«Desitjo apropar més gent al mar i amb ells mateixos»

En el fons, la vida és més senzilla del que creiem. «Si coneixem, estimem. Si estimem, protegim», explica el nedador gironí Miquel Sunyer (1977). Sunyer coneix el mar. I, és clar, l'estima i el protegeix. «La connexió amb l'espai, amb el medi, va més enllà de la mateixa activitat. A mi em passa amb el mar. Hi ha un component romàntic que provoca una relació de dependència i forma un vincle. Sempre he tingut clar que era el meu aliat. No puc anar en contra d'ell, haig de tenir-lo a favor meu. Perquè si el mar no vol que t'hi passis quinze hores continuades nadant, no ho faràs. Nosaltres no som res, allà al mig. Un nedador és una puça, una engruna, un gra de sorra al desert. Però quan t'hi trobes, amb el cap sota l'aigua, i t'obres a sentir tot allò que t'aporta, es viuen una comunió de coses que gairebé són divines. Quan miro enrere i em pregunto com he fet tot el que he fet, i com he tingut el coratge i la valentia de col·leccionar tantes experiències, em sento un afortunat. Em dic 'quina sort que has tingut, que el mar t'ho ha permès'».

Sunyer, el primer nedador català i el segon de l'estat espanyol, situat entre els cinquanta primers del món, en fer la triple corona, creuar nedant el Canal de la Mànega (entre França i la Gran Bretanya), el Canal de Santa Catalina (a Califòrnia) i circumval·lar l'illa de Manhattan («ja farà deu anys, de tot plegat, com passa el temps», admet), autor del llibre 48 Braçades i impulsor del projecte de les Vies Braves («una manera de retornar al mar i a la natació tot el que m'han donat»), a banda de mantenir-se en forma, entrenar, i deixar-se veure per la Costa Brava en algunes competicions, continua implicat, transmetent el que ha après a generacions i generacions de persones. «Faig de guia i organitzo campus. Porto gent a nadar regularment, durant tot l'any. Al Cap de Creus, Cadaqués, Menorca. Els intento traslladar el meu compromís, que és molt sentit. Estic creixent molt en aquest aspecte. Estic feliç, sí». Se li nota. «També estic vinculat a molts projectes de conservació. Els humans podem sentir-nos orgullosos d'haver evitat, per exemple, la desaparició de la tonyina vermella, això ens ha d'esperançar. Ara, en plena època de canvi climàtic, la problemàtica és, amb diferència, l'escalfament global. Formo part d'un grup activista a Catalunya, Renovem-nos, on hi ha moltes personalitats de la cultura, l'esport, el món científic, que pressionem a les administracions perquè accelerin la transició energètica. De retruc treballem per la conservació marina», diu. I, mentre ho combina amb la seva feina (és enginyer de telecomunicacions i treballa a Endesa), encara té temps per un projecte més. «Estic treballant en un segon llibre. Serà una guia de rutes de natació». Caldrà comprar-lo.

La importància dels fets

Hi ha gestos que valen més que les paraules. «Crec que el més potent, quan faig rutes amb la gent, és comprovar la seva reacció en determinats moments. Perquè per més que un intenti transmetre la seva filosofia, res supera el comportament. S'ha de donar exemple. En plena excursió, quan trobo una estrella de mar, baixo i li faig un petó. O si veig una llauna o una bossa de plàstic, ho aturo tot, les recullo i llavors les llanço a les escombraries. Perquè embrutim el mar més de pressa que no el netegem. I no pot ser, no. I això també s'ha d'ensenyar. Perquè hem de prendre consciència», afirma Sunyer, que s'emmiralla en els pioners. «Els honoro. Obrir camí té molt mèrit, molt. Són gent que inspira i ha trencat barreres. Llegir les seves històries em va fer veure que volia apropar-m'hi. Quan emprens una idea gegantesca, al principi et sembla inassumible. Però si abans s'ha fet i amb molta menys informació de la que tenim ara, et fa creure que és possible. Et dona confiança».

És l'èxit, això? «És molt relatiu, perquè sovint ho quantifiquem en el fet d'haver aconseguit o no alguna cosa. El creixement personal ho és, indiscutiblement. He anat al límit en tants aspectes, he lidiat amb tantes emocions, que m'he conegut millor que mai. I avui dia, per combatre dificultats, li receptaria l'autoconeixement a tothom. Seríem millors amb nosaltres i amb els altres, i tot aniria millor. Costa? Sí, perquè no és còmode. Molts cops estàs trist, enfadat, cansat. Per això crec que és possible millorar la relació de les persones amb elles mateixes i amb el mar, a través de la natació conscient i fluida en aigües obertes. L'esport com a eina d'autoconeixement i creixement personal. El contacte directe i íntim amb el mar com a fórmula de conscienciació», analitza Sunyer.

La conclusió final és evident. «Desitjo apropar més gent al mar i amb ells mateixos. No negaré que la natació ha tingut uns costos personals, familiars, socials i laborals. Mentiria si digués que no. He renunciat a ser més ambiciós en la meva carrera professional, per exemple... No passa res, no es pot tenir tot», anuncia, i finalitza. «Però ha valgut la pena, el que sento val la pena. Sempre repeteixo el mateix, quan algú té un maldecap: anem a nadar una estona i et passaran totes les cabòries».

Subscriu-te per seguir llegint