La superació del Messi de Quarta Catalana

Abraham Huguet va ser, a la temporada 2011/12, el màxim golejador del futbol estatal amb 57 gols a Quarta Catalana amb el Marca de l’Ham, de Figueres. El davanter figuerenc, de 38 anys, ha passat per un grapat d’equips al llarg de la seva trajectòria, arribant fins a Tercera Divisió. Ara, juga amb el filial del Marca de l’Ham, a Quarta. És el club del seu barri i dels seus amors; a la cama esquerra hi té tatuat l’escut. 

A La Marca hi afronta la recta final d’una carrera que va estar a punt de truncar-se, juntament amb la vida, fa tres anys. L’agost de 2020 va patir un aneurisma cerebral. Després d’un entrenament d’aixecament de peses va tenir mal de cap i vòmits i 72 hores després va caure en un estat de coma, durant vuit dies. «Els metges no donaven res per mi, no sabien si sobreviuria i deien que em quedarien moltes seqüeles», recorda mentre se li posa «la pell de gallina». Tres anys després, i contra tot pronòstic, Abraham ha tornat als camps de futbol amb la mateixa màgia de sempre. «La qualitat no s’ha perdut», diu entre rialles. «Físicament, estic molt bé, noto que estic a un 60-70% i en dos-tres mesos estaré molt millor». Els números no són ni molt menys discrets, el contrari: duu 11 gols en 9 jornades i ja és el quart màxim anotador del grup 1 de Quarta. 

Amb aquest ritme, es veu amb forces d’igualar els 57 gols que el 2012 li van permetre batejar-lo com El Messi de Quarta Catalana i que La Sexta Deportes li dediqués un reportatge? «No m’hi veig en cor, eren altres temps i soc 11 anys més gran. Estaré content si arribo als 25-30 gols; que torni a jugar ara és un miracle». Miapuesta Vilajuïga, Figueres, Roses, Base Roses, Cistella i Borrassà són d’altres equips amb qui ha jugat. Confessa que «aquesta temporada segurament serà l’última que jugui i el que vull és divertir-me».

Tercer d’Espanya de padbol

Actualment, compagina el futbol-11 amb el padbol, a Vilafant. Aquest desembre disputarà la final de la Copa Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat. Enguany, s’ha proclamat tercer d’Espanya i, pels pèls, no es va classificar pel Mundial de Brasil. Aquest esport va ser el primer que va practicar després de sortir de l’hospital. 

Ara, Huguet gaudeix tant en el camp de futbol com a la pista de pàdel i explica, fent una mirada enrere, que la desgràcia de l’aneurisma «m’ha ajudat a reformar-me com a persona. En aquell moment era una bala perduda i ara sí que vaig pel bon camí», conclou mentre es mostra plenament predisposat a treballar i a recuperar antigues feines on l’havien acomiadat per «mals hàbits de la vida».

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint