Balanç de cinc anys de la residència del Girona: un centenar de jugadors i onze debuts al primer equip

Que els èxits del primer equip, per molts sonats que siguin, no entelin d’altres projectes del Girona que també rutllen. Molt a prop de la Devesa, a deu minuts del centre de la ciutat, a les antigues habitacions on s’allotjaven els germans Maristes, s’hi alça la residència Les Hortes. Una iniciativa que aquesta setmana ha complert cinc anys (i sis temporades) en plena forma, tanta, que fins i tot el club es planteja ampliar-la si les converses que ha de plantejar a l’escola arriben a bon port. El líder de Primera també aposta per la formació integral de «talent exterior», de jugadors vinguts de fora de la província, d’arreu d’Espanya o de l’estranger, i quan buscaven un soci acadèmic, no només el van trobar amb els Maristes, sinó que hi van descobrir l’espai físic on allotjar-los (inicialment ho feien a la residència universitària Resa de Montilivi). Així tenen totes les eines. Un lloc on viure, una escola on estudiar i un club per fer-los créixer esportivament.  

En tot aquest temps per les Hortes hi han passat un centenar de futbolistes d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys. La majoria, a més, han seguit amb els seus estudis als Maristes. Albert Siria, director de l’Acadèmia del futbol base del Girona, ho veu un «èxit», i més tenint en compte que onze d’aquests futbolistes han acabat debutant al primer equip. Són aquests: Kebé, Pachón, Pau Víctor, Turmo, Monjonell, Arnau, Gabri, Joel Roca, Selvi, Enric Garcia i Almena. Als Maristes també hi té la residència Jastin, que va ser una de les sensacions de la pretemporada però a qui una lesió li ha privat estrenar-se, encara, amb el primer equip de manera oficial. 

«Entre tots fem que convisquin aquí i millorin esportivament i acadèmicament», explica Gerard Herrera, exjugador al seu dia del Palamós, responsable de la residència des que es va inaugurar a finals de 2018. A les Hortes els futbolistes dormen en habitacions dobles, hi fan els àpats, i hi disposen d’espais d’estudi, esbarjo i televisió. Una residència «sense luxes», com adverteix el director de l’Acadèmia de futbol base del Girona, Albert Síria. Tots els jugadors que el club capta, entre els 12 i els 18 anys, si són de fora de la província, passen per les Hortes. Forma part del projecte global que el club ven a les famílies i aquestes sempre fan una visita al centre i a l’escola. «Tenen un dia a dia molt intens, no paren en tot el dia. S’aixequen, esmorzen, van a classe, venen a dinar i van a l’entrenament», explica Herrera. El Girona els facilita el transport sempre, amb diferents destins en funció de en quin equip de la base juguin: Riudarenes, Vilablareix i Torres de Palau. De dilluns a divendres no hi ha descans. El cap de setmana els arriba una mica més de llibertat. Els que són de més a prop (Catalunya) té l’opció d’anar a casa. Els altres es queden, i fan pinya. Herrera destaca que «estan lluny de casa i tots estan igual, i això els fa fer comunitat i tenir un sentiment de pertinença. Van a veure companys que juguen, o queden amb amics de l’escola. El dia a dia és bo i sa i això es veu reflectit en tots els nivells».

A les Hortes hi viuen una trentena de futbolistes però Albert Siria creu que seria bo poder arribar al mig centenar. Per això el Girona estudia ampliar la residència, aprofitant que als Maristes hi ha encara una planta que es podria aprofitar. La gran majoria de clubs de Primera tenen centres com aquest, amb més o menys luxes, i tothom ha vist que hi ha, en part, el futur. El Vila-real, per exemple, hi ha apostat des de fa anys per la formació de jugadors, conscient que amb la competència territorial del València i el Llevant, necessita obrir-se mercat fora de la seva comunitat.

Per a l’escola, l’entesa amb el Girona per crear Les Hortes també ha sigut una aposta d’èxit. «Ells se senten com a casa, i nosaltres els sentim a casa», assegura Francesc Coll, subdirector dels Maristes. Coll ha vist créixer tots els jugadors/alumnes que han passat per allà. Arnau Martínez n’és el màxim exponent. Ha passat de tenir-lo a classe quan estudiava 4rt d’ESO a veure’l triomfar sobre la gespa dels grans estadis de Primera divisió. «L’Arnau demostra que hem fet tots plegats una bona feina, ell, la família, la residència, el club i l’escola. Estudiava ESO i ja s’entrenava amb el primer equip. Vam fer equilibris i meravelles entre tots perquè sortís bé», afegeix el subdirector.

Quan les dues parts es van trobar, l’escola ja impulsava un projecte d’atenció especial al talent esportiu que hi havia entre el seu alumnat. Així els joves que practicaven esports com la gimnàstica, el bàsquet o el tennis a uns nivell competencials alts podien buscar fórmules per fer més compatible aquesta activitat amb els estudis. «Tant de bo haguessin vingut abans perquè ens aporta un enriquiment mutu», subratlla Francesc Coll. També ha canviat la manera com els joves jugadors s’adapten al centre: «el primer any venien com si estiguessin tocats per una divinitat, ara són uns alumnes més, normals i corrents, com qualsevol altre».

A les Hortes hi treballen una vintena de persones, totes al servei de donar eines als joves jugadors de la base del Girona per a la seva progressió. Cinc anys després de la seva inauguració, el projecte encara no té sostre.

Subscriu-te per seguir llegint