«Tal i com van les coses s’estan accelerant els processos sobre la reforma de Montilivi»

En els vuit anys i mig que porta al càrrec, l’exjugador ha viscut en primera persona els millors anys de la història del club. Amb ell s’ha pujat dos cops a Primera i ara el Girona és líder de la màxima categoria, amb uns números excepcionals, després de guanyar 2-4 al Barça amb una lliçó de futbol.

Com va dormir el president del líder de Primera després del 2-4 contra el Barça?  

Bé, bé... però no massa, perquè vam sortir tard de Montjuïc i avui m’havia d’aixecar aviat. Content per una victòria més que allarga aquesta trajectòria tant bona que té l’equip.

Què pensava, al cotxe, tornant cap a Girona?

Conduïa jo, i això ja em va anar bé. Primer de tot, volia que baixés una mica la tensió. Parlàvem amb la dona i amb la família que el moment és una passada, inoblidable, i que ho havíem d’assaborir. Hem d’estar contents. Tenim un entrenador i una plantilla que ho estan fent fenomenal. Estem donant alegria i joia a la ciutat i als nostres seguidors. Que puguem donar aquesta alegria a la gent ens fa sentir orgullosos. Avui molts nens han anat a l’escola amb la samarreta del Girona.

El focus està molt posat en el Girona i la gesta excepcional que està fent.

Sí. Estem capgirant la història. No érem el referent, n’hi havia d’altres, i avui tothom se sent tothom orgullós que el Girona ens representi. Això té molt d’impacte mundial, que fins i tot ens sorprèn a nosaltres, sabent la transcendència que té el futbol i una lliga com l’espanyola. 

Què va fer millor el Girona que el Barça per guanyar?

Ho va dir el míster, i crec que té tota la raó, aquesta és la nostra força: que vam ser nosaltres mateixos. Vam seguir sent l’equip que som des de la pretemporada, que hem anat formant. Han arribat jugadors amb molta qualitat futbolística i s’està jugant a un gran nivell. I que juguem a un gran nivell ja no és excepcional, és la normalitat, no tenim un partit bo i tres de dolents. L’altre dia contra el València anàvem 0-1 i tenies la sensació que l’equip tenia molt clar què havia de fer. I això passa jornada darrere jornada. Aquesta és la nostra força. 

Què li va dir Joan Laporta?

Tant el president com la seva junta ens van felicitar, ja abans del partit, per la nostra trajectòria, i al final el seu comportament també va ser excepcional. Ens van tornar a felicitar, ens van dir que havíem jugat molt bé i que ens mereixíem guanyar.

Què s’ha de fer ara perquè això no sigui flor d’un dia i es pugui lluitar realment pel títol?

El primer que hem de fer és no canviar gaire el que estem fent. Des de la nostra responsabilitat hem de donar tranquil·litat i suport a la part esportiva. Guanyarem i perdrem partits, però no per això haurem de canviar res. Hem de ser realistes i fer camí. Passi el que passi aquesta temporada és per gaudir. Sempre dic que hem de gaudir patint, en el bon sentit. A Montjuïc vaig veure l’equip i vaig patir poc, sempre tens opcions de guanyar, i això dona molta tranquil·litat. Cada dia penso en el següent partit per poder-ne tornar a gaudir.

Va baixar al vestidor?

Sí, em vaig trobar molta alegria. Es comenten moltes coses, de si el Girona seguirà mantenint el nivell, i la victòria va ser també una mena de reivindicació personal. Els jugadors sabien que s’havia fet un altre pas endavant. I de seguida es va començar la recuperació i a pensar en l’Alabès. El futbol té això de bo i de dolent. No et pots aturar.

Està gaudint més ara com a president que com a futbolista?

És una pregunta difícil. Sempre dic que el millor és gaudir al camp. Ser protagonista és impagable.

Li hauria agradat viure això com a jugador del Girona?

Sí, és clar! Seria impagable. Com a jugador, per sort, vaig gaudir de grans moments, però fer-ho amb el teu club... 

Què pensa quan els comparen amb el Leicester?

Últimament en cada entrevista ens ho pregunten. Ells van ser capaços de fer-ho, de ser campions. Nosaltres només portem un terç de temporada. Van demostrar que tot és possible. Però hem d’anar dia a dia. Això és el que ens ha anat bé.

Amb 41 punts després de 16 jornades el Girona ja és un candidat al títol?

Amb aquests números, estem lluitant pel títol. Els números són estratosfèrics, són increïbles. Estem per davant del Madrid, que està fent una gran temporada, i del Barça. Això ja no ens ho poden treure. La temporada és llarga i ens costarà, els rivals ens esperaran i jugar contra nosaltres serà una motivació pels rivals.

Esperen dilluns que ve contra l’Alabès el tercer «sold out» seguit a Montilivi?

Sé que hi ha una gran demanda d’entrades. No sé si farem «sold out» però hi estarem a prop. També va molt bé la venda d’entrades pel partit contra l’Atlètic de Madrid, tot i que els dos partits són a la nit i farà fred. Penso que els aficionats no s’ho poden perdre, han d’estar al costat de l’equip, perquè els jugadors també necessiten el públic. Tal i com va l’equip, no fa fred.

En el mercat d’hivern tenen previst reforçar l’equip?

La direcció esportiva treballa en això. La lliga són 38 jornades, i a més hi ha la Copa. Cal tenir fons d’armari. S’intentarà acabar de donar força a l’equip o suplir alguna mancança que tinguem. No és fàcil millorar el que tenim avui. Això és una qüestió de l’entrenador i la direcció esportiva. Nosaltres després ho parlem i busquem quines solucions hi ha per portar el que ens proposin.

L’alcalde Lluc Salellas ha dit que ja estan parlant sobre com reformar Montilivi si es va a Europa. Què caldria?

Nosaltres ara estem centrats en el projecte de la Ciutat Esportiva, que arrencarà de manera imminent, però també pensem en la projecció de futur de l’estadi. Aquesta temporada, tal i com van les coses, s’estan accelerant els processos. Nosaltres teníem previsió d’estar a Primera i mantenir-nos-hi durant anys i que aquesta estabilitat ens permetés afrontar reptes importants. Aquest rendiment espectacular ens fa pensar que hem d’anar amb rapidesa per intentar estar preparats, sobretot si la temporada que ve juguem a Europa.

És una qüestió d’aforament o d’altres coses?

D’aforament i de condicions de l’estadi. Hem de veure què podem fer amb el temps que tindrem. Necessitem que l’Ajuntament estigui al costat del club i ens faciliti les coses. Això ja no és només per Girona, és pels gironins i la gent que ens visita. Si acabem jugant a Europa tindrem l’estiu per fer coses. Hi ha clubs que fan fent millores quan poden, s’haurà d’anar veient com es pot anar adequant tot plegat.

A més llarg termini contemplen una ampliació de Montilivi per a 18.000 o 20.000 espectadors?

L’estudi s’està fent. No és fàcil. Teníem una previsió i les hem canviat, sobre la marxa, per la situació que estem. Volem fer-ho més de pressa. La propietat té molt clar que s’ha de millorar l’estadi, que hem de tenir un camp de Primera divisió perquè la gent tingui les comoditats i els serveis que ara no té. La gent es pensa que no fem res, però és una inversió molt important. No podem fer res que posi en risc l’estabilitat del club. Nosaltres hem cregut que els diners havien d’estar al camp i que l’estabilitat ens permetria fer coses. Estem en aquest camí.

Una previsió de terminis la tenen?

No, encara estem en la fase que ens presentin el projecte i que això sigui viable. Tenim un grup de persones que, juntament amb empreses que ja han fet estadis i hi tenen experiència, ho estan estudiant. 

Entenc que, per tant, entre reformar Montilivi i fer un estadi nou, reformaran l’actual?

Aquesta és la nostra idea principal. Ara estem a la ciutat. Abans l’estadi era molt lluny i ara ja està integrat. La gent hi va caminant, però també sé que ve gent de fora i té dificultat per aparcar. Per tot això hi hem de trobar solucions i hem de parlar-ho amb l’Ajuntament. Això no es pot decidir en tres dies, l’Ajuntament s’hi ha d’involucrar també.

L’alcalde ha admès que el futbol dona una promoció brutal.

Per això. Toca que l’Ajuntament estigui al costat del Girona. Vivim un moment únic i no ho podem deixar passar, perquè ens en penediríem. Tothom ha de fer l’esforç que li toca, el club el primer, i ja l’estem fent i el seguirem fent.

Quin suport hauria de donar l’Ajuntament, econòmic?

Hi ha moltes coses que pot fer. L’estadi és municipal, tot i que en tenim la concessió. Hi pot haver una ajuda econòmica, o es pot ajudar a que a l’estiu es puguin fer les millores amb rapidesa. Es poden millorar els accessos, resoldre el problema de l’aparcament... hi ha moltes qüestions que hem de tractar.

Subscriu-te per seguir llegint