Amb poc a perdre i molt a guanyar, el Bàsquet Girona buscarà donar la campanada aquest diumenge (17.00 h, Movistar Deportes 3) en una pista gairebé inexpugnable els últims anys en la fase regular de l’ACB com el Palau Blaugrana. Sense tenir en compte el playoff, no hi guanya ningú des del 14 d’abril del 2022, quan l’Unicaja va assaltar el feu culer en un partit sense massa transcendència per l’equip aleshores entrenat per Saras Jasikevicius.

De cara a aquest partit la situació és radicalment diferent, ja que els de Roger Grimau no arriben en gaire bona dinàmica i necessitaran encomanar-se al seu millor nivell per tombar un conjunt gironí que, malgrat l’evident diferència de talent, ara mateix és un rival directe en termes classsificatoris. I ja només pel fet d’estar tant a prop del vaixell transatlàntic blaugrana els de Salva Camps s’han guanyat el dret a somiar amb una victòria que seria històrica.

El tècnic badaloní del Bàsquet Girona destacava en la roda de premsa prèvia la gran dificultat de guanyar al Palau Blaugrana i treia ferro a les últimes derrotes culers, una d’elles especialment contundent al camp del Baskonia. “Venen de guanyar a Maccabi a fora i aquest any encara no han perdut a casa. És probablement la pista més difícil d’Europa. És un equip amb grans jugadors i amenaçes a totes les posicions”, va recordar Camps, que ja sap què és guanyar al Palau de quan era a l’staff de Pedro Martínez amb el BAXI Manresa.

Per afrontar aquest repte de gran envergadura, Salva Camps compta amb tota la plantilla -a excepció d’un Juani Marcos que la setmana vinent se sotmetrà a proves per saber en quin punt es troba de la seva recuperació- i ha disposat d’una setmana llarga per completar una bona setmana d’entrenaments. “Hem aprofitat la setmana per millorar com a equip sense pensar gaire en el partit del cap de setmana, sinó en la millora individual dels jugadors i de l’equip”, va comentar el tècnic.

La visita al Palau arriba, a més, en un moment en què ja es comencen a fer càlculs sobre les opcions de ser a la Copa del Rei de Màlaga, però Camps prefereix centrar-se en el treball del dia a dia i no fer massa càbales malgrat la il·lusió que hi ha instal·lada en el vestidor. “La meva ambició és intentar ser competitius el diumenge i no anar més enllà. Tant de bo tinguem opcions per entrar a la Copa, i si no ho aconseguim i ens quedem a un partit estarem molt contents perquè voldrà dir que tindrem moltes victòries”, va argumentar.

Per tenir opcions de victòria el Bàsquet Girona necessitarà la millor versió de molts jugadors i, especialment, la inspiració dels seus directors de joc, dels quals depèn en gran part el ritme i la fluïdesa de l’equip. En el partit davant el Breogán, per exemple, va ser clau el lideratge d’Ike Iroegbu i també la direcció d’un Quino Colom que va donar moments de joc quan va ser a la pista. El base andorrà considera que les claus per competir davant el Barça seran “jugar al nostre ritme, controlar el rebot i aturar el seu llançament exterior”.

Els gironins coneixen prou bé, de fet, quins són els perills del nou Barça de Roger Grimau pel partit de Lliga Catalana. Laprovittola, que s’ha convertit en el líder a nivell d’anotació exterior amb 11 punts per partit, va fer molt mal als de Salva Camps amb el seu encert en triples en l’inici del partit. I l’altre factor a tenir en compte és el joc en transició, que dóna molts punts gratuïts als culers davant la menor generació en atac estàtic que en l’etapa amb Jasikevicius. A banda, el Barça té en la defensa del joc interior un dels seus principals punts febles, i especialment amb Willy Hernangómez, que tot i ser el màxim anotador de l’equip pateix davant interiors amb una major capacitat física.