«Vull gaudir de les hores del futbol i anar més alliberat»

Eloi Zamorano (15/2/1994) ha baixat quatre categories per tancar una etapa en el futbol semiprofessional i tornar a casa, a l’Atlètic Hostalric, el club on va començar a jugar. Prové de la Grama i també ha militat al Vilassar de Mar, Peralada, Granollers, Llagostera, Girona i base del Sant Celoni i Blanes.

Quin ha estat el camí per anar a jugar a l’equip del poble?

Al Peralada (2021/22) vaig tenir un bon any, però vaig començar a patir una lesió al tendó d’Aquil·les. L’any següent, al Vilassar, va arribar el moment crític de la lesió, tenia molt dolor i el tendó estava trencat parcialment. Va coincidir en una època en què vaig muntar un centre de fisioteràpia a Hostalric (Fisio Esport) i cada cop tenia més feina.

A l’estiu passat, però, va acabar fitxant per la Grama, també de Tercera RFEF.

Al final de la temporada a Vilassar ho vaig passar molt malament i tenia plantejat no seguir a Tercera. Però a l’agost em va trucar l’entrenador de la Grama (Jose Solivelles), que ja el coneixia de Granollers, i em va convèncer no només pel tema econòmic, sinó perquè també em deixava faltar a l’entrenament dels dilluns. Soc regidor a l’Ajuntament d’Hostalric des del maig i és el dia que tenim reunions del Consell de Govern.

Físicament es notava bé?

Sí, actualment no tenia cap problema i, fins i tot, em notava millor que altres anys. Però falta els dilluns, l’equip ja funcionava, tenia bons resultats i a la primera volta no he tingut participació. M’ha trucat l’Escala i el Granollers, però no vull enganyar a cap club; no estic en la situació de poder gaudir i dedicar-me tant al futbol com havia fet fins ara.

I torna a casa.

Fitxo per l’Hostalric per temes personals. Per poder gaudir de les hores del futbol, no patir tant pel resultat, dedicar-m’hi sense tant esforç, anar més alliberat, no haver de córrer per arribar a l’entrenament... Sempre he viscut a Hostalric i he fet molts quilòmetres a la carretera per jugar a futbol. Per anar a Santa Coloma de Gramenet, ara tenia 45 minuts per anar i per tornar; tres cops per setmana; ara entre que surto de la consulta i estic entrenant passen 15 minuts i entreno dos dies.

Amb què es queda dels anys al futbol semiprofessional?

El moment més emotiu va ser el play-off d’ascens a Segona RFEF amb el Granollers, més que el debut a Segona Divisió B amb el Llagostera, al camp de l’Alcoià. També em quedo amb els anys del Girona, és on més amics vaig fer. A l’any del Lugo, vaig estar en dinàmica del primer equip amb Pablo Machín i Jordi Guerrero. 

És una retirada a l’alt nivell?

No es pot dir mai, però en un principi és molt difícil que torni a jugar a Tercera RFEF. A veure si som capaços de pujar a Segona Catalana, però és complicat; ens costarà enganxar-nos al líder, el Vilablareix, i, l’Arbúcies, va fort.

Què li van dir els veïns quan van saber que fitxaria?

Tinc alguns pacients que segueixen l’equip i quan em van veure es van sorprendre. He tingut molt bona rebuda d’en Sergi (Espígol), que és l’entrenador i el president, i dels companys. No havia coincidit al camp amb cap d’ells anteriorment, però alguns sí que els havia entrenat al futbol base de l’Hostalric. El club és una meravella i ens tracta com si fóssim jugadors de Tercera Divisió.

A l’Hostalric coincideix amb l’exPrimera Divisió Carles Domingo «Mingo».

És un mite i està més fort que la majoria de l’equip i que algun jugador de Tercera Divisió (riu). Ara, jugo de pivot; algun dia farem parella de centrals i estaré molt tranquil de tenir-lo al costat.

Kuwait capta l’entrenador d’un dels favorits de Quarta Catalana

Explicava que és regidor. Quina àrea encapçala i com s’hi va embarcar?

Soc regidor d’Esports i de Promoció Econòmica. L’alcalde (Nil Papiol) és un bon amic meu i en les anteriors eleccions ja li havia donat un cop de mà. És un altre món. Els primers mesos han estat una mica bojos, ja que en un principi pensava que no jugaria a Tercera RFEF.

Subscriu-te per seguir llegint