Treball insuficient per ser a la Copa

No podrà ser. Amb la baixa d’última hora del nou fitxatge de Brae Ivey, el Bàsquet Girona va fer massa curt i no en va tenir prou amb l’orgull final per mantenir les opcions de Copa. El Bàsquet Girona va arrancar el partit amb força intensitat, però demostrava una manca de recursos preocupant en atac i pràcticament només llançava des del perímetre, amb dos triples de Pons. Els bascos van tardar un parell de minuts en entrar al partit, però quan ho van fer van demostrar una major eficàcia que els gironins des del 6,75 i agafaven el primer avantatge destacat (6-11). Amb el pas dels minuts, els de Salva Camps van trobar més alternatives en atac amb accions individuals de Vila i Iroegbu, però el Baskonia també trobava situacions clares a prop de cistella i es mantenia per davant (17-22). El quart acabava amb un intercanvi de cistelles que deixava millors sensacions entre el públic, malgrat la manca d’encert exterior (17-22).

No començava bé el segon quart, amb dos triples de Rogkavopoulo (el segon amb falta inclosa) que elevaven la diferència per sobre dels 10 punts (17-29). Ara els de Salva Camps vivien de l’aportació d’un Djordjevic que completava un parell d’accions meritòries, però encaixaven un nou triple de l’aler grec i no aconseguien aturar el ritme ofensiu dels vitorians i un Moneke que no deixava de sumar des del tir lliure (23-37). Quan pitjor pintaven les coses, els de Salva Camps vivien un moment d’aquells d’inspiració que canviava com un mitjó el decorat del partit. I necessàriament aquesta reacció arribava amb l’encert exterior, primer d’un Sergi Martínez que completava dues bones circulacions i després de Quino Colom des del bot (37-38). Fontajau feia fressa amb la remuntada del seu equip, que no obstant no seria completada perquè el Baskonia tornava a escapar-se al descans amb els triples d’un Marinkovic mal defensat (40-48).

La segona part començava amb un intercanvi de cistelles que no beneficiava gens els gironins. Al mateix Salva Camps no li agradava el que estava veient i demanava temps mort després d’una pèrdua que acabava amb esmaixada de concurs de Raieste (44-56). Quan semblava que el Bàsquet Girona millorava una mica el nivell d’intensitat, una nova pèrdua provocada pel mateix Raieste refredava les expectatives (49-61). Iroegbu i Vila ho intentaven amb dos triples aïllats, però no hi havia cap mena de continuïtat en el joc i així era impossible reduir distàncies. Moneke i Sedekerskis donaven la màxima diferència als bascos (54-73) i la situació ja era molt delicada. 

El Bàsquet Girona no es rendia i sortia amb l’energia necessària en l’últim quart (70-79), però no hi havia manera de consolidar una bona dinàmica, i en un tres i no res el Baskonia reaccionava i deixava el partit ja pràcticament sentenciat (70-86). Tot i això, si alguna cosa no se li podia recriminar a l’equip era que no ho intentés i que no tragués tot el caràcter. Una gran reacció deixava la diferència en set punts en els últims dos minuts, però el Baskonia acabaria sentenciant amb la seva millor arma, els tirs lliures. S’esfumava el somni de la Copa malgrat la lluita final de l’equip.