«L’entrenador sempre ens diu que tots els partits a l’ACB són molt complicats, però aquest ha estat especialment dur», va dir Ike Iroegbu al vestuari. El base va ser clau en la segona part, sent el màxim anotador del duel amb 30 punts. El seu tècnic, Salva Camps, va explicar el mateix minuts després a la sala de premsa: «Hem vist que és molt difícil guanyar un partit a l’ACB i hem estat encertats». El tècnic del club gironí té tota la raó. L’ACB és la segona millor lliga domèstica del món i l’exigència és màxima sempre, però una cosa que segurament deu rondar pel cap de Camps és que, després d’haver rebut una pallissa com la de la setmana passada, la reacció de l’equip pot significar un punt d’inflexió clau per la temporada (i per entrar a la Copa del Rei).

L’equip va demostrar, un cop més, quina serà la dinàmica de la temporada per als aficionats: viure una muntanya russa d’emocions. Els de Salva Camps van començar força erràtics el primer quart, però durant el segon període van demostrar les seves virtuts: velocitat, ritme i precisió. «La clau ha estat mantenir la calma i fer allò que creiem que toca fer en cada moment», va respondre Iroegbu en ser qüestionat per la raó de la victòria de l’equip. 

En ocasions, l’esport tendeix a complicar-se d’una manera excessiva, però a l’hora de la veritat, la senzillesa se sol imposar. Queda evidenciat que el Girona gaudeix quan l’equip flueix i els jugadors «fan allò que senten que toca fer». Per poder realitzar aquesta idea joc, la confiança dels jugadors ha de ser màxima i partits com el del dissabte poden servir de garantia per aconseguir els objectius de la temporada.