Xavi Arnau: «El futbol gaèlic barreja quatre esports, és molt complet i el volem donar a conèixer a Girona»

El jugador lladonenc Xavi Arnau i el navatenc Joaquim Santiago són els dos únics representants gironins de la selecció catalana de futbol gaèlic, amb qui a l'estiu passat van competir en el Mundial a Irlanda del Nord. Arnau té 44 anys, havia jugat a futbol a la UE Lladó i es va enamorar del futbol gaèlic quan va viure a Irlanda del Nord. Fa set anys que practica aquest esport i en aquesta entrevista explica que el vol implantar a les comarques gironines.

Què és el futbol gaèlic?

És un esport que en barreja quatre: futbol, rugbi, bàsquet i voleibol. Es juga amb els peus i amb les mans, és molt complet i dinàmic. Els partits es disputen, segons la disponibilitat, amb 9 jugadors contra 9 o fins a 15 contra 15. I es juga amb porteries de futbol i de rugbi; als pals del costat de la porteria de futbol s'hi afegeixen dues barres per emular una porteria de rugbi. Si marques a dins de la porteria de futbol, et suma tres punts, i si ho fas per sobre del travesser, un punt.

Quines són les normes principals?

Es juga molt amb les mans i amb una pilota rodona. Les passades es fan amb les mans i es pica per sota, com en el voleibol. No es poden fer més de quatre passes seguides amb la pilota a les mans i, si vols seguir, s'ha de botar un cop. També et pots fer una autopassada i continuar. Per prendre la pilota al rival has d'interceptar alguna passada, ja que no hi ha bloqueigs com el rugbi. Els punts es marquen amb les mans i amb els peus.

Hi ha límits d'edat per jugar?

És per a totes les edats, sense restriccions. Al Mundial, un dels nostres jugadors tenia prop de 60 anys i el més jove uns 18. És un esport d'arrel irlandesa i, a Irlanda, l'ensenyen a les escoles. Allà, és l'esport nacional del país, més popular que el futbol tradicional o el rugbi, i a les finals omplen estadis amb 80.000 espectadors. En l'àmbit espanyol és molt popular a Galícia i també s'ensenya des de petit.

Es cobra?

No, és totalment amateur.

Quina repercussió té a Catalunya?

És un esport molt minoritari, possiblement el que més. A Catalunya només hi ha dos clubs, el Barcelona Gaels, de Barcelona, i el Sitges GFC. Fa uns anys també hi havia el Gaélicos Do Gran Sol, format per gallecs que residien a Barcelona, però amb la Covid es va dissoldre. Jo jugo al Barcelona Gaels i som un grup de 120-150 jugadors, entre homes i dones, però el 95% són d'origen irlandès. M'agradaria que aquest esport creixés com ho està fent a la Bretanya francesa o a Galícia, on hi ha una lliga, amb 20-25 equips, i amb jugadors de la zona, ja que el projecte pot tenir més continuïtat.

Cada quant entrenen o competeixen?

No podem entrenar cada setmana i quan hi ha ganes i gent, organitzem jornades. Al desembre vam començar els Campionats Ibèrics de la zona est, en què la primera ronda es va disputar a Barcelona amb 150 jugadors i jugadores d'una quinzena d'equips de cinc clubs, procedents de Madrid, València, Saragossa, Bilbao, Gasteiz... Les pròximes rondes seran a Madrid i a València entre el febrer i l'abril, i cap al maig es disputaran les finals on s'afegiran els vencedors de Galícia, Andalusia, Portugal i Gibraltar.

En els últims dos anys han fet exhibicions a l'Alt Empordà, a Lladó i a Navata.

El volem començar a donar a conèixer a les comarques gironines, ja que, a la província, només som dos jugadors que el practiquem i sempre ens hem de desplaçar a Barcelona, a Sitges... És un esport que, quan el practiques, el gaudeixes molt. Qui el vulgui practicar, és benvingut.

Veu viable implantar-lo a la província de Girona?

Hem fet dues jornades a l'Alt Empordà perquè els dos jugadors som d'aquesta zona, però si trobem més persones de la província, podríem fer partits a Girona, a Olot, a Banyoles... Havíem d'impartir algun curs a la Universitat de Girona, amb crèdits de lliure elecció, però es va cancel·lar per la Covid; i també ens havíem plantejat ensenyar-lo a instituts de Figueres com una activitat extraescolar, però ens va costar trobar disponibilitat. Ho volem tornar a arrencar amb la UdG, seria interessant; tant de bo en un futur podem tenir un equip de les terres gironines.

Vencedors de la segona categoria del Mundial a Irlanda

La selecció catalana de futbol gaèlic va aconseguir, el juliol passat, el títol de la segona categoria del Mundial (FRS GAA World Games), celebrat a Irlanda del Nord, a la ciutat de Derry. «Va ser tota una experiència i una satisfacció», recorda l'empordanès Xavi Arnau, que hi va competir amb l'altre gironí, Joaquim Santiago. L'equip, format per 14 jugadors, va vèncer a la fase de consolació a Itàlia, Cambodja i a un combinat europeu, i ja pensa en el següent Mundial que es jugarà el 2026 i, com sempre, amb Irlanda com a país amfitrió: «Esperem ser-hi i fer-ho millor», afegeix el lladonenc.

La selecció catalana és de recent creació i el 2022 va debutar a l'Europeu, celebrat a Pontevedra (Galícia). Ara, està integrada per jugadors dels dos únics clubs del país, el Barcelona Gaels i el Sitges GFC. El novembre passat es va exhibir al camp de futbol municipal Pere Comamala, de Lladó, amb un entrenament i un amistós contra el conjunt del Garraf.

De moment, la selecció catalana està reconeguda per la Gaelic Athletic Association i la Gaelic Games Europe, amb la qual cosa pot participar en els tornejos europeus i internacionals. En aquest sentit, Arnau argumenta que «no existeix una federació catalana de futbol gaèlic perquè no hi ha suficients equips per poder-la crear, però estem esperant una resposta de la Generalitat per intentar tirar-ho endavant. El primer pas és que als clubs ens reconeguin com a entitats esportives. A Galícia, per exemple, tenen el suport de la federació de futbol gallega».

Subscriu-te per seguir llegint