L’essència blaugrana contra el «superequip» del Madrid

Com a culer «de bressol», com es defineix, i «passional» com és sempre, el clàssic és molt més que un partit per a Xavi. I des de la banqueta adquireix encara molta més transcendència perquè ja no té la pilota als seus peus com va ocórrer durant tants i tants anys. Així serà avui a la final de la Supercopa contra el Madrid (20.00, MovistarPlus +).

Marquen tendències per a ell, ja sigui per bé o per mal, obligant-lo fins i tot a modificar idees tàctiques que semblaven intocables: aquell iniciàtic Barça dels extrems amb Dembélé i Raphinha va donar pas al reeixit Barça dels quatre migcampistes, que ara ha perdut vigència amb l’entrada de João Félix. I quan no hi és ell, juga Ferran Torres, un altre davanter.

Camina tot tan equilibrat (vuit partits, quatre victòries del Barça, quatre del Madrid i ni un sol empat) que avui es resoldrà aquesta equació. És el tercer clàssic d’Aràbia, amb idèntica igualtat: triomf blanc en l’estrena de Xavi (2-3) i victòria blaugrana (1-3) en el millor partit de la seva història com a entrenador. No hi ha, per tant, cap partit d’aquest nivell que no hagi deixat seqüeles. Tant en l’emocional com en el tàctic. «Tornem a estar en una altra final, la competirem i a gaudir-la. Les finals no es juguen, es guanyen», va explicar Xavi després de batre l'Osasuna en un partit que ell va qualificar «com a sobri i seriós, però no brillant».

El Madrid arriba més bé que l'any passat. Hem de ser més fidels que mai al nostre ADN i imposar la nostra personalitat. Hem fet un pas endavant en joc, moral i confiança

Xavi Hernández

— Entrenador del FC Barcelona

L’última referència data d’octubre quan Bellingham va desestabilitzar amb un parell de gols el Barça i el va col·locar sota sospita (1-2). A partir d’aquí, van entrar els dubtes a l’equip, embrutant la seva excel·lent arrencada de temporada: 13 partits, 10 victòries i tres empats. El nou Madrid construït per Ancelotti, sense Benzema i tenint Bellingham com a nou far, ha mutat. «Ells han canviat el sistema, juguen sense un ‘nou’ pur. Juguen amb Bellingham de mitjapunta, més o menys en rombe».

«Hem de dominar-los, treure’ls la pilota i que es vegi més que mai el nostre model de joc, el nostre ADN, és el partit ideal. És una final, un clàssic», va sostenir el tècnic des de Riad, on es mesura aquest vespre l’essència culé contra el «súperequip» del Madrid. En joc, el primer títol del a temporada.