El retorn d’Irati Etxarri alimenta el somni de l’Eurocup: «Ens divertirem»

Irati Etxarri va reaparèixer diumenge passat en la victòria contra l’Ensino Lugo (74-47), després de passar-se onze mesos de baixa per una greu lesió al genoll esquerre. «Tenia moltes ganes de tornar i sentir Fontajau. La veritat és que, després de tant de temps sense jugar, és normal. Sobretot, tenint en compte com de bé van anar les coses. Estic molt contenta», assegura l’ala-pivot navarresa. La jugadora de l’Spar Girona va comptar amb el suport de la seva família al pavelló. A la grada, els seus pares, el seu oncle i uns amics de Pamplona celebraven el seu retorn: «Tenien mono per veure’m. Ja sabien que jugaria. Van esperar-se a tornar a venir a un partit de l’Uni fins que jo no hi fos, així són (riu)».

El passat febrer de 2023, en un partit davant el València Basket a La Fonteta, va tenir una pedra al camí amb un trencament del lligament creuat, que la va obligar a passar per quiròfan. Era la primera vegada que se sotmetia a una operació per una lesió de llarga durada i, per tant, passava «tant de temps sense jugar». «El genoll va respondre bé, igual que ho ha fet durant tots els mesos que ha durat la recuperació. Ha estat genial», explica. És admirable el positivisme que l’acompanya: «Era conscient des del primer moment que aniria per llarg. Quan t’operen, ja et diuen que en tens per deu mesos mínim. Només pots dir: d’acord, doncs som-hi. I anar superant reptes a poc a poc».

L’ala-pivot reconeix que li ha «passat molt de pressa», malgrat estar gairebé un any en blanc. «Sembla mentida. No tinc la sensació que hagi estat tant de temps. Per què? Potser perquè el procés ha anat molt bé i el genoll ha sigut molt agraït. Cada fase és diferent i m’he centrat en cadascuna, fent coses noves per avançar. Ho veus més a prop fins que arriba», comenta. En aquest sentit, destaca que el treball previ amb el seu psicòleg, Albert Quílez, va ser fonamental: «Aquests mesos he estat molt bé i molt tranquil·la, per tota la feina que hi havia al darrere. Lògicament, mai estàs preparat per lesionar-te, però sí que pots tenir eines per afrontar-ho. El primer que vaig pensar a La Fonteta va ser: gas, t’has de recuperar del creuat. Des del primer minut. La situació era la que era i només jo podia decidir com prendre-me-la. Plorar o lamentar-me no hauria servit de res, però sí que podia canviar-la sense perdre el temps».

La lliçó d’Etxarri pot aplicar-se «en tot a la vida». També a l’equip. «Som el que fem en el dia a dia i això ens donarà el que tindrem en el futur. Hem d’aprofitar al nou entrenador (Roberto Íñiguez) i el talent que tenim com a jugadores. Ho hem d’esprémer per treure el nostre màxim rendiment», diu. La navarresa confessa que «hi ha hagut un canvi d’actitud a l’equip, creiem en el què podem arribar a fer i m’agrada formar-ne part».

L’Spar Girona rep demà al Cadí la Seu en la tornada dels vuitens de final de l’Eurocup (19.00 hores). «Ara mateix, a la nostra ment sí que hi cap la possibilitat de lluitar per l’Eurocup. No és poc. Tenim la sensació que si ens ho currem, podem. Fa uns mesos era impensable. Soc totalment sincera», manifesta. Alhora, recorda que «això passa per exigir-nos més i més cada dia amb ambició». Les gironines tenen una avantatge de 16 punts. «Ara ve el més divertit», adverteix.

Subscriu-te per seguir llegint