«L’any 2070 tindran en Pep pel gran influent del futbol del XXI»

Martí Perarnau presenta avui al Casino de Girona (19h) «Déu salvi el Pep», llibre amb què tanca la trilogia dedicada a Pep Guardiola. L’acompanyaran en l’acte l’escriptor Josep Maria Fonalleras i Michel, entrenador del Girona F.C.

Això seu amb en Guardiola comença a ser una obsessió?

He, he, sí, però amb aquest llibre l’acabo. Després del que vaig escriure de la seva estada a Múnic, vaig canviar el rumb, en vaig escriure dos que no tenen a veure amb ell. Això em va donar oxigen per tornar a en Guardiola i tancar la trilogia.

Guardiola no està fart de veure’l?

Sí (riu). Em penso que està més content ell que jo, que s’acabi la trilogia.

Si no hagués existit un Johan, existiria un Pep molt diferent, segurament no tan brillant ni exitós

Existiria un Pep si no hagués existit un Johan?

Existiria un Pep diferent, molt diferent. I segurament no seria un Pep tan brillant ni tan exitós. 

Què va aprendre de Cruyff?

Va aprendre el mateix que ara diuen d’ell jugadors com Gundogan, Bernardo Silva, Lahm i tants altres: «m’ha ensenyat una altra manera de veure el futbol, abans d’en Pep, jo no entenia el futbol». A ell va ser en Johan qui li va obrir els ulls a una manera de veure el futbol.

Tothom és capaç d’assimilar un ensenyament així?

Hi ha gent que accepta que li obrin els ulls i n’hi ha d’altra que no és capaç d’obrir-los mai. Em refereixo a entrenadors i jugadors professionals.

Amb els anys, Guardiola és més benèvol amb l’errada del jugador, abans considerava una errada gairebé una punyalada

En què ha canviat Guardiola des que el coneix?

És molt més pacient i controla millor les emocions. És també més benèvol amb l’errada del jugador, abans considerava una errada gairebé una punyalada, ara és un fet més del joc.

I futbolísticament?

Ha après altres matisos del joc, ara té influències alemanya i anglesa. I ha potenciat molt la naturalesa interna del jugador. Continua donant molta importància a la tàctica i l’estratègia, però amb els anys ha donat més llibertat al jugador.

Continua donant molta importància a la tàctica i l’estratègia, però ara dóna més llibertat al jugador

Com serà recordat? 

Com un dels grans, sens dubte. Herbert Chapman, per exemple, amb el pas de les dècades un veu que va ser un autèntic geni, amb una influència brutal. El mateix que en Johan i d’altres. L’any 2050 o 2070, tindran en Pep pel gran influent del futbol de la primera part del segle XXI.

El Barça de Guardiola va ser afavorit pels àrbitres, mitjançant Negreira?

No en tinc la percepció, no recordo cap escàndol arbitral, com sí que recordo el de Guruceta, i això que jo era un nano. En els quatre anys de Guardiola al Barça, no recordo cap arbitratge significativament beneficiós.

Quin primer record futbolístic té?

En Kubala. En una concentració del Barça a Mas Badó, al costat de Castellterçol. Vaig anar a veure l’entrenament i allà hi havia en Kubala. Inoblidable.

En Kubala! S’adona que ja té una edat, Perarnau?

(Riallada) Molt! Han passat anys, sí.

En els quatre anys de Guardiola al Barça, no recordo cap arbitratge significativament beneficiós

Avui l’acompanyarà Michel. Imaginava que el Girona seria on és?

No ho imaginava, no. De fet, la presència avui de Michel es va tancar abans d’iniciar la lliga. El Girona és un Leicester d’aquí. No sé com acabarà, però em recorda molt el Leicester de 2016, passaven les setmanes i tothom se’n reia, fins que va arribar el final i van guanyar la lliga.

Alguns li treuen mèrit acusant-lo de filial del Manchester City.

Això fa riure. El grup City té força equips, i al top de les seves lligues només hi ha el Manchester City i el Girona. Mirant la plantilla del Girona, n’hi ha ben pocs, cedits pel City. El que hi ha és una gran feina tècnica, d’en Michel i la gent del seu voltant.

Mirant la plantilla del Girona, n’hi ha ben pocs, cedits pel City. El que hi ha és una gran feina tècnica, d’en Michel i la gent del seu voltant

Ens durarà gaire, en Michel a Girona?

(Riu) No m’esperava que arribés on ha arribat, i no parlo només dels resultats sinó a la qualitat que té com a entrenador. Tot això fa un mal pronòstic respecte la seva continuïtat. No hi ha gaires entrenadors amb un potencial important, i a la Premier i la Bundesliga hi ha molts diners... Seran temptadors.

I els culers, que farem aquest any?

Patir

No sé ben bé cap on va el joc del Barça, ho confesso públicament

Això rai, hi estem avesats. 

No sé ben bé cap on va el joc del Barça, ho confesso públicament. Els primers temps d’en Xavi van ser esperançadors, la temporada passada també tot i les irregularitats, i aquest any, amb molta millor plantilla, estic desconcertat. No sé definir cap on anirà, no ho tinc gens clar.

Subscriu-te per seguir llegint