controlat i se’ns va escapar en els últims quatre minuts. De moment penso que la temporada està sent molt bona. Potser ens ha faltat alguna cosa a fora de casa, ens hauria agradat fer alguna cosa més a Madrid i a València, a l’ACB, o a Vitòria en l’Eurolliga. Hi ha molts partits. De moment arribem bé, sabent que el Girona és un equip amb molta energia que vol córrer molt, que vol castigar des de la velocitat. La victòria de dijous contra el Macabbi ens reforça, això segur.

El sorprèn veure el Bàsquet Girona amb un 6-4?

A mi en el bàsquet actual ja no em sorprèn res. El Girona juga un partit a la setmana, però molts rivals a l’ACB no, també estan a Europa, i això fa que hi hagi tants partits que al final les dinàmiques canvien cada deu dies. Pots passar de guanyar quatre partits i estar bé, a perdre’n tres i estar malament. El Girona a la pretemporada semblava que tenia dubtes però va començar amb un 3-0, després un 0-3...

Quan es va retirar tenia clar que volia seguir vinculat al bàsquet des de la banqueta?

Portava quatre anys al cadet B del Barça amb Mateo Rubio, després vaig estar amb en Roger al júnior i al Barça B, estic molt a gust i content per haver retrobat el bàsquet, l’havia aparcat quan em vaig retirar. El bàsquet absorveix molt, i més de la manera que treballem nosaltres, demanda molt. Tinc ganes de seguir estant aquí i en el futur ja veurem si es dona l’oportunitat de ser primer entrenador.

Quin record té dels dos anys que va passar a Girona, amb l’Akasvayu (2006/2008)?

Van ser dos dels anys més macos de la meva vida, tot i que el final de l’experiència va ser trist per al club, l’afició i la ciutat. Venia de tres anys al Barça, on semblava que havia pogut treure el cap i ser professional, però en l’últim any i mig havia tingut poques oportunitats. Girona em va permetre recuperar la confiança i demostrar que podia ser vàlid, gràcies als tècnics Pesic i Pedro Martínez. L’afició em va mostrar sempre una estima especial. Ara perquè ja tinc la vida muntada a Castelldefels però en una altra vida triaria viure a Girona.

Encara recordo allò de «Víctor Sada, és una passada» retronant per Fontajau...

(Riu) No només per això li ho dic, allò va ser una conjunció de moltes coses. Érem jugadors amb molta gana i el club estava en creixement... però la cosa va acabar malament. Pedro (Martínez), Pesic i Xavi Pascual són els millors entrenadors que he tingut. Vam fer una família molt maca a Girona. Encara parlem amb en Marc, en Carles de Luna, en Martí Artigas, en Galdric Serra, i jugadors com San Emeterio, Montáñez, o amb els tècnics. Això és el més bonic del bàsquet, quan després dels anys encara mantens el contacte amb companys.

Ha parlat amb Marc Gasol aquesta setmana?

Sí que hem parlat, ho anem fent sovint, ens enviem memes i alguna tonteria, de tant en tant. Però amb ell no parlem de la professió, prou feina tenim amb el nostre dia a dia, parlem d’altres coses.  

És un projecte sòlid?

Que Girona estigui a l’ACB és un èxit rotund, i no és una feina del moment actual. En Marc va voler tornar el que Girona li havia donat a ell, i des de fa temps que ajudat pel seu entorn estan picant molta pedra. No sé quin pot ser el seu sostre. La realitat és que aquest any s’ha apostat per un entrenador jove, amb ganes i il·lusió. Tenen identitat pròpia i això és bàsic.

Sergi Martínez és a Fontajau cedit pel Barça, també en busca de reivindicar-se. Li recorda una mica el seu cas?

Sí, pot ser una mica similar. L’he tingut al Barça B i he jugat amb ell al B amb en Jordi Trias. Vam fer amistat. Li vaig dir ‘tu, el mateix que feies aquí, ho fas a Girona, treballant el doble i sent humil’, i és el que està fent. Cada jugador té els seus punts forts i els punts dèbils. Fa el que sap fer i ha de fer. Li vaig dir ‘passa-t’ho bé a Girona, és una ciutat que està molt bé’. És un jugador català, fet al Barça, amb els valors molt marcats. Ho dona tot.

Hi ha algú a la lliga que defensi tan bé com vostè?

(Riu). Jo sempre dic que jo tenia bons companys i que ells m’ajudaven a mi i jo a ells a l’hora de defensar, donant-nos suport els uns als altres. Era un jugador amb intensitat, i de coratge i entrega defensiva, però hi havia jugadors defensius molt millors quan jugava, i també ara mateix. Ara tot evoluciona, ara es més important que en atac s’aporti molt més, no hi ha jugadors tan específicament marcats.