El Barça toca fons amb una derrota esperpèntica a Anvers

Ni hi ha joc, ni hi ha seny. Res s’escapa del despropòsit. Ni l’equip de Xavi té sentit, ni els que intenten decidir per l’entrenador saben diferenciar el camp de la llotja. La pilota del canapè. En aquest Barça en el qual res es construeix, potser sí que es destrueix, el vespre de Romeu o Koundé no és més que la metàfora de la descomposició futbolística i emocional d’un grup atrapat en la xafogor.

Va perdre el Barça a Anvers davant aquest equip de Van Bommel que, fins ahir, ni tan sols havia estat capaç de sumar. Van perdre els directius blaugrana aquests 2,8 milions d’euros amb els quals pensaven tapar alguns dels forats d’una gestió encadenada als ficticis diners dels fons. I va perdre Xavi bona part del crèdit entre males decisions i deficients actuacions d’uns jugadors que encara creuran que la culpa és de l’entorn o de l’Esperit Sant.

El surrealisme fa temps que ha fet fortuna en el club. Té broma el que ha passat les últimes hores, amb un futbolista –Lewandowski– que ni tan sols havia d’haver-se vestit perquè Xavi pretenia donar-li descans, però que va acabar de titular. Perquè el polonès sempre ho és per decret, propi, de l’entrenador o del president.

En aquest Barcelona on Laporta, clar, exerceix un poder plenipotenciari, els contestataris tenen poc futur. O aplaudeixes i assumeixes, o renegues i et deixes anar. En la taula de juntes o en la banqueta. Mentrestant, Xavi i Deco juguen al gat i al ratolí sense reparar en el ridícul. Lewandowski va jugar 70 minuts. Ni tan sols va rematar.

El naufragi de Romeu

Encara que va caldre esperar a penes un parpelleig perquè aquest arribés. Romeu va lliurar la pilota al rival, ja sigui per la seva nul·la confiança en un lloc que no sent com a seu, ja sigui perquè els seus peus i el seu cap no estan responent a situacions d’altíssima tensió. Allò no va ser un control. Tampoc un mal passi. Va ser, simplement, el mirall del terror més terrenal, el que ens empetiteix sense remei. I el jovenet Vermeeren (18 anys), que ja va oferir molt bones sensacions en Montjuïc, no va tenir més que rematar la feina. Així que el Barça, després de protagonitzar un primer acte ben grotesc, va poder almenys aconseguir el descans amb empat gràcies a Ferran Torres.

Però Oriol Romeu, engolit pel fantasma de Busquets, va tornar a naufragar. Va perdre la pilota, i aquesta vegada va marcar Janssen. Amb 2-1 i tot perdut, el jove Guiu semblava salvar els mobles en l’afegit, però encara hi va haver temps perquè l’Anvers castigués la mediocritat del conjunt d’un Xavi que queda molt tocat.