Albert Siria: «Aquí no hi ha luxes, ensenyem als joves que les coses s’han de guanyar»

Com a futbolista, el director de l'Acadèmia del futbol base del Girona no va arribar a l’elit, però des del seu càrrec al club ha aconseguit edificar, des de zero, un projecte clau per al futur del Girona. Albert Siria, format al Barça, a la Masia antiga, també va jugar al Nàstic, el Figueres i el Palamós entre d’altres.

Com influeix a l’hora de captar jugadors l’excel·lent rendiment del primer equip?

Ens permet regenerar-nos. Fins ara l’Acadèmia ha tingut molt èxit, hem sigut capaços de nodrir el primer equip i, especialment en moments de dificultats, els jugadors de la base han donat molt suport. Però el nivell del primer equip, en quant a talent individual, és cada cop més alt. Això implica que perquè algú arribi aquí, ha de tenir un nivell alt, també. La nostra estratègia a l’hora d’anar a buscar jugadors no ha de variar, el mercat on ens movem és molt bo, però hem d’anar a un perfil de talent més gran. Això vol dir que un 25 o un 30% dels futbolistes els haurem de captar en entorns que fins ara no hem tractat, sigui a nivell espanyol, europeu o mundial. Hem de saber atraure els jugadors i el primer equip ens ajuda a ser visibles. Si volem seguir sent efectius el nostre nivell d’Acadèmia també s’ha de regenerar i millorar.

La inversió que fa el Girona en la residència i l’Acadèmia està justificada?

La residència és un èxit. I la inversió a Les Hortes està justificada, justifica el projecte i justifica seguir invertint aquí. El nivell del primer equip també justifica que portem talent de fora, i això implicarà intentar donar més volum a Les Hortes per poder seguir-lo nodrint. Per la residència hi han passat un centenar de jugadors en cinc anys, un 10% ha debutat al primer equip. És un èxit. Ara cada temporada podem tenir una trentena de jugadors però ens agradaria arribar al mig centenar. Més no ho veig.

Cinc anys de futbol i estudis a la residència del Girona

Veure Galeria

Què s’hi troben, els jugadors, a Les Hortes?

Hi tenen tot allò que tindrien a casa, a nivell personal, acadèmic i esportiu. No els falta de res en cap àmbit, tenen tot allò que necessiten. Els luxes els intentem apartar. No els hem de facilitar res que no sigui necessari, perquè podríem donar a entendre que tot és molt fàcil. Nosaltres els donem les eines que necessiten per desenvolupar-se, ells les han d’utilitzar. Han d’aprendre com és la vida, ensenyem als joves que les coses se les han de guanyar. Aquesta és la clau de qui passarà el filtre del futbol professional. Tots els que arriben aquí tenen condicions, un és més ràpid, l‘altre té més regat... miris on miris tots tenen coses. Però el que passa el filtre és el que està mentalment i emocionalment capacitat per tombar totes les adversitats i quan les adversitats el tomben, aixecar-se i fruir. Aquesta temporada hi ha un exemple molt bo d’un jugador que fa ‘pafff’, cau perquè pensa que tot està fet i és capaç de donar-li la volta. Aquest jugador, ara, vingui el que vingui, ja el té dins. Estic convençut que no pararà d’anar cap amunt. Ja ha experimentat l’èxit i el fracàs, i no se li oblidarà.

Amb la construcció de la Ciutat Esportiva han descartat traslladar allà la residència?

Sí, la idea és seguir aquí i ens agradaria poder-la ampliar, ho hem de parlar amb els Maristes. Jo vaig estar a l’antiga Masia i sé com és la vida en una residència. Els joves viuen en una ciutat o en un poble i quan surten de casa, trepitgen un carrer. No volíem que els nostres, si portàvem la residència a la Ciutat Esportiva, es trobessin camps de futbol. Aquí estem a cinc minuts del centre i tenen la ciutat a mà. 

Quanta gent té el departament de captació de talent?

No gaires. Necessitem més recursos. La informació et dona velocitat i proximitat. El mercat africà, per exemple, té un potencial estratosfèric. Abans érem futbolistes, ara són atletes que juguen a futbol. I el mercat africà té tot això. Hi ha molt talent i segur que en podrem nodrir la base.